La Cursa dels LLebrers

Avui ha tocat matinar, a les 6 ha tocat diana, avui toca la cursa dels Llebrers a Castellbell i el Vilar, de 5,5 km i 220m+, primer canicroos de la temporada amb desnivell, els que he fet fins ara han estat molt plans. La cursa dels llebrers és una canicross benèfic a favor de galgos112 prova puntuable a la Copa Cor de Catalunya

Vaig esperar a apuntar-me fins última hora per que les previsions de pluja pel cap de setmana no eren massa favorables.

Sortim de la Selva al voltant de les 7 i arribem a Castellbell i el vilar passades les 8:15, no plou per, em vist les rieres baixar amb força i amb l’aigua tèrbola i ser que algun punt del circuit s’ha de creuar alguna riera, avui tocara mullar-nos.

Passem un control veterinari molt minimalista, ni tant sols llegeixen el xip del gos, només miren la cartilla i els vacunes i pregunto si hi ha lagun lloc per anar la bany, em diuen que no, que potser al bar, però, el bar està tancat….res toca plantar el pi al mig de la muntanya….

IMG_20161127_085957
El dorsal

Al briefing de la cursa ens avisen que el terreny està força humit i enfangat, al Bages aquesta nit hi ha hagut una força tempesta i les rieres baixen amb força, em de creuar-les 2 cops, la primera ens arriba l’aigua fins el turmells i la segona quasi fins els genolls. Per tant que em de ser previngutsi evitar riscos i els gossos més petits a les rieres agafar-los en braços i a les baixades més tècniques anar amb curar.

IMG_20161127_090638
Escoltant el briefing

Per aquesta cursa ja m’ha arribat l’arnes de gos per ficar la Xiaomi Yi cam i gravaré la cursa des de el llom del Llamp, per això avui a diferencia d’altres dies em fico al davant de tot, el Llamp sembla més nerviós de lo normal, te ganes d’arrencar i emprenya el gos de davant, més per jugar que altre cosa. Per fi donen la sortida i a les primeres rampes em comença a avançar força gent, em pesen les cames, no ser per que m’he passat la nit en blanc, no estic acostumat a anar a dormir massa aviat i molts cops em costa dormir i desprès ja no m’adormo…

Video de la sortida

El circuit es dels més macos que he fet enguany, tot i la forta pluja de la nit el terra ha drenat força bé i els baixades jo que estic acostumat a terrenys tècnics les faig sense masses dificultats.

Sender dins els bosc

15235365_1183074011778411_2288668603490852282_o
En una de les pujadetes

Passem per un sender molt maco enmig del bosc que m’encanta després creuem la carretera i ens trobem la segona pujadeta del dia, per tot seguit creuar la primera riera, agafo el Llamp en braços per si les mosques, encara que desprès veig que no era necessari i als pocs minuts trobem el segon pas. L’aigua baixa en força i ens arriba gairebé las genolls, el torno a agafar a coll i més quan veig que el participant de davant meu rellisca dins l’aigua, un aigua freda que em deixen les cames fredes. Els últims metres son plans, davant tinc un parell de participants, però, em falta l’espurna que tinc altres dies i no puc atrapar-los.

Primer toll d’aigua

Amb l’aigua fins els genolls

15259275_1183072348445244_674011693779172025_o
Creuant la riera

A l’arribada ens espera la Judit i la Neu que també ens han acompanyat, dono de veure al Llamp i desprès menjo i veig una mica de l’avituallament que ens tenen preparat a l’arribada, quan acabo vaig corrents cap el cotxe per canviar-me i no agafar fred. allí ens trobem amb un fet desagradable, em deixat el bol de l’aigua dels gossos al costat d’una roda per que en acabar la cursa els gossos poguessin veure i algú ens l’ha robat….

Arribada

15240308_10154106324818017_1108223605_n
últims metres

Ens quedem fins l’entrega de premis i el sorteig de regals i abans de marxa el Xavi de Canix em dona la llança per la btt, a partir d’ara ja podré fer bikejorning amb ell LLamp.

IMG_20161127_092130
Stand de Galgos112

Em resum un canicross molt maco, circuit ben marcat i espectacular, i en un paratge immillorable, per contra una inscripció cara en comparació a altres canicross i només et donaven una samarreta, a altres curses a la bossa del corredor et donen més coses pel teu pelut i per tu, però, tota lo que treuen de les inscripcions va destinat a ajudar els llebrers, també falta una mica de serveis, Castellbell i el Vilar es un poble petit, però, almenys el bar podria obrir al més aviat, segur que molts participants anirien a fer un cafè abans de la cursa i li sortiria rentable, però, si no passa res el pròxim any repetirem.

Video fet per la guaurderia

14a Cursa de la UEC Tortosa

Amb el Javi feia un parell de mesos que vam dir que feríem aquesta cursa, però, jo portava des de Sant Jordi refredat i amb el tute de la TW de Girona el meu cos no havia pogut recuperar-se com cal i el refredat m’estava passant factura i vam apurar fins l’últim moment per apuntar-nos a la cursa.

Sortim de Reus pels voltants de les 7:15 i arribem a Tortosa al cap de una més o menys al cap de una horeta, anem a agafar el dorsal i la bossa de l’obsequi, per cert molt bona bossa amb uns mitjons, un buff, caldo aneto, una mostre l’oli i d’arròs i una llauna de Restart i anem al cotxe a esmorzar i canviar-nos de roba, a la sortida teníem preparada tota una paradeta per esmorzar la gent amb cafè, pastes etc. se saber-ho no em prenc el cafè de primera hora, però, dos cafès seguits per mi es massa.


Amb el Javi recollint els dorsals

A les 9:15 passem el control de xip i mentre fan el breefing de la cursa apareix el Jordi d’OT que fa tota la cursa amb nosaltres. Nosaltres li diem que anirem de tranqui, es la primera cursa del Javi per muntanya i ell es troba fora del seu medi, ja que ell fins ara es corredor d’asfalt ;). El Jordi diu que es igual ,que el dia abans ha fet la vertical amb el Pere Enredu i companyia i esta cansat ;)

Sortim des de la zona esportiva del barri de Sant Llàtzer (Parc dels Països Catalans), i arranquem per una puja asfaltada que ens porta al pla d’Abaria, mare meva, noto que m’ofego, entre el refredat dels últims dies i que des de la trailwalker de Girona no corro les cames no tiren!!!!!

Video de la sortida

Seguim pel Barranc de la llet, i tot seguit la primera senda i el primer embus…em de fe una mica de cua que a mi em va força bé per poder recuperar l’alè i seguir en força lo que resta de cursa. Fins el primer avituallament a les Revoltes passem per uns senders força macos. En aquest avituallament trobem una mica de tot, aigua, isostar i coca cola i fruits secs, dolços, codony, etc, un avituallament ben currat.

Desprès de recuperar forces passem per una senda força tècnica que ens porta al Barranc de La Petja. D’aquest barranc pugem cap el coll de Sta. Caterina i el coll del Racó de Rocacorba , es un tram força frondós i que sembla que hagin netejat per aquesta cursa. Enguany es el primer any que la cursa transcórrer íntegrament pel terme de Tortosa.


Foto de grup

Al Racó de Rocacorba trobem el segon avituallament estratègicament ficat abans de la pujada més llarga del circuit. D’alt de tot gaudim d’unes meravelloses vistes del tram final de la vall de l’Ebre amb els Ports i la serra del Montsià de fons.

Iniciem un descens fins al Barranc de la Creu, que amb un puja-baixa ens porta al Coll de l’Alba, on trobem el tercer avituallament per tot seguit plantar-nos a la Creu de coll Redó, punt més alt de la Cursa.


Creu de coll Redó

De la Creu de Coll Redó fins a Tortosa ja tot es baixada, a mig camí a la cova del garrofer trobem l’últim avituallament, que el rebem amb els braços oberts, amb la calor que fa avui arribem assedegats, ja nomes queden 3 km. fins a Tortosa que fem els tres plegats i entrem a meta tots junts en un temps de 2h i 54 min.


Foto a l’arribada

Només arribar anem a fer una canya ven fresca, com a premi per l’esforç realitzat i tot seguit el Jordi i jo fem cua pel massatge mentres el Javi espera pacientment que acabem.


El Jordi si que sap, tres noies fent-li un massatge ;)

Desprès del massatge toca recuperar forces i ens espera una bona graellada amb llonganissa, botifarrada i cansalada, mmm que bo que esta i desprès de postres un bon cafeto i cap a casa


mmm que bó

Bona cursa la de Tortosa, un 10 a l’organització i un recorregut força maco amb i en alguns trams exigent i tècnic. Amb unes bones vistes del tram final de la vall de l’Ebre amb els Ports i la serra del Montsià. Sens dubte si s’escau el pròxim any repetirem!!!!


Resum de la cursa

#UTMCD14

Si la paraula Ultra per si sola ja espanta, encara més quan surts d’una lesió i nomes has tingut 2 mesos per prepara-te i es la primera que fas…, però, algun dia has de començar, com el dia que vaig començar a fer marxes. Encara recordo la meva primera marxa, un Reus-Prades-Reus acompanyat del Xavi i l’Elisenda i que em vaig quedar a pocs km. de l’arribada per culpa de les llagues. aquí ja em vaig enganxar a aquesta droga que es la muntanya, sembla mentida que amb lo que arribem a patir a vegades i tornem una i altre vegada…

I arriba el gran dia, em llevo a les 5:30, bueno realment 5:25 havia ficat el despertador, però, els nervis fan que em desperti abans d’hora, de fet es pot dir que no he dormit massa bé, els nervis amb pogut més i tot prendre melatonia per conciliar el son no he pogut dormir d’una tirada. Surto de la Selva del Camp amb 14ª i quan arribo a la Selva pels voltants de les 7 del matí el termòmetre marca 7º!!!!. Recullo dorsal i m’apunto al pla pilot que fa Omron per controlar els corredors d’ultres i m’entorno al cotxe per menjar una mica i esperar que siguin les 8 per passar la revisió del material obligatori.

Les 8 sóc el primer en passar la revisió del material obligatori, jejeje espero no ser el primer en abandonar ;) collons quin fred, tampoc es questio d’abrigar-se el dia s’espera caluros, tot el contrari que l’any anterior que va nevar. A poc a poc la zona de al sortida es va omplin i vaig veien cares noves, gent de les marxes i companys d’OT, el Marc Miro, Víctor, La Cristina, L’Enric i la Montse, la UltraTxell, el Marcel, etc…

Al breafing ens avisem que ens mullarem des de el primer km, 2 dies abans han plogut 100l i junt la pluja del cap de setmana anterior estan les rius i rieres que donen goig!!!


Amb companys d’Obrint Traça

Sortim amb 5 min. de retard al so d’un pistoletassu i la gent surt cagant llets, jo fico el fre de mà, no vull cometre el mateix error que a Castells de Segarra i acabar rebentat abans d’hora. Els primers 10km els faig amb el Marc Miro, portem un ritme maco, però, jo m’adono que no tinc rodatge suficient per seguir el mateix ritme i ens separem.
Ara vaig amb la Montse i el Sergi. La Montse ha passat tota la nit amb problemes estomacals i encara te els ovaris de sortir a fer la ultra!!!! això es força de voluntat!!! Arribem a Albarca i seguin els consells del mestre Marc Balaña em menjo un entrepà de pernil salat i m’hidrato be.


Amb el Marc a la primera baixada

Surto d’Albarca al trote per atrapar al Sergi i la Montse i fer el camí fins Cornudella plegats. Un cop els atrapo anem parlant de les nostres batalletes, el Sergi surt d’una lesió molt llarga i no te intenció d’acabar-la, a apart que te una boda a les 18:00. Tot xerrant i estones al trote arriben a Cornudella abans de les 3h.


Camí de Cornudella amb la Montse i el Sergi

A Cornudella hi ha el primer avituallament sòlid de la cursa, desprès de carregar piles la Montse i jo sortim camí de Siurana la primera pujada forta del dia, el Sergi amb problemes al isquio es queda a Cornudella. A les primeres rampes de Siurana a la Montse li fallen les forces, la mala nit que ha passat li comença passar factura, i em diu que tiri, que ella plegara a Vilaplana i no vol retrasar-me.

Corono Siurana sense masses problemes i comencem una baixada tècnica camí dels gorgs, a mitja baixada recordo, merda, el Sergi m’ha aconsellat que a Siurana ompli a tope el camelbak, que altres anys a Castillejos s’han quedat sense aigua, però, ja es massa tard per tornar enrere.


Siurana
Arribo als Gorgs i aquí toca mollar-se de collons, l’aigua freda per sota els genolls i no hi ha opció de buscar un pas millor, a sobre aquí em perdo, de sobte trobo cintes de color groc i just hi ha els tècnics de la Go Pro gravant i lis pregunto cap a on??? i m’indiquen un camí que no es. Al tornar enrere em trobo mes corredors perduts, finalment algú diu em d’anar cap a Gallicant, i jo cony si es cap a Gallicant ja ser el camí…Res que tenia de seguir les cintes de color groc, al brefing ja podrien haver avisat….


Els Gorgs

De camí a Gallicant m’adono que em començo a quedar sense aigua i collons com apreta el sol!!!! Toca racionar-la i baixar una mica el ritme, sort que avui portava una botelleta de 330ml amb beguda isotònica, sino no arribo a Castillejos!!!

Castillejos per sort hi ha aigua, menjo el segon entrepà del dia i arriba al Montse, collons em trec el barret, això es força de voluntat!!!Un cop m’acabo l’entrepà surto cagant llets cap a Vilaplana, es tot baixada primer passem pel costat de la punta del Sec i desprès agafem el camí de Garrigots i arribo a Vilaplana desprès de 7h i mitja de cursa.


Vilaplana

A Vilaplana m’espera la Judit i la meva sogre, aquí hi ha el dinar, menjo pasta, caldo, em canvio de bambes i mitjons, uff quin luxe poder tenir una estona els peus secs i passo el segon control d’Omron, he perdut 1,5kgrs i estic a 100ppm, em diuen que la majoria de gent ha perdut 2 kgr i que estic estupendo ;). La Judit m’ha portat un parell d’entrepans i els pals, ara toca els Campanilles +750m en 4km i escaig i necessitaré ajuda.

Ara comença la cursa de veritat, ve la part més dura i tècnica de la cursa i tocarà caminar de nit, per començar tocar pujar els Campanilles +750m en 4 km. Pujant les Campanilles em trobo la Cristina d’OT, ella a Vilaplana gairebé no s’ha parat mentres jo he estat aturat uns 35 min. Desprès de saludar-la continuo, porto un ritme més fort, de fet començo a recollir cadàvers i pujant les Campanilles avanço uns 10 corredors i arribo d’alt el cim de la Mussara pletòric de forces!!!


D’alt de la Mussara

A la Mussara hi ha un punt d’aigua i desprès toca baixar per les Tosques, aquí es on em vaig lesionar el passat Juny, lesió que vaig arrossegar la segona meitat del 2013 i que finalment entre desembre i gener em van fer 4 infiltracions al peu, la baixo en respecte, però,sense por, ja estic plenament recuperat d’aquella lesió. A mitges Tosques toca pujar de nou per una senda molt espessa de vegetació que ens dur a la font major, al costat de un dels avituallaments de la Reus-Prades-Reus, per tot seguit arribar a l’Albiol.


L’Albiol

a l’Albiol trobem un punt d’aigua i aprofito per menjar-me un entrepà de pernil salat, també trobem beguda isotònica de la marca HYDRIXIR, cortesia de La casa de beguda i menjar energètic OVERSTIM’S i la botiga EVASION running Reus. Un cop me refet una mica ara toca baixar cap el mas de Fores, primer passem per la font de l’Irla per un zona força tècnica, però, molt maca per acabar en pista fins el mas de Fores.

Arribo la mas de Fores que ja es de nit, aquí toca treure el frontal, be la part més dura de la cursa, per començar ens esperen uns 7km de pujada fins Mont-ral, +600m, aquí formem un grupet de tres corredors que coincideixo al mas de Fores i que no conec de res, però, a la nit més val anar acompanyat. A mitja pujada noto malestar a l’estomac, no ser si es la beguda isotònica HYDRIXIR de l’Albiol que no m’ha entrat be o un gel que m’he pres al mas de Fores, aguanto com puc fins a Mont-ral on m’espera la Judit per fer-me d’assistència.

Ja estem a Mont-ral, la Judit fa una hora que m’espera pobreta, a la nit vas més lent i els meus càlculs han sigut una mica erronis. Aquí plega molta gent, la pujada del mas de Fores i la nit ha fet estralls…La Judit m’ha portat més entrepans pels que queda de cursa i em menjo un plat d’arròs amb tonyina que m’ha portat la Judit, un caldo ben calentet i un vichy, a veure si m’ajuda a ficar l’estomac bé, també aprofito per anar al bany amb tranquil·litat. Estem aturats una mitja hora ben bona i quan anem a marxa arriba la Cristina que s’afegeix al nostre grup.

Fins el seguent control que es Capafonts falten uns 10 km, jo vaig obrint el grup de 4 i passem epr un camí que sembla obert nomes per la cursa, fins que arribem a la foradada i als Motllats. Anem una mica perduts, estem als Motllats, però,al ser de nit no ens situem, fins que de sobte, cony ja estem al pont del Goi!!!!. Es el primer cop que faig el pont del Goi de baixada i nomes comença patapam cul a terra, uff hi ha aigua per tot arreu i com patina la pedra. Baixem el tram més tècnic amb molta cura de no caure fins que arribem a la pista que ens porta a Capafonts.

Collons, com baixa la riera que hi ha just a l’entrada de Capafonts, aquí a la marxa de la Selva fa uns anys un marxaire es va trencar un braç al caure per culpa del verdet que es fa per l’aigua, no tenim masses ganes de mollar-nos i esquivem l’aigua com podem.


Amb la Cristina a Capafonts

Tot just fa 15 dies a la marxa de la Selva fent d’escombra he fet el recorregut, que ens separa entre Capafonts i l’Aballera, en sentit invers, primer agafem pista on ens tornem a remullar per tot seguit encara un sender de pujada que ens porta a l’Aballera, nomes son uns 5 km, però, de nit i després de gairebé 80km es fan força feixucs.

L’Aballera, ens falten nomes 8km per la meta, cony, si Prades esta a poc menys de 4 km, però, toca pujar el Tossal de la Baltassana i mare meva quin tomb ens fan donar, passem per les coves d’en Pere i tornem a empalmar amb un tram de la marxa de la Selva, el camí puja poc a poc, però, aquest últims km. es fan eterns!!! quan estas fresc això es fa en un moment, però, ara sembla que no arribem mai!!!!

Finalment arribem al Tossal de la Baltassana, abans hi ha control sorpresa nomes queda la última baixada tècnica, que passa força factura als quàdriceps i nomes queda deixar-se anar fins Prades, on arribem els 4 plegats després de 19h i 33 min. de cursa!!! Un gran esforç que ha merescut la pena.


Finisher!!!!!

Dono les gràcies a tots els companys d’OT que em van estar animar pel Wasap i que em van acompanyar en algun moment de la proba, Marc Miro, la próxima l’acabes, llàstima lo del turmell, i la Cristina una crack, de menys a més i va aguantar com una campiona. També gràcies al mestre Marc Balaña, sense els seus consells això no hauria estat possible, al Javi i la Sheila, que els viag despertar a les 6 de la amtinada quan els vaig enviar el wasap que era finisher i en especial a la meva parella, la Judit, que cada dia aguanta el meu mal geni, sobretot abans de els curses i que em va fer de suport logístic durant la cursa!!!! Ara el pròxim objectiu la Trail Walker d’Oxfam, 100km per fins benèfics!!!


RESUM DE LA CURSA