Desprès de la pallissa de la Romànica de Navàs aquest cap de setmana toca la travessa del Montseny, a priori una marxa més assequible, però, que degut a els condicions meteorològiques ha resultat ser molt dura!!!!!Si voleu acabar la CCCR tindrem de patir molt!!!!!
Aquesta marxa no es circular, la sortida es a Aiguafreda i l’arribada a Gualba. L’organització posa a disposició dels participants un autobús que surt de Gualba i que ens porta a la sortida a Aiguafreda. L’autobús surt a les 4 de la matinada, uff es la marxa que em de matinar més…Com des de la Selva del Camp hi ha unes 2h en cotxe l’Arnau i jo decidim de fer nit al cotxe i el dia abans fem nit a Gualba.
La previsió meteorologia per aquesta marxa es de pluja, durant tota la nit que passem a Gualba ni una gota, però, va ser pujar a l’autobús que ens portava a Aiguafreda i ficar-se a ploure, sembla que el mal temps que ens acompanyarà durant tota la marxa estava esperant que comences la prova…
Arranquem puntualment a les 5h de la matinada, sota un ruixat no molt fort, però, persistent. Entre la pluja i que es de nit ens fa anar força lents i arribem al Tagamanent (un cim del repte dels 100cims) que esta a 5km de la sortida las voltants de les 6 i 20
Enfilem camí cap la Zona d’aparcament de el Bellver, aquí trobem un petit avituallament amb aigua, sucs i barretes energètiques, lo suficient per continuar el camí cap el Pla de la Calma
A les 8:15 arribem al km 14, on hi ha el control de Collformic i trobem un generós esmorzar, amb donuts, croissants, xocolata, iogurts de la fageda, cafè, aquarius, mare meva quin bé de Déu, es nota qeu ara em de pujar al Matagalls i ens preparen per la forta pujada que ens espera.
Un cop recuperades les forces ens esperem 4 km de pujada fins Matagalls, segueix plovent intermitentment a estona surt el sol, però, ràpidament es torna a ennuvolar i de fons es senten els trons, encara que els ocells canten no acaba de fer net.
Amb una hora pugem els 4km que hi ha fins al Matagalls (un altre cim del repte dels 100cims).Em tingut una mica de sort i la pluja ens ha respectat una mica i em pogut contemplar una mica del paisatge i em tingut unes vistes esplèndides, una mica limitades pels núvols,però, almenys em pogut veure una mica de paisatge.
Comencem la baixada per un bonica fageda que ens porta fins a Sant Marçal on com podeu veure a la foto trobem un avituallament de primera. Amb caldo calent, truita de patates, prunes, dàtils, “orejons” Sandvitx de pernil dolç i formatge, codony,fruits secs, coca cola, aquarius, uff ens tenim de controlar, sinó no podrem pujar les Agudes…
Avituallamet a Sant Marçal
Un cop amb l’estomac ben ple comencem la pujada al pic de les Agudes(un altre cim del repte dels 100cims), em de salvar un desnivell de 600m en 3 km, deunido, pels comentaris que em escoltat de la gent enguany el recorregut es nou, els altres anys es puja per una grimpada i ami que això d’escalar no m’agrada em reconforta. Tornem a passar per una frondosa fageda, que amb la pluja d’avui presenta un aspecte magnific. Per sort nostra fem tota la pujada amb una mica de sol i sense pluja, fer aquesta forta pujada amb l’impermeable hauria estat un suplici!!!! Tot i això tardem 1h i 10 min en fer els 4km que separen Sant Marçal del Pic de les Agudes, aquest temps dona fer de la duresa de la pujada. D’alt de les Agudes ens comenten que fa una estona a pedregat una mica, res comparat amb la gran pedregada que ens espera!!!!
Últims metres del Pic de les Agudes
Ara ja nomes ens falta l’últim escull el mític Turó de l’Home, aquest pic li tinc molta estima, gràcies als homes del temps i em fa molta il·lusio pujar-hi. Camí del Turó de l’Home comencen a caure 4 pedres, però, ràpidament la pedregada s’atura fins que arribem al control del Turó de l’Home i allí si que ens agafa la gran pedregada, per sort ens podem refugiar sota la carpa i ens podem protegir de la virulència de la pedregada ,que ens pocs minuts deix una fina de capa de glaç en tot el camí. La temperatura baixa bruscament i en poc menys de mitja hora passem de 19º a 6º!!!!
La gran pedregada
Un cop passa la tormenta comencem la baixada fins Gualba enmig de un paisatge ple de pedra, sembla com si hagués nevat. De sobte una punxada forta al peu dret, no recordo haver-me torçat aquest peu, suposo que amb el contrast tèrmic la musculatura s’ha ressentit i el peu ha dit prou. Entre el dolor al genoll esquerre que arrossego des de fa unes marxes i el mal al peu la baixada es un veritable suplici…
Poc a poc anem avançant, i les ganes d’acabar pesen més que altre cosa. Xino xano arribem a Santa Fe, a 10 km de Gualba, aquí trobem un altre avituallament espectacular, amb unes ensaïmades impressionants!!!!. Preguntem sobre les ensaïmades i son de un forner de Barcelona, antigament molt implicat amb la marxa i que cada any la organització de forma molt encertada ens premia amb aquestes espectaculars ensaïmades de xocolata i crema.
Nomes quedem 10km fins a Gualba, distancia que recorreguem en 2h i finalment arribem a Gualba desprès de 10 i 15min. Allí ens espera una entrepà de botifarra i una cervesa ben fresqueta. Tot i el mal temps una marxa molt maca, llàstima que s’ha de passar la nit anterior la cotxe i que a l’arribada no hi ha dutxes, per la resta un recorregut molt maco i unes vistes i paratges impressionants. L’organització molt atenta i els avituallaments molts encertats. Es molt possible que el pròxim any repeteixi, perquè la marxa dels Dips que la fan el mateix cap de setmana es una aberració i desprès de l’enganyifa del primer any no crec que i torni mai més.
L’Arnau i jo a l’arribada</strong
De tornada a casa sembla que la pedra ens persegueixi, enmig de l'autopista ens torna a pedregar i com a mesura de seguretat parem fins que la tempesta escampa…
Gràfica de temperatura de la marxa
Resum de la travessa