Desprès de molt de temps de no anar a cap matinal amb el club degut a que el 2012 vaig fer la CCCR comencem l’any amb una matinal per la Serra del Pradell.
A les 7:30 sortim des de la Selva amb un cotxe l’Arnau, l’Ignasi, el Paco, l’Angeles i jo, i a Duesaigües ens trobem amb el Ramon i la seva dona Carme.
A les 8:30 ens fiquem en marxa direcció el Coll dels Xiprers, el dia esta tapadot i una mica fred, però, poc a poc sembla que el sol vulgui sortir. Anem pujar lentament i arribem a la font de Gatell, que esta mig abandonada i coberta d’esbarzers.
A pocs metres de la font al mig del camí ens trobem una salamandra, que resta immòbil, com ignorant la nostre presencia, o pensant que així no la veurem.
Passat el Coll de la Teixeta busquem un recer que ens protegeixi del vent i de l’aiguaneu per esmorzar,L’Ignasi porta un termo en cafè, es la nostre salvació, almenys per una estona tindrem els mans calentones i el nostre cos entrarà en calor.Jo aprofito l’ocasió per ficar-me l’impermeable cada cop esta nevant més fort i fa més fred i ens em protegit de les inclemències del temps. En poca estona com a canviat el temps, a la muntanya sempre s’ha d’anar preparat, els condicions meteorològiques poden canviar en qualsevol moment.
L’enfarinada cada cop es més important i poc a poc la neu comença a quallar, d’alt de tot de la Serra del Pradell estem totalment desprotegits i el ven ens colpeja amb força i en alguns moments avançar es fa força perillós, anem pel costat de uns precipicis i un pas en fals pot ser fatídic i poc a poc el costat que rep l’embat del vent es va cobrint de una fina cap de neu.
A mesura que anem pujant les vistes son impressionants i sembla que el dia ens acompanyarà, però a mesura que anem pujant el temps es va tapant i quan arribem al Coll de la Teixeta comença a caure un aiguaneu.
Amb tant de vent i boira no podem contemplar les vistes de la serra del Pradell i passem pel costat de l’Enderrocada sense adonar-nos.
Pal indicador del Coll Roig enfarinat
Quan arribem al Portell del Peiró veiem una escena molt bonica, el vent s’endú la neu i forma una cortina blanca i si girem la vista cap a Duesaigües veiem que el sol esta sortint poc a poc.
Un cop passar el Portell del Peiró comencem la baixada cap a l’Argentera, aquest recorregut coincideix amb la marxa de la CCCR de Riudoms la Mola i es el primer cop que el faig de baixada, mira que quan fas la marxa costa una mica, però de baixada en un tres i no res el fas. Un cop a l’Argentera com estem humits i congelats desestimen pujar al Castell d’Escornalbou i anem directes cap a Duesaigües o arribem pels voltants de les dues.
Avui ha sigut un dia de contrastos tèrmics, em passat de tenir un sol agradable a primera hora a una enfarinada força important per acabar un altre cop amb sol i una temperatura força agradable. Acabem satisfets per un dia de muntanya intens, sense moure’ns de les nostres contrades gairebé em gaudit d’un dia de Pirineu, amb neu i vent. Com he dit abans a la muntanya s’ha d’anar sempre preparat, sense perdre-li es respecte, no li tens de tenir por, però, si respecte, com si fos el teu pare o la teva mare.