Matinal Aritjol La Serra de Pradell

Desprès de molt de temps de no anar a cap matinal amb el club degut a que el 2012 vaig fer la CCCR comencem l’any amb una matinal per la Serra del Pradell.

A les 7:30 sortim des de la Selva amb un cotxe l’Arnau, l’Ignasi, el Paco, l’Angeles i jo, i a Duesaigües ens trobem amb el Ramon i la seva dona Carme.

A les 8:30 ens fiquem en marxa direcció el Coll dels Xiprers, el dia esta tapadot i una mica fred, però, poc a poc sembla que el sol vulgui sortir. Anem pujar lentament i arribem a la font de Gatell, que esta mig abandonada i coberta d’esbarzers.

DSC00080
font de Gatell.

A pocs metres de la font al mig del camí ens trobem una salamandra, que resta immòbil, com ignorant la nostre presencia, o pensant que així no la veurem.

DSC00084
Salamandra al mig del camí

DSC00091
Panta de Riudecanyes

Passat el Coll de la Teixeta busquem un recer que ens protegeixi del vent i de l’aiguaneu per esmorzar,L’Ignasi porta un termo en cafè, es la nostre salvació, almenys per una estona tindrem els mans calentones i el nostre cos entrarà en calor.Jo aprofito l’ocasió per ficar-me l’impermeable cada cop esta nevant més fort i fa més fred i ens em protegit de les inclemències del temps. En poca estona com a canviat el temps, a la muntanya sempre s’ha d’anar preparat, els condicions meteorològiques poden canviar en qualsevol moment.

L’enfarinada cada cop es més important i poc a poc la neu comença a quallar, d’alt de tot de la Serra del Pradell estem totalment desprotegits i el ven ens colpeja amb força i en alguns moments avançar es fa força perillós, anem pel costat de uns precipicis i un pas en fals pot ser fatídic i poc a poc el costat que rep l’embat del vent es va cobrint de una fina cap de neu.

A mesura que anem pujant les vistes son impressionants i sembla que el dia ens acompanyarà, però a mesura que anem pujant el temps es va tapant i quan arribem al Coll de la Teixeta comença a caure un aiguaneu.

DSC00134
Ignasi enfarinat

Amb tant de vent i boira no podem contemplar les vistes de la serra del Pradell i passem pel costat de l’Enderrocada sense adonar-nos.

DSC00154
Pal indicador del Coll Roig enfarinat

Quan arribem al Portell del Peiró veiem una escena molt bonica, el vent s’endú la neu i forma una cortina blanca i si girem la vista cap a Duesaigües veiem que el sol esta sortint poc a poc.

DSC00164
Molins del Portell del Peiró

Un cop passar el Portell del Peiró comencem la baixada cap a l’Argentera, aquest recorregut coincideix amb la marxa de la CCCR de Riudoms la Mola i es el primer cop que el faig de baixada, mira que quan fas la marxa costa una mica, però de baixada en un tres i no res el fas. Un cop a l’Argentera com estem humits i congelats desestimen pujar al Castell d’Escornalbou i anem directes cap a Duesaigües o arribem pels voltants de les dues.

Avui ha sigut un dia de contrastos tèrmics, em passat de tenir un sol agradable a primera hora a una enfarinada força important per acabar un altre cop amb sol i una temperatura força agradable. Acabem satisfets per un dia de muntanya intens, sense moure’ns de les nostres contrades gairebé em gaudit d’un dia de Pirineu, amb neu i vent. Com he dit abans a la muntanya s’ha d’anar sempre preparat, sense perdre-li es respecte, no li tens de tenir por, però, si respecte, com si fos el teu pare o la teva mare.

Matinal Aritjol Font del Llop-Font del Roure-Balma de l’Ós

A les 8 del matí el cel estava ennuvolat i la sensació de fred era força acusada i molta gent s’ha fet enrere i no ha vingut a la matinal. Gran error perquè el dia ha estat esplèndid!!!!
Finalment de les 16 persones que havia inicialment apuntades nomes em estat 9 els que em decidit anar a caminar. El Josep Maria balanya, La Fina i la seva amiga Noemí, la Gloria i l’Ignasi, l’Anna Mallafre amb l’Ester, l’Arnau i jo.
El punt de concentració com sempre el Pavelló de la Selva a les 8:45 i a les 9 em marxat amb 2 cotxes cap a Vilaplana on ens em trobat amb l’Anna i l’Ester. Feia força aire i molt de fred, temps típic de primavera, es estrany fa uns dies ens moríem de calor i ara sembla que estem en ple hivern…
Amb les primeres pujades entrem en calor molt ràpid i quan estem protegits del vent fins i tot sobra la roba.
El camí fins la Font del Llop es força tortuós i es fàcil de perdre’ns, no esta molt ben marcat i em de vigilar força per seguir el bon camí. A Font del llop esta aproximadament a uns 3km del punt de sortida i aquí fem una primera paradeta per recuperar forces per la forta pujada i per fer la primera foto de grup.

IMG_0072
Foto de grup a la font del Llop

Desprès de la petita parada a la Font del Llop emprenent el camí cap la Font del Roure, en aquest cas el camí esta ben definit i marcat amb fites.
A mesura que anem pujam contemplem unes vistes esplèndides, el vent ha fet net de núvols i de contaminació i el paisatge es meravellós.

IMG_0077
Panoràmica de la serra de Llaveria

Per arribar a la font del Roure em de superar un petit grauet, on una corda ens ajudara en aquesta tasca.

IMG_0081
L’anna pujat per la corda del grau

Arribem a la Font del roure a les 11:15 i aquí fem una parada per esmorzar, que ja tenim gana i amb tota la pujada que em fet necessitem recuperar les forces.

IMG_0095
Foto de grup a al Font del Roure

Un cop amb l’estomac ple seguim la marxa, ara es tot baixada fins Vilaplana, i passem per sota la cinglera de la Mussara, aquesta zona es molt freqüentada per escaladors i per tot arreu trobem fites que ens portem a les diferents vies d’escalada. Avui al fer força vent no trobem cap escalador i no podem contemplar com s’enfilen per les parets amb els seus peus de gat.
tota l’estona passem per un senderó molt maco i amb molta vegetació, ideal per fer-lo a les calors de l’estiu, ja que estem protegits del sol.

Quan arribem a les Tosques amb les pluges dels últims dies, fa molt de goig i la cascada es impressionant.

IMG_0115
Cascada de les Tosques

En aquest punt busquem la balma de l’Òs. La Fina amb la matinal qe vam fer a l’hospital dels Carlins em va parlar de la seva existència i jo amb els cops que havia passat per els Tosques no en coneixia la seva existència i mai ningú me n’havia parlat d’ella.Es una balma protegida del vent i una mica amagada, ideal per anar a fer vivac una nit d’agost, segurament pels les llàgrimes de Sant Llorenç 😉
Un cop visitada la balma de l’Ós ens queden els últims 2 km. fins Vilaplana on arribem a les 14:00

IMG_0120
Foto de Grup a la balma de l’Ós

Al final el dia ha acompanyat, però, ha estat un dia de contrastos tèrmics, em tingut una mínima de 6º i una màxima de 20º, 14º de contrast tèrmic!!!!!

Temp
Resum temperatura matinal

Matinal Aritjol 3ª etapa GR.174. Gratallops – Poboleda

Tercera etapa del GR.174 que va de Gratallops a Poboleda passant per Torroja, la Vilella Alta i Escaladei i acabant fent una cata de vins i una visita guiada al Celler Burgos Porta.
A les 7 del matí ens concentrem al pavelló de la Selva, en aquesta ocasió som l’Ignasi, l’Arnau, la Sara (una nova membre que ve des de Rodonyà) i servidor. Agafem el cotxe de l’Arnau i anem direcció Gratallops, on l’Arnau ens deix a l’Ignasi, la Sara i ami i s’em va a Poboleda a buscar el David i l’Anna que venen directament de Cambrils. al ser una matinal lineal Poboleda deixem el cotxe de l’Anna per així al acabar la matinal anar a recollir a Gratallops el cotxe de l’Arnau.
Mentres esperem l’Arnau busquem infructuosament algun local obert per prendre un cafè, però, es massa aviat i tot esta tancat….res, que fem una visita turística al poble de Gratallops. Un cop arriba l’Arnau amb el David i l’Anna emprenem camí amb alguns dubtes, ja que l’Arnau segueix ell llibre sobre el GR.174 i jo el track que hi ha penjat a la fitxa de la matinal…
Tot sortint de Gratallops trobem un petit rierol que travessem sense gaires dificultats. Amb el temps que fa que no plou ens sobte trobar aquest tram amb tanta aigua.
DSC08246
Superat aquest petit entrebanc enfilem camí cap a Torroja del priorat on arribem pels voltants de les 11 sense gaires dificultats, el dia acompanya i gaudim d’un paisatge ple de vinyes i d’ametllers florits… A Torroja fem una parada per esmorzar i aquí tenim un petit entrebanc les runes d’una obra ens tapa el recorregut del GR i tenim de fer una mica d’equilibris per superar aquest obstacle.
DSC08280
Foto de grup a La Vilella Alta (d’esquerra a dreta, Ignasi, Sara,Arnau,David, Anna i jo)
A mesura que avança el matí el cansament comença a notar-se sobretot a la Sara que no esta acostumada a fer tirades llargues, però, les ganes d’arribar a Poboleda i uns núvols amenaçadors (cauen 4 gotes mal contades) fan que no baixem el ritme i finalment arribem a Poboleda a les 14:30.
Desprès de dinar a l’Ateneu de Poboleda, anem al Celler Burgos Porta, una empresa familiar de tradició vinícola que es remunta a principis del segle XIX. El Joan ens fa una petita visita per les vinyes i ens fa 4 cèntims dels diferents tipus de ceps així com les diferents formes de conrear la vinya. Desprès passem a visitar les instal·lacions i la bodega. La bodega esta feta amb arcs ceràmics portats expressament des d’alemanya. uns bodega auto-sostenible que fa que a l’hivern la temperatura es mantingui al voltant dels 12ª i a l’estiu al voltant dels 17/18ª, també veiem les barriques de fusta de roure, fetes a mà portades des de França i que cada 5 anys ha de canviar per noves, el seu vi es tant dens que tapa els porós de la fusta i el vi no es pot oxigenar. Això del vi és molt més complicat del que sembla, si vols fer un bon vi, has de tenir en compte un munt de paràmetres i estar cada 2*3 a sobre de les vinyes i de tot el proces d’el·laboracio
Un cop em visitat les vinyes i les instal·lacions fem l’esperada cata de vins, tot un espectacle pel paladar i l’Anna tota una experta amb l’art dels sommeliers, aquí un vídeo demostratiu
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=_tNgmR5U20g[/youtube]
Acabem la cata a les 18:30 i mentre l’Arnau va a buscar el cotxe a Gratallops anem a l’ateneu a fer un cafè.
Avui més que una matinal ha estat una diada, ja que arribem a casa a les 20:30, però, ha valgut la pena, em après una mica més del món de la vinya i de lo que costa tirar endavant un celler familiar, però, amb empenta i ganes de fer les coses be, no hi ha res impossible i podem assolir totes les metes que ens fixem.