Desprès de les 4 infiltracions al peu esquerre que m’ha tingut 5 setmanes en “dique seco” arribo a la cursa de la Cameta Coixa amb nomes 15 dies d’entrenament i amb nomes 114km a les cames des de principi d’any.

Aprofitant que la família de mon pare es de Miravet passo la nit a casa de ma padrina Teresita i així aprofito per recollir el el dorsal a l’ajuntament i anar a la conferencia a càrrec del fisioterapeuta Joan Ramon Margalef especialista en dolor miofascial i a la xerrada de la selecció catalana de curses sobre els reptes del 2014

Diumenge em llevo a ¾ de 8, quin plaer no tenir de matinar i aixecar-me a les 4 de la matinada com a les marxes de la CCCR. Arribo a l’Arenal a ¾ 9 i veig el riu emboirat i 1º C, almenys no fa el vent infernal de l’edició del 2013 i la previsió meteorològica es molt favorable.

Aquest any la sortida es al Castell templari, pujo per la Senequeta i quan arribo al Castell hi ha una ambientació medieval que et transporta a l’època dels cavallers templaris.
La sortida es des de el pati d’armes, un helicòpter en sobre vola minuts abans de la sortida i un canó per commemorar el 1714 ens dona el tret de sortida. Sortim tots en tromba del Castell i primer embus al passadís d’accés al pati d’armes, la gent comença a cridar AU AU AU, el crit de guerra de la pel • lícula los 300, sem fica la pell de gallina´i les emocions a flor de pell.

Sortint del Castell

Els primers metres son per asfalt i en baixada i ràpidament deixem l’asfalt que ja no el veiem en tota la cursa i entrem a un sender de pujada sense dificulta tècnica i comença l’espectacle.
Em deixo anar, no forço massa la maquina, desprès de la lesió he vingut a gaudir, poc a poc em sento a gust i vaig pujant el ritme a mesura que el sol escalfa l’ambient, he encertat de ple amb la roba i em trobo molt a gust.

Vaig parant sense encantar-me massa a tots els avituallaments que trobo, m’hidrato bé i menjo lo suficient per no defallir als últims kms.
Portem ja tres pujades i toca el tram de la cronoescalada, i la zona on hi ha els 2 cuixots, però, ja els han agafat!!! Un el Toni Calderon i l’altre la noia de la selecció catalana. Com em sento sobrat de forces tiro fort a la crono i vaig avançant altres corredors, de sobte se sent el gaiter, ja arribo a la Talaia i a d’alt de tot em trobo el Gerard l’home de ma cosina que esta gravant la gent que puja. Uff arribo d’alt la Talaia quasi a 4 grapes, els últim metres son infernals, estic fos, però, satisfet, desprès veig que he fet el 64 millor temps, déu ni do pel poc rodatge que porto.

Un cop acabada la cronoescalada, passem per un tram aeri per la cresta de la Talaia, es molt tècnic i amb unes vistes impressionants al riu, estic fos, la cronoescalada m’ha deixat sense forces i he de baixar una mica el ritme.

Quines vistes

La baixada de la cresta es la part més tècnica de la cursa i noto la falta d’entrenament, tot i així aguanto amb dignitat i encaro la última pujada amb ganes, (enguany ja no es puja al Castell, l’any passat aquesta última pujada sem va fer eterna) e inclús a la baixada´faig un esprint i entro per l’arc d’arribada com un campió!!!

A l’arribada ens donen la bossa del corredor, una bossa plena d’obsequis, pastes de Miravet, cereals, arros del delta, caldo, un pot de nutella, olives, etc!!!!! Es nota que al circuit de els terres de l’Ebre cuiden el corredor i tot el que pagues a la inscripció es reverteix amb el corredor.

Obsequis de la bossa del corredor

Un cop dutxat toca omplir l’estomac i gaudir del menjar que ens han preparat els de la Cameta Coixa i el pròxim any i tornarem, i pel que sembla estarà dins el calendari de curse de muntanya de la FEEC.

El dinar

RESUM DE LA CURSA

Video de Canal Terres de l’Ebre amb imatges des de l’helicòpter

Un altre video

Un cop acabada la CCCR es hora de buscar nous reptes i amb L’Arnau decidim probar fortuna amb una cursa del Circuit de Curses de Muntanya de les Terres de l’Ebre. La cursa escollida es la 4a Cursa de les Roques, a Horta de Sant Joan – 27Km i 1300m desnivell positiu.

Sortim a les 6 de la matinada de la Selva i som 6, el Manel, L’Arnau, el Siscu, Gerard, Manolo i jo. Arribem a Horta pels voltants de les 7:30, ens acreditem i anem a esmorzar al bar, tos esperant que siguin els 8:30 per agafar l’autobús que ens porti a la sortida, a l’àrea de la Franqueta.

A la sortida amb el Manel i Arnau

Com sempre el Manel surt com una bala i ja no li veiem el pel fins l’arribada, Amb L’Arnau anem junts els primers km, fins el primer avituallament que jo quasi no em paro i tiro endavant. La pujadaa la Punta Blanca impressionant, els primers metres força suaus i he anat avançant gent, però, de sobte ha començat a pujar fort i he baixat el ritme, uff rampes de més del 30%, però, un paisatge molt maco, una flaire a bosc humit i a bolets 😉 i d’alt la Punta Blanca unes vistes impressionants!!!! Menjo mig plàtan i una mica de codony i avall.

Pas tècnic camí de la Punta Blanca

La baixada fins el Monument al guarda es molt tècnica, el terra esta molt humit i a la que trepitges una branca o una pedra, rellisques, desprès de uns quants ensurts he baixat una mica el ritme, en alguns trams passes pel costat de un precipici i un error pot ser mortal. Tot i aixi ensopego amb un tronc que sobresortia del terra i pateixo una caiguda sense cap conseqüència, el terra esta tou i amorteix el cop. A mitja baixada hi ha una tartera impressionat, aquí xalo com un nen i avanço força gent i pensar que l’any anterior havien fet el circuit en sentit invers!!!!

Ja em fet la part més dura de la cursa, només ens falta pujar a la Punta dels Cucons, d’uns 900m per la senda de les Fanecades. per aquí es comencen a veure algun bolet, durant al cursa ens em creuat amb forces boletaires i em apro a recollir una llenega negra, molt maca que guardo a la motxilla. Baixant dels Cucons m’atrapa l’Arnau i ja no ens separem fins l’arribada.

Arribem a l’avituallament de la Pista de les Roques de Benet, portem uns 15km i ens falten uns 9km per l’arribada,les forces comencen a fallar, el circuit es molt dur i exigent, i es un costant trencacames, en pujades i baixades molt tècniques, trobem molt poques pistes on poder-nos deixar anar i descansar les cames, per la duresa del terreny em recorda a la marxa del Dips que vaig fer l’any passat.

Poc a poc veiem com el terreny ja es força diferent del que em trobat fins ara, ja no hi ha tanta pedra, però, ens trobem un terreny força argilagós, que amb les pluges d’aquesta tardor fa que trobem força fang i en algunes baixades pràcticament les tinguem de fer patinant. Passem pel costat d’alguna vinya amb les fulles marrons per la tardor. El paisatge no deixa de ser bonic es un esclat de colors i de contrastos, el terra verd per les pluges i les fulles dels arbres perennes marrons.

A l’última baixada a Horta l’Arnau, comença a notar problemes als isquis, baixo una mica el ritme per esperar-lo, però, em diu que tiri. Finalment arribo a Horta amb 4 hores i 4 min. i Arnau enrere meu a un minut.

Arnau creuant la meta

Ens trobem el Manel que ha arribat mitja hora abans que nosaltres, i això que ahir va treballar fins les 10 de la nit hi ha dormit molt poc, es un màquina. Ara toca recuperar forces i ens espera un bon plat de llonganissa, botifarra i xistorra. Veiem l’entrega de premis, al ser una cursa els primers classificats tenen premi monetari, entre 150 i 250€ i esperem que arribin els nostres companys. El Gerard i el Siscu arriben dins les 5 hores, però, el Manolo el desqualifiquen perquè arriba fora de temps

mmm que bo que esta!!!!

Una cursa molt maca i molt ben organitzada, un 10 per l’organització, la ruta molt ben trobada i els avituallaments correctes, no se com deuen haver portat a la Punta Blanca tot l’avituallament…El recorregut un trenca cames i molt tècnic, al final han estat uns 23km i gairebé 3.000m de desnivell acumulat!!!! moltes marxes de la CCCR no tenen tant de desnivell i ha estat una cursa molt explosiva!!!! Sens dubte el pròxim any si podem repetirem!!!!