14a Cursa de la UEC Tortosa

Amb el Javi feia un parell de mesos que vam dir que feríem aquesta cursa, però, jo portava des de Sant Jordi refredat i amb el tute de la TW de Girona el meu cos no havia pogut recuperar-se com cal i el refredat m’estava passant factura i vam apurar fins l’últim moment per apuntar-nos a la cursa.

Sortim de Reus pels voltants de les 7:15 i arribem a Tortosa al cap de una més o menys al cap de una horeta, anem a agafar el dorsal i la bossa de l’obsequi, per cert molt bona bossa amb uns mitjons, un buff, caldo aneto, una mostre l’oli i d’arròs i una llauna de Restart i anem al cotxe a esmorzar i canviar-nos de roba, a la sortida teníem preparada tota una paradeta per esmorzar la gent amb cafè, pastes etc. se saber-ho no em prenc el cafè de primera hora, però, dos cafès seguits per mi es massa.


Amb el Javi recollint els dorsals

A les 9:15 passem el control de xip i mentre fan el breefing de la cursa apareix el Jordi d’OT que fa tota la cursa amb nosaltres. Nosaltres li diem que anirem de tranqui, es la primera cursa del Javi per muntanya i ell es troba fora del seu medi, ja que ell fins ara es corredor d’asfalt ;). El Jordi diu que es igual ,que el dia abans ha fet la vertical amb el Pere Enredu i companyia i esta cansat ;)

Sortim des de la zona esportiva del barri de Sant Llàtzer (Parc dels Països Catalans), i arranquem per una puja asfaltada que ens porta al pla d’Abaria, mare meva, noto que m’ofego, entre el refredat dels últims dies i que des de la trailwalker de Girona no corro les cames no tiren!!!!!

Video de la sortida

Seguim pel Barranc de la llet, i tot seguit la primera senda i el primer embus…em de fe una mica de cua que a mi em va força bé per poder recuperar l’alè i seguir en força lo que resta de cursa. Fins el primer avituallament a les Revoltes passem per uns senders força macos. En aquest avituallament trobem una mica de tot, aigua, isostar i coca cola i fruits secs, dolços, codony, etc, un avituallament ben currat.

Desprès de recuperar forces passem per una senda força tècnica que ens porta al Barranc de La Petja. D’aquest barranc pugem cap el coll de Sta. Caterina i el coll del Racó de Rocacorba , es un tram força frondós i que sembla que hagin netejat per aquesta cursa. Enguany es el primer any que la cursa transcórrer íntegrament pel terme de Tortosa.


Foto de grup

Al Racó de Rocacorba trobem el segon avituallament estratègicament ficat abans de la pujada més llarga del circuit. D’alt de tot gaudim d’unes meravelloses vistes del tram final de la vall de l’Ebre amb els Ports i la serra del Montsià de fons.

Iniciem un descens fins al Barranc de la Creu, que amb un puja-baixa ens porta al Coll de l’Alba, on trobem el tercer avituallament per tot seguit plantar-nos a la Creu de coll Redó, punt més alt de la Cursa.


Creu de coll Redó

De la Creu de Coll Redó fins a Tortosa ja tot es baixada, a mig camí a la cova del garrofer trobem l’últim avituallament, que el rebem amb els braços oberts, amb la calor que fa avui arribem assedegats, ja nomes queden 3 km. fins a Tortosa que fem els tres plegats i entrem a meta tots junts en un temps de 2h i 54 min.


Foto a l’arribada

Només arribar anem a fer una canya ven fresca, com a premi per l’esforç realitzat i tot seguit el Jordi i jo fem cua pel massatge mentres el Javi espera pacientment que acabem.


El Jordi si que sap, tres noies fent-li un massatge ;)

Desprès del massatge toca recuperar forces i ens espera una bona graellada amb llonganissa, botifarrada i cansalada, mmm que bo que esta i desprès de postres un bon cafeto i cap a casa


mmm que bó

Bona cursa la de Tortosa, un 10 a l’organització i un recorregut força maco amb i en alguns trams exigent i tècnic. Amb unes bones vistes del tram final de la vall de l’Ebre amb els Ports i la serra del Montsià. Sens dubte si s’escau el pròxim any repetirem!!!!


Resum de la cursa

VI Cursa de Muntanya la Cameta Coixa

Desprès de les 4 infiltracions al peu esquerre que m’ha tingut 5 setmanes en “dique seco” arribo a la cursa de la Cameta Coixa amb nomes 15 dies d’entrenament i amb nomes 114km a les cames des de principi d’any.

Aprofitant que la família de mon pare es de Miravet passo la nit a casa de ma padrina Teresita i així aprofito per recollir el el dorsal a l’ajuntament i anar a la conferencia a càrrec del fisioterapeuta Joan Ramon Margalef especialista en dolor miofascial i a la xerrada de la selecció catalana de curses sobre els reptes del 2014

Diumenge em llevo a ¾ de 8, quin plaer no tenir de matinar i aixecar-me a les 4 de la matinada com a les marxes de la CCCR. Arribo a l’Arenal a ¾ 9 i veig el riu emboirat i 1º C, almenys no fa el vent infernal de l’edició del 2013 i la previsió meteorològica es molt favorable.

Aquest any la sortida es al Castell templari, pujo per la Senequeta i quan arribo al Castell hi ha una ambientació medieval que et transporta a l’època dels cavallers templaris.
La sortida es des de el pati d’armes, un helicòpter en sobre vola minuts abans de la sortida i un canó per commemorar el 1714 ens dona el tret de sortida. Sortim tots en tromba del Castell i primer embus al passadís d’accés al pati d’armes, la gent comença a cridar AU AU AU, el crit de guerra de la pel • lícula los 300, sem fica la pell de gallina´i les emocions a flor de pell.


Sortint del Castell

Els primers metres son per asfalt i en baixada i ràpidament deixem l’asfalt que ja no el veiem en tota la cursa i entrem a un sender de pujada sense dificulta tècnica i comença l’espectacle.
Em deixo anar, no forço massa la maquina, desprès de la lesió he vingut a gaudir, poc a poc em sento a gust i vaig pujant el ritme a mesura que el sol escalfa l’ambient, he encertat de ple amb la roba i em trobo molt a gust.

Vaig parant sense encantar-me massa a tots els avituallaments que trobo, m’hidrato bé i menjo lo suficient per no defallir als últims kms.
Portem ja tres pujades i toca el tram de la cronoescalada, i la zona on hi ha els 2 cuixots, però, ja els han agafat!!! Un el Toni Calderon i l’altre la noia de la selecció catalana. Com em sento sobrat de forces tiro fort a la crono i vaig avançant altres corredors, de sobte se sent el gaiter, ja arribo a la Talaia i a d’alt de tot em trobo el Gerard l’home de ma cosina que esta gravant la gent que puja. Uff arribo d’alt la Talaia quasi a 4 grapes, els últim metres son infernals, estic fos, però, satisfet, desprès veig que he fet el 64 millor temps, déu ni do pel poc rodatge que porto.

Un cop acabada la cronoescalada, passem per un tram aeri per la cresta de la Talaia, es molt tècnic i amb unes vistes impressionants al riu, estic fos, la cronoescalada m’ha deixat sense forces i he de baixar una mica el ritme.


Quines vistes

La baixada de la cresta es la part més tècnica de la cursa i noto la falta d’entrenament, tot i així aguanto amb dignitat i encaro la última pujada amb ganes, (enguany ja no es puja al Castell, l’any passat aquesta última pujada sem va fer eterna) e inclús a la baixada´faig un esprint i entro per l’arc d’arribada com un campió!!!

A l’arribada ens donen la bossa del corredor, una bossa plena d’obsequis, pastes de Miravet, cereals, arros del delta, caldo, un pot de nutella, olives, etc!!!!! Es nota que al circuit de els terres de l’Ebre cuiden el corredor i tot el que pagues a la inscripció es reverteix amb el corredor.


Obsequis de la bossa del corredor

Un cop dutxat toca omplir l’estomac i gaudir del menjar que ens han preparat els de la Cameta Coixa i el pròxim any i tornarem, i pel que sembla estarà dins el calendari de curse de muntanya de la FEEC.


El dinar


RESUM DE LA CURSA

Video de Canal Terres de l’Ebre amb imatges des de l’helicòpter

Un altre video

4a Cursa de les Roques

Un cop acabada la CCCR es hora de buscar nous reptes i amb L’Arnau decidim probar fortuna amb una cursa del Circuit de Curses de Muntanya de les Terres de l’Ebre. La cursa escollida es la 4a Cursa de les Roques, a Horta de Sant Joan – 27Km i 1300m desnivell positiu.

Sortim a les 6 de la matinada de la Selva i som 6, el Manel, L’Arnau, el Siscu, Gerard, Manolo i jo. Arribem a Horta pels voltants de les 7:30, ens acreditem i anem a esmorzar al bar, tos esperant que siguin els 8:30 per agafar l’autobús que ens porti a la sortida, a l’àrea de la Franqueta.

2012-11-25 09.15.50
A la sortida amb el Manel i Arnau

Com sempre el Manel surt com una bala i ja no li veiem el pel fins l’arribada, Amb L’Arnau anem junts els primers km, fins el primer avituallament que jo quasi no em paro i tiro endavant. La pujadaa la Punta Blanca impressionant, els primers metres força suaus i he anat avançant gent, però, de sobte ha començat a pujar fort i he baixat el ritme, uff rampes de més del 30%, però, un paisatge molt maco, una flaire a bosc humit i a bolets ;) i d’alt la Punta Blanca unes vistes impressionants!!!! Menjo mig plàtan i una mica de codony i avall.

2012-11-25 09.58.37
Pas tècnic camí de la Punta Blanca

La baixada fins el Monument al guarda es molt tècnica, el terra esta molt humit i a la que trepitges una branca o una pedra, rellisques, desprès de uns quants ensurts he baixat una mica el ritme, en alguns trams passes pel costat de un precipici i un error pot ser mortal. Tot i aixi ensopego amb un tronc que sobresortia del terra i pateixo una caiguda sense cap conseqüència, el terra esta tou i amorteix el cop. A mitja baixada hi ha una tartera impressionat, aquí xalo com un nen i avanço força gent i pensar que l’any anterior havien fet el circuit en sentit invers!!!!

Ja em fet la part més dura de la cursa, només ens falta pujar a la Punta dels Cucons, d’uns 900m per la senda de les Fanecades. per aquí es comencen a veure algun bolet, durant al cursa ens em creuat amb forces boletaires i em apro a recollir una llenega negra, molt maca que guardo a la motxilla. Baixant dels Cucons m’atrapa l’Arnau i ja no ens separem fins l’arribada.

Arribem a l’avituallament de la Pista de les Roques de Benet, portem uns 15km i ens falten uns 9km per l’arribada,les forces comencen a fallar, el circuit es molt dur i exigent, i es un costant trencacames, en pujades i baixades molt tècniques, trobem molt poques pistes on poder-nos deixar anar i descansar les cames, per la duresa del terreny em recorda a la marxa del Dips que vaig fer l’any passat.

Poc a poc veiem com el terreny ja es força diferent del que em trobat fins ara, ja no hi ha tanta pedra, però, ens trobem un terreny força argilagós, que amb les pluges d’aquesta tardor fa que trobem força fang i en algunes baixades pràcticament les tinguem de fer patinant. Passem pel costat d’alguna vinya amb les fulles marrons per la tardor. El paisatge no deixa de ser bonic es un esclat de colors i de contrastos, el terra verd per les pluges i les fulles dels arbres perennes marrons.

A l’última baixada a Horta l’Arnau, comença a notar problemes als isquis, baixo una mica el ritme per esperar-lo, però, em diu que tiri. Finalment arribo a Horta amb 4 hores i 4 min. i Arnau enrere meu a un minut.

2012-11-25 13.32.14
Arnau creuant la meta

Ens trobem el Manel que ha arribat mitja hora abans que nosaltres, i això que ahir va treballar fins les 10 de la nit hi ha dormit molt poc, es un màquina. Ara toca recuperar forces i ens espera un bon plat de llonganissa, botifarra i xistorra. Veiem l’entrega de premis, al ser una cursa els primers classificats tenen premi monetari, entre 150 i 250€ i esperem que arribin els nostres companys. El Gerard i el Siscu arriben dins les 5 hores, però, el Manolo el desqualifiquen perquè arriba fora de temps

2012-11-25 13.54.59
mmm que bo que esta!!!!

Una cursa molt maca i molt ben organitzada, un 10 per l’organització, la ruta molt ben trobada i els avituallaments correctes, no se com deuen haver portat a la Punta Blanca tot l’avituallament…El recorregut un trenca cames i molt tècnic, al final han estat uns 23km i gairebé 3.000m de desnivell acumulat!!!! moltes marxes de la CCCR no tenen tant de desnivell i ha estat una cursa molt explosiva!!!! Sens dubte el pròxim any si podem repetirem!!!!