Desprès de la marxa de Reus que la tenia a 10 min. de casa toca un desplaçament llarg fins a Esterri d’Àneu, unes 3h en cotxe, per això opto per passar la nit en un hotel. Dormir al cotxe ja o vaig fer a la travessa del Montseny amb l’Arnau i es massa dur, un altre cosa seria si tingues una furgoneta i pogués ficar una colxoneta inflable.
Desprès de tantes marxes moltes cares et sonen, em trobo el Josep Mª que ens va acompanyar durant tota la marxa de Navàs, o un noi de Rubí que va a totes les marxes amb moto, un altre noi de Tàrrega que va dormir amb la furgoneta amb un matalàs, etc…. Som com una gran família.
Aquesta setmana he tingut mal de gola i porto 3 dies amb antibiòtics. Avui pujo sol a Esterri, l’Arnau te un compromís i no pot venir. Durant les 3h que estic conduint fins Esterri tinc molta estona per pensar i com encara no estic fi del tot començo a menjar-me el coco i em pregunto que cony faig, i m’agafen ganes de tornar cap a casa….
Quan arribo a Esterri pujo a l’habitacio de l’hotel i em dono una bona dutxa per despejar-me del viatge i quan son les 19:00 vaig cap a l’ecomuseu a recollir el dorsal i a escoltar una petita xerrada que fan sobre la marxa, desprès dono un tomb pel poble per localitzar el pavelló i torno cap a l’hotel a sopar, fer unes trucades, preparar les coses pel dia següent i anar a dormir ben d’hora.
La sortida de la cursa es a les 6:00 del matí, fico el despertador per aixecar-me a les 5 i tenir temps de menjar un entrepà, vestir-me i sense preses anar a la sortida. Avui ja em trobo millor, no tinc el malestar al cos dels últims dies, però, suposo que aquest tants dies amb antibiòtic em passaran factura.
Sortim amb 10 min. de retard, fa una mica de fred, es nota que estem al Pirineu, em fico el paravent que a les primeres pujades abans que comenci a suar massa m’el trec.
Els primers km. vaig em companyia del Josep Mª i un company seu, anem xino xano fins a Sorpe on trobem el primer avituallament solid, meló, croissants de bolleria industrial i força beguda aquarius , cocacola, llimonada, etc… Aquí ens ajuntem amb un altre grupet de corredors i formen un grup de 6 persones. Les vistes son impressionants, les muntanyes més altes encara tenen neu, per tot arreu hi ha rierols i passem per nombrosos ponts de fusta. Em fa gracia que passem per un bosc d’avellaners, sembla que estiguem al Baix Camp. Durant un tram la marxa coincideix per un itinerari marcat per btt’s i trobem força gent practicant aquest esport, la meva altre passió i que amb la CCCR tinc una mica abandonada.
El grup es manté compacte fins les primeres rampes del coll de Fuguenuix. La pujada al coll es impressionat, natura en estar pur, només es senten les moixons cantar i les vaques pasturar, inclòs passem pel mig de un ramat que vaques que ens miren en cara de circumstancies.
Poc abans del coll arribem a una esplanada impressionat, el terra es una catifa d’herba, com si fos un camp de gespa i trobem un ramat de cavalls pasturant que ni s’immuten amb la nostra presencia, una estampa de postal.
Un cop d’alt el coll trobem el segon avituallament sòlid del dia, un dels millors de la cursa, i això que l’han pujat a coll des de el refugi que esta a uns 500m, però, que te un fort desnivell. Aquí trobem coca amb sucre, plàtans i síndria i per veure coca cola, aquarius i aigua.
Panoràmica d’Espot des de el Coll de Fuguenuix
Des de d’alt el control veiem al peu de la vall Espot, uff la panoràmica es impressionat i la baixada que ens espera es de vertigen. Fins ara el genoll s’ha portat bé, la cinta que m’he ficat a la sortida sembla que fa la seva funció. En aquest punt m’animo i començo la baixada en solitari i al trote. Els primers km. amb molta cura, es un terreny molt abrupte i un petit error pot ser mortal. El sender de baixada fa cap a la carretera que puja al Parc Nacional d’Aigüestortes i em porta vells records.
A Espot trobem un avituallament líquid,(jo aquí hauria ficat l’avituallament fort, estem a meitat de la cursa) que ens ajuda a refrescar-nos, la calor comença a apretar. Aquí el paisatge canvia, passem per camins que em recorden els Motllats de la Mussara, amb molta pedra i poca vegetació i fem molt tros de carretera.
Passem per Estáis on trobem un altre avituallament liquid, com tinc gana em menjo una de les barretes, per passar fins Jou on hi ha el següent avituallament sòlid.
Quan arribo a Jou em quedo molt parat, l’avituallament sòlid consisteix amb “galletas dinosaurus”!!! i encara tinc sort de trobar-ne perquè molta gent quan passa per aquest avituallament ja no troba res…
Una mica desmoralitzat pel pobre avituallament començo la baixada fins la Guingueta d’Àneu, poble que esta a la capçalera del pantà de la Torrassa, aquí el genoll ja em comença fer mal i al control de pas demano si tenen algun antiinflamatori, però, no tenen res, ni rèflex, ni una trista tireta, crec que en cap avituallament tenen un botiquí de primers auxilis i només recordo haver vist una ambulància per la carretera de camí a Jou…
Aquí comencem la segona pujada del dia que en porta a Dorbe, em menjo la segona barreta i prenc una dosis de glucosa. La pujada es fa força dura i la faig en companyia de un altre corredor que també te problemes de genoll i que he atrapat a la baixada. Ell es qui em dona un Ibuprofeno, jo avui m’els he descuidat a l’hotel…A Dorbe trobem un bon avituallament sòlid amb fruita i entrepans de llonganissa. Menjo un plàtan i agafo un bocata al que li foto 2 queixalades, però, que em veig incapaç de poder-mel menjar i sense perdre temps el guardo a la motxilla i segueixo la marxa.
En aquest punt el paisatge torna a ser com el del principi de la cursa, amb forces rierols i tornem a passar per un bosc d’avellaners, sembla que ja tot es baixada i un cop passat Llaborre ja veiem Esterri d’Àneu a tocar dels dits. Per cert a l’avituallament sòlid de Llaborre, de sòlid res, només tenen líquid, no m’adono compte que aquí havia avituallament sòlid fins l’arribada, ja tenia tantes ganes d’acabar la marxa que nomes pensava en l’arribada…
A Escalarre hi ha l’últim avituallament liquid abans d’Esteri, però, amb prou feines tenen un parell de llaunes de coca cola…Pregunto quan queda per Esterri i em diuen que uns 3km, això ja o tenim!!!! Però, uff nomes sortir d’Escalarre una forta pujada, no recordava que abans d’Esterri hi ha 2 pujadetes, curtes però, intenses que a aquestes altures de cursa es fan notar.
Finalment arribo a Esterri desprès de 8h i 49 min i gairebé 5.000m de desnivell acumulat, ha sigut un bon entreno per la Cap de Rec del pròxim dissabte. A l’arribada fan dinar popular, un plat de pasta, un altre de llonganissa i un pastis de postres. M’el menjo amb voracitat, estic famolenc, sort de les barretes si no, o hauria passat molt malament.
Un cop menjat torno a l’hotel, m’han deixat quedar-me més enllà de els 12 em dutxo i faig 45min. de migdiada, que em queden 3h de camí fins la Selva. Amb aquesta marxa enguany ja en porto 8 i 151 punts, només m’en queden 108 per proclamar-me campió de la XVI CCCR.
Resum de la marxa
Gràfic de la temperatura de la marxa