Desprès de la parada d’estiu emprenem la CCCR amb la Borges-Montblanc.

Aquesta es una marxa força assequible 51.4km i 2.400 m de desnivell acumulat. A sobre degut a la ola de calor i que hi ha alguns massissos tancats no pugem a l’ermita de Sant Joan ni a la Santíssima Trinitat, fen que el recorregut sigui encara més suau.

Sortim de la Selva a les 5 de la matinada amb 4 cotxes, com la ruta no es circular primer passem per Montblanc i deixem allí 3 cotxes i la Nuri la dona del Manel ens porta a les Borges.

La marxa arranca puntualment a les 7 del matí, el Manel surt com una bala i ja no el veiem més, jo arrenco a trotar suaument i al cap de un parell km. l’Esteve s’acopla a mi i fem tota la marxa junts. L’Arnau fa aquesta marxa sense haver dormit, la nit anterior ha participat a un torneig de 24h de futbol sala i a sobre va amb la ungla del peu gros trencada i fa tota la marxa caminant…

Els primers km. les sensacions son bones, no noto molèsties al fasia lata del genoll esquerrera, molèsties que m’han estat martiritzant durant la primera part de la CCCR. Les 10 setmanes d’aturada estiuenca m’han anat força be i amb el canvi de les Asics a les Mizuno em trobo molt a gust.

Els primers 35 km. els fem tota l’estona a un bon ritme i arribem a l’avituallament sòlid de la Mare de Déu dels Torrents amb 4h i mitja. Fins ara com l’any anterior els avituallaments han estan molt generosos, uff els croissants del primer avituallament brutals, m’he tingut de controlar si no, hauria menjat massa i desprès no hi ha qui tiri….Amb l’Esteve compartim una cervesa i piquem una mica, jo agafo un entrepà per si més endavant mentre una mica de gana. En aquest punt de la marxa començo a notar la falta de ritme, 10 setmanes sense anar cap dia a córrer m’han anat be per recuperar-me de les molèsties, però, a les cames ara li falten rodatge…

Quan arribem al castell de Milmanda al control de pas un cop em fixat ens donen a degustar vi blanc sense alcohol!!! El catem, però, a mi no em fa gaire el pes a sobre crec que no em va senta massa bé, al cap de una estona vaig notar l’estomac una mica regirat i en mig del bosc vaig tenir de fer una visita la Sr. Roca…

Quan arribem a Poblet al km 40, tinc els quàdriceps durs com una roca per la falta d’activitat de l’estiu i em costa força mantenir el ritme. Aquí al sortir de Poblet tindríem de pujar a l’Ermita de Sant Joan, però, degut a l’onada de calor i en aplicació del pla alfa ens desviem, esquivant la única pujada forta de la marxa…

Panoràmica de Poblet

De camí a l’Espluga de Francolí com veig que l’Esteve esta millor que jo li dic que tiri, jo tinc les cames totalment agarrotades i baixo molt el ritme, els últims 7-8 km. son un autentic suplici, la calor ja es asfixiant i no paro de beure aigua, sort que els avituallaments trobo força líquid i la coca cola m’ajuda a refrescar-me.

Per fi arribo a Montblanc, al final poc més de 7h, he rebaixat mitja hora el temps de l’any passat, però, exclar, l’any anterior vam fer més pujada. A l’arribada ens donen una medalla commemorativa i em prenc una cervesa ven fresca per recuperar forces. L’esteve m’ha tret uns 20 min. i esta molt content, la seva primera marxa i s’ha sortit, es tot un crack!!!!

Amb l’Esteve a l’arribada

Baixo a la Selva del Camp a l’Esteve i un cop a casa em canvio ràpidament i me’n vaig a la platja a donar-me un bany reparador!!!!

De relax a la platja

Resum de la marxa

Gràfic de temperatura de la marxa