Desprès de perdrem la marxa del Cap de Creus per una inoportuna gastroenteritis avui toca Riudoms La Mola Riudoms ’12.
Enguany faig el recorregut clàssic, desprès de la mala experiència de l’any passat que vaig fer la variant de la Torre de Fontaubella.Vaig optar pel recorregut de tota la vida. L’any passat a la Torre de Fontaubella anunciaven que havia avituallament sòlid i quan vaig arribar nomes tenien líquid, uff pujat a la Mola em va agafar una mica de “pajara” que malament o vaig passar…
La sortida com cada any es a les 6:30 a la plaça de l’església de Riudoms i una bona traca dona el tret de sortida, suposo que més de un veí es deuria recordar dels nostres familiars…..
Els primers 12km els faig corrents, em trobo el Marc Balanya i la Mar Alsina i lis segueixo al ritme. Amb la pluja del dia abans el terreny esta força tou i convida a córrer de gust, tot sembla indicar que tindrem un dia esplèndid.
Quan porto 10 km començo a notar molèsties al genoll esquerre, aguanto al ritme fins que arribant al pantà de Riudecanyes noto una forta punxada i tinc d’afluixar el ritme…La marxa dels Castells de Segarra encara deixa notar els seus efectes…
Arribem al Castell d’Escornalbou on trobem el segon avituallament de la cursa, menjo un entrepà i n’agafo un altre pel camí, pel que el punt feble d’aquesta marxa es que els avituallaments son una mica pobres..un cop recuperades les forces començo la baixada per un sender, aquí cada any recupero força temps, però, enguany m’ho tinc de prendre en calma i molta gent que he avançat a pujada ara m’avancem a mi (circumstància que es repeteix en totes les pujades i baixades…)

Castell d’Escornalbou

Arribem al CONTROL 3. Respirador del túnel del tren, aquí comença la pujada de veritat, aprofito la parada en aquest control per treure’m el jersei que ja comença a sobrar i per menjar un plàtan que fins el parc eòlic hi ha una bona pujada. Avui no fa vent, els molins de vent estan parats, crec que es el primer cop que passo per aquí i els veig parats, sembla que a d’alt la Mola tampoc fa vent, cosa estranya, per en aquesta zona sempre fa vent.

Arribem al Coll Roig, al peu de la Mola, ens espera la pujada més forta del dia, com en els altres controls demano reflex pel genoll esquerre i així alleuger-hi una mica el dolor. Aquí trobem un altre avituallament força generós, enguany en aquest aspecte l’organització a millorat molt. A la pujada a la Mola un altre cop avanço força gent que un cop d’alt la Mola i en la següent baixada al coll del guix m’avancen ells, quina rabia…

Parc eòlic amb la Mola de fons

Ja em fet la meitat de la prova, i nomes queda la última pujada a Mare de de la Roca, un petit “repechon” que a més d’un se li fa etern!!!!
A Mare de Deu de la Roca com cada any trobem el famós entrepà de llonganissa, que acompanyat del vi que et donen fa que més d’un s’apalanqui i desprès arrencar costa molt, per lo que faig una parada ràpida.

Ermita de Mare de Deu de la Roca

Sembla que el Ibuprofeno que m’he pres al Coll del Guix a fet efecte i torno a córrer una mica, però, per evitar sorpreses només corro sobre terra quan trepitjo ciment o asfalt camino, no sigui que em trenqui.
Arribo a Montbrio del Camp quan falten 5min per les dues, aquí trobem l’últim control abans de Riudoms, aquí em foto un xute de glucosa per fer l’últim esforç e intentar baixar de les 8h. El genoll ja no em fa molt la guitza, però, el maluc esquerra fa una mica el tonto, suposo que per culpa de les molèsties del genoll he caminat malament i ara aquesta part del cos s’esta queixant!!!
Finalment arribo a Riudoms a les 14:38 7h 58 min després de la traca de sortida, entrat el 92 de la classificació general. Tot i que he rebaixat en més de una hora la meva millor marca em queda un gust agredolç, si no hagués estat pel genoll hauria pogut rebaixar molt més temps.

En resum enguany em tingut un dia esplèndid, la pluja del dia anterior ha estovat els terreny i ela genolls han estat els principals beneficiaris. Aquest any l’organització s’ha ficat les piles i als avituallaments han estat generosos, l’últim any en aquest aspecte va ser molt fluix i vaig patir una mica. I per altre banda ha fet un dia esplèndid, d’alt de la Mola no feia vent i la calor no ha apretat molt, cosa que s’agraeix molt.

Gràfic de temperatura de la Marxa d’avui, temperatura, mínima de 8.05 i màxima de 25,49, un contrast tèrmic de 17,44º!!!!

gràfic temperatura marxa

Resum de la Marxa

La marxa de Molins de Rei es la tercera prova al calendari de la Copa Catalana.
Encara que la prova a priori no es molt dura 45,6km i 2700m de desnivell, es presenta complicada per una setmana força difícil.. Es tot just una setmana desprès de la marxa de la Selva on per primer cop vaig participar a l’equip escombra, caminant 17h, que encara que no hagin estat a tope caminar tantes hores et deix força cansat. També coincideix amb la setmana del canvi d’horari i els primers dies vas una mica desorientat i per les nits et costa dormir, descansant poc e impedint que el cos es recuperi. I per postres una inoportuna grip lleu que m’ha tingut 3 dies prenent frenadols…

Aquest cop només anem a la marxa l’Arnau i jo. Sortim de la Selva a les 5 de la matinada i arribem a Molins de Rei tot just a les 6:05. Tenim la gran sort de trobar un forat pel cotxe just davant el Poliesportiu la Sinia i com son dels primers en arribar ràpidament ens acreditem i anem a fer un cafeto i la primera visita al Sr. Roca…

La sortida es fa puntualment a les 7 del matí, l’ambient es fred uns 7º, però, les previsions meteorològiques son de força calor. Tindrem una cursa amb força contrast tèrmic.

Sortida a Molins de Rei

Les primeres sensacions no son gaires bones, el paisatge no acompanya gaire, estem en mig de l’àrea metropolitana de Barcelona i els primers metres el paisatge no acompanya, (ben aviat la cosa canvia). El frenadol m’ha passat factura i tinc l’estomac una mica regirat, tinc de fer una segona visita d’emergència al Sr. Roca, aquest cop al mig de la muntanya….A partir d’aquest moment la cosa canvia, el paisatge es molt bonic, més frondós del que m’esperava i em començo a trobar molt millor i les sensacions son més positives.

Quan portem uns 18km. arribem a Sant Ponç de Corbera, on ens esperava el primer avituallament sòlid. Tot esta ven organitzat, una taula per fitxar on et donen el tiquet per l’entrepà de llonganissa, un altre taula amb l’esmorzar i una altre taula per la beguda i el cafè. En aquesta marxa als avituallaments no reparteixen gots i nosaltres no em porten. Jo al facebook, del CEM, havia vist les fotos de uns gots i em pensava que els donaven a la sortida com en alguna altre marxa i als controls només vam poder omplir al camelbak d’aigua, però, en la majoria de controls havia porrons, tetra briks petis de sucs, o inclús aquarius, no va suposar cap problema i desprès de cada control no et trobaves amb l’escampall de gots d’altres amrxes. La gent es molt marrana en aquest aspecte.

Esmorzar a Sant Ponç de Corbera

Un cop recuperades les forces continuem el camí direcció el pont dels Lledoner Ubicat dins el terme de Cervelló però molt allunyat del poble. És obra de la segona meitat del segle XVIII, acabada el 1802. Va ser dissenyat per enginyers militars i la seva construcció, realitzada en diverses fases, va resultar força accidentada. És format per dos pisos d’arcades, nou l’inferior i tretze el superior, tots dos transitables, La part superior va ser reconstruïda després de la guerra civil. La construcció d’aquest pont, juntament amb la del pont vell de Molins, va transformar la carretera de l’Ordal en la via bàsica de comunicació amb l’altra banda del Llobregat i amb Barcelona.

L’Arnau creuant el Pont del Lledoner

Un cop superat el pont del Lledoner arribem a un dels punts més alts de la marxa el Coll d’esteles des de on podem contemplar Montserrat. Llàstima que hi ha força calitja i la muntanya màgica de Montserrat queda difuminada.

Panoràmica de Montserrat

Aquí comencem la fatídica baixada, l’Arnau està força cascat del genoll i jo que estic més fresc començo un ràpid descens fins que noto que les primeres punxades al genoll esquerre i em tinc d’aturar a ficar-me la genollera. A la marxa dels Castells de Segarra vam anar massa ràpid i ara ens esta passant factura…
Amb l’Arnau en reagrupo a Les Gunyoles on hi ha l’esmorzar curt….Que de curt no en te res, hi ha pa amb llonganissa, bikinis, fruits secs,iogurts de la fageda!!!! tot un festival m’he de controlar una mica tot es tant bo que no pares de picar!!!!

Ja es nota que estem aprop de Vilafranca el paisatge a canviat totalment i passem pel costat de camps de vinya, que em recorden les recents etapes que em fet amb el C.E.Aritjol al Sender del Priorat. tot resseguint el GR. 174.

L’Arnau i de fons camps de vinyes aprop de Vilafranca

Finalment arribem a l’estació de tren de Vilafranca a les 15:34, aquí ens donen una copa de capa commemorativa de la marxa amb la qual vindrem amb cava i trobem més menja, coca amb sucre i xocolata i més bikinis. No ens encantem gaire el tren surt a les 15:45 i ràpidament anem a agafar el bitllets per pujar el tren, des de les 4:30 que anem pel mon i estem força cansats.

M’ha agradat molt aquesta marxa, un 10 per l’organització, pel recorregut, pels avituallaments, inclús a Gunyoles havia servei de massatgistes i especialment a tots els voluntaris, sense ells les marxes de resistència no serien possibles. I com a voluntari a la marxa de la Selva i participant en altres marxes se de que em parlo 😉
El pròxim any sens dubte la tornaré a fer, aquest cop entre Molins i Montserrat.

Aquí teniu el resum de la marxa d’avui

Gràfic de l’evolució de la temperatura durant la marxa