12a Marxa “Pels camins dels matxos”

L’any passat amb l’Arnau no vam poder apuntar-nos a aquesta marxa, perquè ens 2 hores es van exhaurir les inscripcions i enguany amb un polèmic sorteig vaig tenir la “sort” de que em toques la rifa. Dic sorteig polèmic perquè van haver-hi forces irregularitats, entre tots els inscrits es treia un nº i partir d’aquell nº s’adjudicaven 500 places, donant primer prioritat als 100 primers socis del CET, desprès als federats i en darrer terme si sobraven places pels no federats, però, va haver-hi forces “enxufats” i gent que no li tocava va entrar. Això va generar moltes queixes fins el punt que la FEEC va optar per treure aquesta marxa del comput general, qui la fes li contaria per la CCCR, però, qui no pogués fer-la no, per això en un principi per proclamar-se campió de la CCCR s’havien de sumar 259 punts i finalment seran 246 punts.

Torelló esta a unes 2h en cotxe de la Selva del camp i la sortida de la marxa era la es 6:30, fent nº’s vaig decidir pujar el dia abans i dormir a la zafira, perquè sino la matinada hauria estat històrica!!! i de pas al pujar el dia abans podia recollir el dorsal i anar a les xerrades que feien, una de nutrició i una altre que feia el Iker Karrera. L’entrega de dorsals era una mica caòtica, enmig de la Plaça Nova van muntar una paradeta i tothom fen cua, sense massa ordre i quan et tocava a tu et demanaven el nº de dorsal, i tu????si hi ha un llistat aquí al costat….que la majoria de gent no havia vist, com les xerrades, son al casal que esta aquí al costat, entraves al casal, no havia ningú, tímidament anaves pujant escales fins que et trobaves la xerrada….

Un cop acredit vaig anar cap la zona habilitada per passar la nit, el camp de futbol al costat de la sortida la plaça de la Sardana, però, em trobo els carrers tallats per la Guàrdia Urbana, estaven fent una cursa de bicicletes i vinga a esperar una hora que acabessin la cursa i l’entrega de premis, estona que vaig aprofitar per sopar i estirar una mica les cames tot esperant poder entrar a la zona de parking. Un cop aparcat preparo les coses pel dia següent i reviso la informació de la marxa, per què segons quin recorregut facis tens més o menys punts per la CCCR, i m’adono que m’he deixat aquesta informació, però, penso, demà l’organització ja estarà al cas…

2012-10-19 13.09.59
La Zafira preparada per passar la nit

Quan son les 5:30 de la matinada em llevo, collons quin fred que he passat aquesta nit, he dormit amb 2 mantes i amb el forro polar!!! miro el termòmetre del cotxe i 3º!!!! menjo un entrepà, un plàtan i bec beguda isotònica i començo a vestir-me amb una mica de mandra i com tinc temps de sobres em quedo al cotxe fins poca estona abans de la sortida, moment que m’agafa un apreton i tinc de fer una visita la sr. roca, trobo una mica de cua i això fa que comenci la marxa sol perquè tothom ha sortit, però, ràpidament atrapo els primers marxaires.

L’herba esta gebrada i passem pel costat d’algun petit llac que l’aigua treu fum pel contrast tèrmic, fins el control de les Valls al km 6,3 vaig a pas lleuger avançant força gent, en aquest control trobem, aigua, sucs i xocolata i definitivament el sol ja ha sortit i aprofito la parada per ficar-me la gorra i les ulleres de sol per més endavant no perdre temps.
DSC00411
fa fred!!!!

Aquí comença l’ascensió a Bellmunt per senders i corriols, passem pel mig d’un bosc que crec que es de fageda i abans d’arribar a Bellmunt contemplem el Pirineu tot nevat, enguany amb tantes nevades fa molt de goig. A Bellmunt trobem el primer avituallament fort, amb pa amb tomàquet, embotits, formatge, patates de xip, begudes isotòniques, aquí una noia em ve amb la camiseta l’estel·lada dels indis folls i l’estel·lada penjada a la motxilla i em demana si puc em pot fer una foto. Per aquesta zona es nota que el sentiment independentista està més arrelat, durant la marxa molta gent m’anima quan em veu passar i em fa fotos ;)

DSC00426
Pirineu nevat

Un cop amb l’estomac ple i una mica fred per la parada començo una bonica baixada pel mig de senders plens de fulles i amb un terra força tot per la pluja del dia anterior, fins arribar a un bonic salt d’aigua, el Salt del Molí http://www.paisatgesdelter.com/articles-mostra-1779-cat-salt_del_moli.htm on trobem la primera balisa que em de marcar al dorsal.

DSC00454

Seguim baixant, però, no tant pronunciadament i de sobte passem pel mig d’uns bosc d’avellaners, per un moment em recorda la meva terra el camp de Tarragona, amb les seves parades d’avellaners…

DSC00468
Pel mig d’un bosc d’avellaners

Ja portem 18,2 km i arribem l’avituallament de Salgueda, on trobem codony, fuita, aigua i beguda isotònica i tornem a pujar cap la collada de Sant Bartomeu, uff això es un trencacames i seguim pel mig de una fageda, molts cops el paisatge em recorda el de la Travessa del Montseny.

De Salgueda enfilem camí cap la Collada de Sant Bartomeu on hi ha un dels primers bucles de la marxa, on pots escollir si pujar al Puigsacalm, un 100 cims, o seguir cap la collada de Bracons. Com per la CCCR no cal fer tot el recorregut sencer, pregunto quin es el recorregut que dona 23 punts, però, ningú del control o sap…. i finalment decideixo pujar el Puigsacalm, aixi em serveix pel repte dels 100 cims.

DSC00491
Bucle Sant Bartomeu

La pujada al Puigsacalm (1514m)es força dura, duran la pujada als arbres anem trobant rètols en to humorístic, Que si “perill capellans sueltos” “curba” Marc Marquez, que si no passar de 110 km/h, etc que et van animant la pujada i fan arrencar un somriure de tant en tant. A Mesura que anem pujant anem veiem tot el Pirineu nevat, les vistes son molt maques i et recompensen per l’enorme esforç que significa pujar al Puigsacalm

DSC00535
A d’alt de tot del Puigsacalm

Un cop d’alt del Puigsacalm toca baixada forta fins el Coll de Bracons i collons quines baixades arribem a la baixada del Tossell. On tenim de baixar amb cordes, es una baixada molt perillosa i tècnica que realment dins una proba de resistència sobra, serà que no hi ha camins per fer-nos arribar a Bracons..

DSC00545
baixada del Tossell.

A Bracons en trobo a la Maria Carme Tuenu, que em coincidit en alguna marxa i que vam coincidir també a l’entrega de premis de la CCCR del 2012, res, que el món es un mocador, mira que en un recorregut tant llarg es difícil coincidir amb algú que coneixes. A Bracons veig un rètol que indica que la opció de Puigsacalm es la opció llarga, al que dona 23 punts per la CCCR, si hagués fet un altre opció tocaria refer el calendari de marxes…

DSC00552

De Bracons baixem al Prat de la Vola, on hi ha el dinar i el bucle de Cabrera, portem uns 30 km i arribo ja una mica cansat, dormir al cotxe la nit anterior i un recorregut tant trencacames m’està passant factura. Aquí torno a preguntar pel tema dels punts de la CCCR, tinc temps de sobres per fer el bucle de Cabrera i no vull cagar-la, però, ningú em sap dir res cert, inclús em diuen que que s’ha de fer tota per puntuar!!!! jo que no, que si no no compliu el reglament, i aleshores diuen, tens raó, que o han canviat pel temps….inclús un noi truca a algú de la organització per pregunta, desorganització total!!!!
Finalment decideixo no fer el bucle de Cabrera, un cop a Torelló tinc unes 2h en cotxe fins a casa i arribaria a la Selva del Camp a les 11 de la nit i a l’endemà tinc de treballar…

DSC00565
Recuperant forces al pla de la Vola

Passat el Pla de la Vola el paisatge canvia força, passem per pistes amples, algunes encimentades, inclús fem una tirada llarga per carretera i la pujada a Collsaplana(1241m) se’m fa eterna els km. comencen a pesar i les cames ja no responen a sobre tinc l’interior dels 2 dits petits de cada peu llagats i alenteixo una mica la marxa, les mizuno Ascend 6 de la part del davant potser son una mica estretes i amb la calor que fa avui he suat més del compte i això ha provocat la sortida de les maleïdes llagues…

DSC00568
Ara toca fer pista…

De Collsaplana fins a Rabassola tenim uns 4,5km de baixada forta, uff tinc els quàdriceps que fan xup, xup, feia temps que no feia tant de desnivell positiu i negatiu i això m’està passant factura. De camí a Rabassola el paisatge torna a ser força maco, amb alguna baixada força tècnica que has de vigilar de no caure i prendre mal i just abans del PA de Rabassola has de creuar un riu, jo amb els peus llagats poques ganes tinc de mullar-me, sort de uns nens que m’ensenyen una drecera i m’estalvio la remullada…

DSC00593
Riu abans de PA Rabassola

Els últims 10 km. son un trencacames, continues pujades i baixades que et deixen exhaust, trobo aquesta marxa inclús més dura que la dels Dips i mira que la dels Dips amb els seus 61 km i 7.000m de desnivell i quasi tot el recorregut per senders es potser de les més dures de la CCCR, hi ha marxes més llargues con la Romànica, però, al ser quasi tota per pista no et matxaquen tant com aquesta.

DSC00620
Arribant a Torelló

Finalment arribo a Torelló desprès de 10h i 30 min. força exhaust per la marxa, menjo i bec una mica i ràpidament marxo cap a la Selva del Camp, m’esperen unes 2 hores de cotxe i arribo a casa pels voltants de les 20:00. Quan passo el track al pc em surten 7.000m de desnivell acumulat!!!! 2.000 + dels declarats per l’organització quan el límit marcat per la FEEC son 6.000. En aquest tema la FEEC tindria de prendre alguna mesura, la majoria de marxes incompleixen el reglament i no passa res, en canvi a nosaltres a la marxa de la Selva muntanyes de Prades ens van amenaçar de treure’ns de la CCCR si no complíem amb el reglament…

També em duc la desagradable sorpresa de que el bucle que he fet jo es el que dona 21 punts per la CCCR i no 23 com jo volia, la organització un veritable caos, ningú sàvia quin recorregut tenies de fer per la CCCR i trobo que aquesta marxa esta sobrevalorada, dubto molt que el pròxim any la torni a fer. Del que porto de CCCR 2013, aquesta es la pitjor marxa en quan a organització, ningú sàvia com anaven els bucles, ni que no feia falta fer tota la marxa per puntuar, per no parlar de la conya de la zona de parking del dia anterior…

16a Travessa Molins de Rei-Montserrat

L’any passat amb l’Arnau ja vam fer la marxa que organitzava el CEM, Però, en aquest cas la Molins-Vilafranca i ens va agradar tant que vam decidir que el pròxim any repetiríem. En aquesta ocasió l’Arnau no m’ha pogut acompanyar, esta aprenent l’ofici de pastor i de moment ha deixat el tema de les marxes aparcat.

Aquest any faré la CCCR amb companyia del Paco, un xavalin de 56 anys amb ganes de donar guerra. Com sempre lo pitjor de les marxes es llevar-se tant d’hora, en aquesta ocasió les 4:30, però, la majoria de cops la matinada val al pena i tornes a casa cansat, però, molt content.

Com l’any passat la sortida es el Poliesportiu “La Sínia”, com arribem força aviat no tenim problemes per trobar aparcament i ràpidament ens acreditem i anem a fer un cafè per despertar-nos una mica. L’ambient es força fred, la temperatura deu rondar els 5-7ª positius, a primera hora toca tapar-se una mica

2013-04-07 06.59.49
A la sortida amb el Paco

Els primers 20-25 km son una mica “lletjos” passem per forces polígons industrials i el paisatge no acompanya massa, però, aquest aspecte es suplit per la meravellosa organització, abocada per facilitar el màxim les coses als caminadors. Em sorprèn gratament que a cada creuament de carretera hi ha 2 membres de l’organització controlant el pas i pensar que a la Marxassa de Mataró ens van fer creuar una comarcal de 3 o 4 carrils super transitada sense ningú de l’organització controlant el transit…

Amb to això arribem a Can Campanyà on hi ha l’esmorzar, realment impressionant, trobem de tot, caldo, batuts de xocolata, sucs, begudes isotòniques, coca cola, una entrepà de llonganissa ben calent, porrons amb vi, cafè, etc….avui crec que enlloc d’aprimar-me agafaré pes, jajajaja

DSC00256
Esmorzant a Can Campanyà

Un cop ben esmorzats comencen les primeres pujades fortes del dia, es una marxa que no arriba als 50km, però, deunido el desnivell que te, no te pujades fortes, (menys la pujada final a Montserrat) però, tota l’estona estas pujant i baixant, no es que sigui molt trencacames, inclús les baixades et van bé per deixar-te anar de cames i relaxar-te i el Paco i jo les aprofitem per anar una estona al trote.

Poc a poc veiem com Montserrat s’acosta i l’objectiu cada cop esta més aprop. Mira que l’any passat amb l’Arnau vam veure Montserrat amb 3 o 4 marxes, però, mai havíem arribat a Montserrat i en el meu cas es el primer cop que vaig a Montserrat. Fa molts anys vaig fer la Montserrat-Reus, però, la sortida era des de Collbató.

DSC00301
Amb el Paco i de fons Montserrat

Com ha canviat el dia, em passat del fred de la sortida a patir una mica de calor i el sol ens acompanya durant tot el dia, sort que l’organització ha estat previsora i en alguns avituallaments trobem potes de crema solar, com es cuiden aquesta gent del CEM ;) realment han pensat amb tot i això es d’agrair.

Sense quasi be adonar-nos arribo a l’avituallament del Camí de la Creu, des del Pla del Fideuer vaig sol, El Paco ha baixat una mica el ritme i jo el pujat una mica i ens em separat. Aquest avituallament es espectacular, trobem bikinis, entrepans de xocolata, iogurts, donuts, fruits secs, batuts, etc…inclús hi ha una llitera per fer-te massatge, uff i desprès de tot aquest tiberi toca pujar a Montserrat, 600m de desnivell en 6 km, ja podrien ficar aquest avituallament a l’arribada per poder-lo gaudir millor!!!! Em tinc de controlar, si no desprès no podré pujar a Montserrat!!!!!

DSC00319
avituallament del Camí de la Creu

Desprès de una baixada ràpida des de el camí de la Creu arribo a Monistrol, aquí trobo a faltar alguna cinta, i tinc de tirar de GPS, segur que com a la marxa de la Selva que ens van treure els cintes de l’entrada del poble i vaig tenir d’anar 2 cops a ficar-les algú s’ha dedicat a treure cintes. A la marxa d’Oliana de l’any passat els 2 primers es van perdre per aquest fet, la gent es molt inconscient i no sap els conseqüències que això pot portar…

A mig camí de Montserrat tenim un altre avituallament, el de la Pista de les Aigües, ja nomes queden 3 km, aquí avanço molta gent, entre excursionistes i gent que fa la marxa curta de 29 km, això sempre t’estimula i et dona més forces , ja tinc Montserrat a tocar, ja veigels porxos des de lluny i tot seguit veig el funicular i amb un tres i no res amb planto a l’arribada desprès de 8h i 25 min.

2013-04-07 15.31.07
Ja sóc a Montserrat

En resum una de les marxes ben organitzades de la CCCR, els primers km. el paisatge no acompanya, però, estem al costat de Barcelona i això no ajuda, però a meitat de la cursa tot canvia, passes per algun senders, algun rierol i la zona del pla del Fideuer es molt maca. I lo millor de la marxa els avituallaments, jo vaig guanyar 1kgr, no faltava de res i t’havies de controlar una mica. Potser falta polir una mica el tema de la senyalització, en alguna cruïlla he tingut de tirar de GPS i quan he arribat a Montserrat no sabia per on tirar.