Avui ha tocat matinar, a les 6 ha tocat diana, avui toca la cursa dels Llebrers a Castellbell i el Vilar, de 5,5 km i 220m+, primer canicroos de la temporada amb desnivell, els que he fet fins ara han estat molt plans. La cursa dels llebrers és una canicross benèfic a favor de galgos112 prova puntuable a la Copa Cor de Catalunya
Vaig esperar a apuntar-me fins última hora per que les previsions de pluja pel cap de setmana no eren massa favorables.
Sortim de la Selva al voltant de les 7 i arribem a Castellbell i el vilar passades les 8:15, no plou per, em vist les rieres baixar amb força i amb l’aigua tèrbola i ser que algun punt del circuit s’ha de creuar alguna riera, avui tocara mullar-nos.
Passem un control veterinari molt minimalista, ni tant sols llegeixen el xip del gos, només miren la cartilla i els vacunes i pregunto si hi ha lagun lloc per anar la bany, em diuen que no, que potser al bar, però, el bar està tancat….res toca plantar el pi al mig de la muntanya….
Al briefing de la cursa ens avisen que el terreny està força humit i enfangat, al Bages aquesta nit hi ha hagut una força tempesta i les rieres baixen amb força, em de creuar-les 2 cops, la primera ens arriba l’aigua fins el turmells i la segona quasi fins els genolls. Per tant que em de ser previngutsi evitar riscos i els gossos més petits a les rieres agafar-los en braços i a les baixades més tècniques anar amb curar.
Per aquesta cursa ja m’ha arribat l’arnes de gos per ficar la Xiaomi Yi cam i gravaré la cursa des de el llom del Llamp, per això avui a diferencia d’altres dies em fico al davant de tot, el Llamp sembla més nerviós de lo normal, te ganes d’arrencar i emprenya el gos de davant, més per jugar que altre cosa. Per fi donen la sortida i a les primeres rampes em comença a avançar força gent, em pesen les cames, no ser per que m’he passat la nit en blanc, no estic acostumat a anar a dormir massa aviat i molts cops em costa dormir i desprès ja no m’adormo…
Video de la sortida
El circuit es dels més macos que he fet enguany, tot i la forta pluja de la nit el terra ha drenat força bé i els baixades jo que estic acostumat a terrenys tècnics les faig sense masses dificultats.
Sender dins els bosc
Passem per un sender molt maco enmig del bosc que m’encanta després creuem la carretera i ens trobem la segona pujadeta del dia, per tot seguit creuar la primera riera, agafo el Llamp en braços per si les mosques, encara que desprès veig que no era necessari i als pocs minuts trobem el segon pas. L’aigua baixa en força i ens arriba gairebé las genolls, el torno a agafar a coll i més quan veig que el participant de davant meu rellisca dins l’aigua, un aigua freda que em deixen les cames fredes. Els últims metres son plans, davant tinc un parell de participants, però, em falta l’espurna que tinc altres dies i no puc atrapar-los.
Primer toll d’aigua
Amb l’aigua fins els genolls
A l’arribada ens espera la Judit i la Neu que també ens han acompanyat, dono de veure al Llamp i desprès menjo i veig una mica de l’avituallament que ens tenen preparat a l’arribada, quan acabo vaig corrents cap el cotxe per canviar-me i no agafar fred. allí ens trobem amb un fet desagradable, em deixat el bol de l’aigua dels gossos al costat d’una roda per que en acabar la cursa els gossos poguessin veure i algú ens l’ha robat….
Arribada
Ens quedem fins l’entrega de premis i el sorteig de regals i abans de marxa el Xavi de Canix em dona la llança per la btt, a partir d’ara ja podré fer bikejorning amb ell LLamp.
Em resum un canicross molt maco, circuit ben marcat i espectacular, i en un paratge immillorable, per contra una inscripció cara en comparació a altres canicross i només et donaven una samarreta, a altres curses a la bossa del corredor et donen més coses pel teu pelut i per tu, però, tota lo que treuen de les inscripcions va destinat a ajudar els llebrers, també falta una mica de serveis, Castellbell i el Vilar es un poble petit, però, almenys el bar podria obrir al més aviat, segur que molts participants anirien a fer un cafè abans de la cursa i li sortiria rentable, però, si no passa res el pròxim any repetirem.
Video fet per la guaurderia