Arribem al refugi de Gresolet pels voltants de les 14:00, per finalitzar la travessa ja nomes ens queda pujar al Refugi de Lluis Estasen, però, uff ens queden uns 570m de desnivell positiu en poc més de 3 km.!!!!! tot una senyora pujada….

Jo quan son les 14:00 m’entra gana i necessito menjar abans de la última pujada i em demano un entrepà de truita a la francesa i mentre me’l menjo com jo vaig més lleuger la Gemma comença a tirar i finalment arranco del refugi pels voltants de els 14:40

Calavera sortint dl refugi

Primer es tot baixada, uff, la pujada encara estarà més concentrada….., fins que creuem un rierol i comença la pujada forta. Anem per camí estret entre faigs i pins i força quantitat d’aigua. Al costat esquerre tenim precipici i al dret un mur de roca que fa que el GPS perdi senyal i es torni boig (He tingut de corregir manualment el track)

Rierol pujant cap Estassen

A mitja pujada atrapo la Gemma i anem pujant plegats el que falta de tram, la pujada es imponent i les vistes extraordinàries. Finalment arribem a una pista, la mateixa on fa 4 dies vam aparcar el cotxe i fem la última pujada, ja veiem el refugi, però, perdem les marques taronges i acabem pujant al refugi camp a traves…

La Gemma en plena pujada

Finalment arribem al refugi pel voltant de les 16:00, em pujat més ràpid dels que ens pensàvem. Ens abracem i fem la foto de rigor davant el refugi de Lluis Estassen. Han sigut 4 dies molts intensos i realment se m’han fet curts, han passat volant!!! Quan fas lo que t’agrada el temps passa volant…ara toca pensar quina travessa fem el pròxim any, l’any passat vam fer Carros de foc i li estic agafant el “gustillo” a això de les travesses i dormir en refugis.

Al refugi Estasen

Ara nomes ens queda travessar mig Catalunya en cotxe, sortim direcció Manresa buscant l’eix transversal fins Tàrrega i d’allí Montblanc i la Selva, una mica més de 200km, arribem a la Selva als voltants de les 20:00 una hora prou bon per desfer la bossa una bona dutxa un bon sopar i desprès de 3 nits fora tornar a dormir al meu llit, que jo sóc dels que lis costa dormir fora del seu llit.

Resum estapa

Últim dia de la travessa, han passat els tres dies volant, quan fas una cosa que t’agrada passa el temps volant. Com volem arribar a Estassen ben d’hora avui ens llevem ben aviat i a les 7 ja estem esmorzant, un esmorzar espectacular, sense dubte el millor de tots els refugis, tenim nutella, embotit, confitura, galletes, pa etc, ideal per la dura jornada que ens espera.

Foto de grup amb els bascos

Tot just sortir del refugi omplim aigua ala font que hi ha a tocar del refugi, al refugi no ens donen aigua i tothom a d’omplir la cantimplora en aquesta font, comencem a baixar entre faigs i pins rojos camí dels al torrent dels Empedrats, un dels llocs més espectaculars del parc. Passem pel costat de un salt d’aigua i del bullidor de la llet

salt d’aigua als empedrats

Un cop superats els empedrats comencem la pujada cap el coll de la Bena, la vegetació adquireix a estones aires completament mediterranis: farigola, espígol…Trobem un grup de caminadors i preguntem si falta molt pel coll, ens diuen que una mitja hora i desprès tenim una bonica baixada ;). Quan arribem al coll de la Bena veiem com una tanca de fusta, pugem pel costat dret i veiem 3 camins, un a la dreta pla i pel mig amb una senyal en forma de creu, camí incorrecte i al costat del tercer camí la marca taronja que anem seguint, anem baixant per na pista ampla i anem parlant tota l’estona. Jo fa temps que no veig cap senya Targarona fins que arribem a un creuament on si que n’hi ha comencem a baixar i als pocs metre, dic això em sona, si es per on em pujat!!!!! no se que collons ha passat em fet un bucle!!! tornem a pujar un altre cop fins al coll de la Bena i veiem que el que va marcar aquest punt era una mica inútil…et fiquen la marca taronja per un corriol que has de passar a la força i a l’altre costat de la balla una altre marca taronja, tu veus una pista ampla i segueixes avall, però, no has d’agafar la pista que et queda a ma dreta i si fas la travessa en sentit contrari no veus la marca que ha ficat enrere de un arbre…res si fas al travessa en sentit contrari a l’aconsellat tens tots els nº’s de perdre’t varis cops…En aquest cas em fet quasi 3,5km. de més!!!!

Coll de la Bena, el punt de la discòrdia

Un cop superat el Coll de la Bena primer anem baixant una mica per desprès tornar a puja cap el coll de la Bauma (1577 m) on comença a aparèixer una immensa pineda, grèvols i pastures de mitja-alta muntanya. Del coll de la Bauma anem baixant fins a Gresolet pel mig d’una fageda impressionant

Fageda de Gresolet

A pocs metres del refugi de Gresolet trobem els nois bascos, ells al coll de la Bena han agafat el camí correcte i ens han avançat, ens acomiadem d’ells, i anem cap a Gresolet, fen els últims metres camp a traves, per que desprès de saludar els bascos no vam veure cap senyal taronja i vam agafar un camí que no tocava…

Al refugi de Gresolet

Resum de l’etapa

Sortim el refugi de Rebost pels voltants de 3/4 de 12, fem uns 5 km de baixada per boscos de pi roig i boix. Per tot arreu hi ha bolets, veig algun mataparent, pebrassos i altres especies que no conec, inclús veiem un parell de boletaires amb cistell, però, quan ens acostem s’apartem i no podem veure si portem algun bolet.

Hi ha bolets per tot arreu

Passem per sota la C16 i de sobte perdem els marques taronges de la travessa, miro el track del GPS i la persona que m’havia baixat el track de Wikiloc li havia passat el mateix, anem tirant una mica camp a traves tot passant pel costat de la BV-4024 fins que tornem a trobar les marques de CV, jo calculo que fem uns 500m de més, però, com anem be de temps no passa res.

Ja ens apropem al refugi de Sant Jordi

Aquí agafem un camí ample, rodejats d’una fageda impressionant de camí al Coll d’Escriu (1.509 m), passat Grèixer ens parem a dinar, son voltant les 14h i ara toca pujada forta i cal recuperar forces. Un cop em dinat re emprenem la marxa, hi ha força pujada i jo m’avanço una mica fins arribar al Coll d’Escriu.

Vistes des de el coll d’Escriu

Un cop al coll espero que arribi la Gemma per seguir cap a Sant Jordi, tenim el refugi aprop, però, sembla que no arribem mai. Baixem a ca l’Escriu (1.310 m) pel GR-107 en direcció nord, sempre rodejats de faigs i pins. de fons sentim la gent que es banya als Empedrats, amb la calor que fa ens ve de gust un bany, però, ja seria desviar-se massa de la ruta i finalment arribem la refugi pels voltants de les 16:15.

Refugi de Sant Jordi

Desprès d’una dutxa amb aigua freda, s’ha de pagar 2€ per 6 min. d’aigua calenta, estem com a nous, el sopar es a les 19:30 i aquí a diferencia dels altres refugis ja som més gent, unes 20 persones, però, tampoc res de l’altre mon, el refugi te capacitat per 48 persones i aquest any estan notant la crisis… El sopar es impressionant, de primer escudella, de segon mandonguilles i de postres pastis de poma, ideal per recuperar forces i afrontar la última etapa amb garanties.

Els nois bascos preparant el sopar

Resum de l’etapa