Comencem la que potser es l’etapa més dura de la travessa, em de pujar al refugi del Niu de l’Àliga i els últims km. la pujada es molt forta!!!!

Com sempre la sortida del refugi mal senyalitzada i agafem el camí que no es, els que fiquen les senyals no se si van borratxos o es volen catxondejar de nosaltres, perquè aquest cop ens em equivocat 7 persones, els 5 nois bascos i la Gemma i jo!!!!!

Quan trobem el bon camí passem per un bonic bosc d’avet i pi negre, fins que trobem una forta vertical, mare meva quina pujadeta, no es veu el final, a sobre a començat a caure 4 gotes, que al final ens van be per no suar la cansalada en aquesta pujada tan forta, amb 1km. pugem més de 300m de desnivell, la gent que baixa en sentit contrari u passa una mica malament, han de baixar amb molta cura.

Comença la primera pujada forta del dia

Un cop d’alt de tot de la pujadeta anem a parar a un bonic prat rodejats de vaques i cavalls, aquí els nois bascos tenen un petit “roce” amb una vaca i han de sortir cames ajudeu-nos 😉

mmm, per on passem? jejeje

Un cop superat el prat enfilem direcció Penyes Altes de Moixeró (2279m), un 100 cims del repte del 100 cims, ja en tinc un altre a la butxaca ;), fem la foto de rigor i comencem una baixada molt maca per dins del bosc, fins arribar aprop del pas de guilla on parem a dinar i recuperar forces per pujar al Niu de l’Àliga.

Foto de rigor a Penyes Altes

Un cop recuperades les forces fiquem rumb al Niu de l’Àliga, primer anem per dins el bosc i a mesura que anem guanyant altura el paisatge va canviant poc a poc, cada cop hi ha menys vegetació fins que finalment passem pel mig de una tartera. Des de molt lluny divisem el refugi, el tenim a tocar, però, sembla que no i arribem mai, la pujada es força dura i avancem lentament.

Refugi Niu de l’Àliga

Finalment arribem al refugi pel voltants de les 16:15, molt més aviat del que ens pensàvem, pràcticament tenim el refugi per nosaltres hi ha un parella de l’Hospitalet, els nostres amics basco i nosaltres. El refugi es una passada, on hi ha les habitacions tenim una sala on podem carregar el mòbil i el GPS, un estenedor per la roba humida, estanteries, amb diferencia un dels millors refugis que he estat.

Al refugi admeten gossos

Un cop ens em dutxat com tenim molta estona anem a donar un tomb per les instal·lacions del refugi. El refugi forma part del domini esquiable de la Molina, amb el típic telefèric i amb unes vistes impressionants.

uff, quina ventada fa al refugi

Avui per sopar tenim la companyia dels nois bascos, com sempre sopem pels voltants de els 19:30 i el sopar es impressionant, de primer una amanida amb sardines, de segon escudella i de tercer llonganissa amb mongetes, de postres pa de pessic amb xocolata, res s’han de recuperar forces perdudes i tenir prou combustible per l’etapa del dia següent. durant el sopar, al prat del davant veiem un ramat d’isards. es respira pau i bon rotllo, no tinc gens de ganes que s’acabi la travessa…

mmm, que bo que estava el sopar