5ª Mitja Marató de Cambrils

En principi era una mica reticent a anar a aquesta mitja d’asfalt, lo meu es la muntanya i córrer per asfalt m’avorreix…, però, el Javi va insistir tant que al final vaig accedir.

El dissabte abans de la mitja vam anar a recollir el dorsal, pels que érem de Tarragona era obligatori anar el dia abans, vaja tocada de collons i de pas vam dir d’anar ala fira dle corredor que ens havien enviat un amil dient que havia fira, res 4 stands mal contats i un de la Caixa que nomes veure’ns la noia ens va abordar per fer-nos una assegurança…


Amb el Javi recollint el dorsal

Les previsions del temps indiquen que encara que la temperatura serà bona el vent bufarà entre 30-40km/h i decidim ficar-nos osta la samarreta una tèrmica, amb el Javi he quedat a les 9:30 a Reus per anar plegats a la mitja. Arriben a Cambrils pels voltants de les 10 i podem aparcar relativament aprop de la sortida. Mentres esperem que siguin les 11 escalfem una estona i jo vaig amb els companys d’OT a fer la foto de grup.


Foto de grup amb els companys d’Obrint Traça

Uns 10 min. abans de la sortida entrem al “matadero”, com el dorsal porta xip, em de ficar-nos enrere l’arc de sortida rodejats de balles publicitaries per tal de poder fer el control de xip de la sortida


Esperant la sortida

La sortida es fa puntualment a les 11 i els primers metres son una mica agobiants, som uns 1300 participants i tardem uns 20 segons en arrencar i els primers metres tots son espentes i nervis. Superats el primer km angoixant el grup es va allargant i nosaltres sortim al nostre ritme, sense presses, però, sense parar. Les previsions dle temps noes compleixen i gairebé no fa vent i a mi la tèrmica em molesta molt i quan portem uns 3km. em paro uns segons i me la trec així com els manguitos, uff quin canvi ara ja corro a gust.


Video de la sortida

Ja portem 5 km i arribem al primer avituallament liquid agafem una mica d’aigua i encarem la tornada cap la sortida ( el circuit dona 2 tombs al mateix recorregut….) de sobte veiem un corredor amb la cara ensangonada i un ambulància que l’esta fent les primeres cures, tot sembla un petit ensurt, el corredor sembla que no hagi perdut el coneixement.

Quan fem el primer pas per l’arribada li dono a la Sheila, la dona del Javi, la tèrmica i els manguitos, així puc córrer amb total llibertat.

Primera volta al circuit

Ja portem la meitat de la mitja, anem be de forces, el Javi més, que ell corre mes ràpid que jo i m’està esperant i jo surto d’una lesió i en els últims 3 mesos nomes he fet un entreno per asfalt i no se si al final aguantaré córrer tanta estona a un ritme més alt del eu estic acostumat.

Quan portem uns 11 km passem per segon avituallament liquid de la mitja, de moment res de gels, nomes beguda isotònica i aigua i en aquest avituallament segons l’organització havia gel Multipower, amb lo que costa l’inscripció sembla mentida que nomes hagi gels pels primers.


2º Avituallament

Desprès de refrescar-nos una mica encarem la segona part de la mitja amb ganes, fa estona que portem un corredor acoplat que va al nostre ritme, si apretem ell apreta si afluixa el afluixa, no hi ha manera de perdre’l de vista….

Quan portem 16 km tenim de cara els corredors que van per davant nostre i de sobte veiem els corredors guia de la 1h 40min i al costat la senyal de km 17, cony nomes 1km, de diferencia, si nosaltres anem més o menys per acabar la mitja en 1h 50 i nomes ens porta 5min, i els corredors guia de la hora 50 min. els portem davant, però, no hi ha forma d’atrapar-los….En aquest punt em trobo l’Ernest que va per davant meu i em diu t’espero….

Últim avituallament, aquí agafo una mica d’emprenyament, pensava que aquí havia gel i en demano i em diuen que ja s’han acabat, jo renego, cony que tos paguem lo mateix i marxo mosquejat i llençant les restes de l’ampolla de beguda isotònica lo més lluny possible…

De sobte en mig de la cursa un altre corredor estirat al terra, aquest cop amb rampes al es cames, la gent no sap dosificar-se i surt molt forta, nosaltres ja fa força estona que anem avançant gent, inclús anem a un ritme més ràpid que la primera meitat de la mitja.

A un parell de Km de l’arribada atrapo l’Ernest, al mateix temps que un company d’OT que va tocat, ell es queda a fer-li companyia i el Javi i jo tirem cap a l’arribada i entrem plegats amb un temps real de 1h 50 min. i 39s


Pas per meta

Acabo la mitja molt satisfet, he anat de menys a mes i en tot moment m’he sentit molt bé, el meu objectiu era ferla en 1:50-55 i l’objectiu s’ha complert de sobres gràcies a la companyia del Javi.
A l’arribada ens donen un donut, una botella d’aigua i una beguda isotònica i desprès d’estirar una mica a dinar al Kebab amb el Javi, la Sheila i la Judit per recuperar forces!!!!


Un cop acabada la mitja amb el Javi, el seu tiet i cusi


Video de l’arribada


Recorregut mitja de Cambrils

VI Cursa de Muntanya la Cameta Coixa

Desprès de les 4 infiltracions al peu esquerre que m’ha tingut 5 setmanes en “dique seco” arribo a la cursa de la Cameta Coixa amb nomes 15 dies d’entrenament i amb nomes 114km a les cames des de principi d’any.

Aprofitant que la família de mon pare es de Miravet passo la nit a casa de ma padrina Teresita i així aprofito per recollir el el dorsal a l’ajuntament i anar a la conferencia a càrrec del fisioterapeuta Joan Ramon Margalef especialista en dolor miofascial i a la xerrada de la selecció catalana de curses sobre els reptes del 2014

Diumenge em llevo a ¾ de 8, quin plaer no tenir de matinar i aixecar-me a les 4 de la matinada com a les marxes de la CCCR. Arribo a l’Arenal a ¾ 9 i veig el riu emboirat i 1º C, almenys no fa el vent infernal de l’edició del 2013 i la previsió meteorològica es molt favorable.

Aquest any la sortida es al Castell templari, pujo per la Senequeta i quan arribo al Castell hi ha una ambientació medieval que et transporta a l’època dels cavallers templaris.
La sortida es des de el pati d’armes, un helicòpter en sobre vola minuts abans de la sortida i un canó per commemorar el 1714 ens dona el tret de sortida. Sortim tots en tromba del Castell i primer embus al passadís d’accés al pati d’armes, la gent comença a cridar AU AU AU, el crit de guerra de la pel • lícula los 300, sem fica la pell de gallina´i les emocions a flor de pell.


Sortint del Castell

Els primers metres son per asfalt i en baixada i ràpidament deixem l’asfalt que ja no el veiem en tota la cursa i entrem a un sender de pujada sense dificulta tècnica i comença l’espectacle.
Em deixo anar, no forço massa la maquina, desprès de la lesió he vingut a gaudir, poc a poc em sento a gust i vaig pujant el ritme a mesura que el sol escalfa l’ambient, he encertat de ple amb la roba i em trobo molt a gust.

Vaig parant sense encantar-me massa a tots els avituallaments que trobo, m’hidrato bé i menjo lo suficient per no defallir als últims kms.
Portem ja tres pujades i toca el tram de la cronoescalada, i la zona on hi ha els 2 cuixots, però, ja els han agafat!!! Un el Toni Calderon i l’altre la noia de la selecció catalana. Com em sento sobrat de forces tiro fort a la crono i vaig avançant altres corredors, de sobte se sent el gaiter, ja arribo a la Talaia i a d’alt de tot em trobo el Gerard l’home de ma cosina que esta gravant la gent que puja. Uff arribo d’alt la Talaia quasi a 4 grapes, els últim metres son infernals, estic fos, però, satisfet, desprès veig que he fet el 64 millor temps, déu ni do pel poc rodatge que porto.

Un cop acabada la cronoescalada, passem per un tram aeri per la cresta de la Talaia, es molt tècnic i amb unes vistes impressionants al riu, estic fos, la cronoescalada m’ha deixat sense forces i he de baixar una mica el ritme.


Quines vistes

La baixada de la cresta es la part més tècnica de la cursa i noto la falta d’entrenament, tot i així aguanto amb dignitat i encaro la última pujada amb ganes, (enguany ja no es puja al Castell, l’any passat aquesta última pujada sem va fer eterna) e inclús a la baixada´faig un esprint i entro per l’arc d’arribada com un campió!!!

A l’arribada ens donen la bossa del corredor, una bossa plena d’obsequis, pastes de Miravet, cereals, arros del delta, caldo, un pot de nutella, olives, etc!!!!! Es nota que al circuit de els terres de l’Ebre cuiden el corredor i tot el que pagues a la inscripció es reverteix amb el corredor.


Obsequis de la bossa del corredor

Un cop dutxat toca omplir l’estomac i gaudir del menjar que ens han preparat els de la Cameta Coixa i el pròxim any i tornarem, i pel que sembla estarà dins el calendari de curse de muntanya de la FEEC.


El dinar


RESUM DE LA CURSA


Video de Canal Terres de l’Ebre amb imatges des de l’helicòpter


Un altre video

Entrega premis XVI CCCR

Enguany l’entrega premis de la XVI CCCR es al Pla de Santamaria. El club que organitza l’entrega de premis es la Xiruca foradada, club que organitza la marxa de Resistència entre l’Alt Camp i la Conca, prova nova d’enguany al calendari i que em va deixar impressions molt positives.

Els premis de la CCCR s’entreguen com l’any passat conjuntament amb els companys de Marxes Tècniques Regulades i d’Orientació. Primer de tot es passa un vídeo resum de les 2 disciplines, el de la CCCR era un resum de fotos del company Xavier Capdevila, el fotògraf oficial i un crack, cada any fa totes les marxes!!!! i tot seguit es passa a donar els premis

Per recollir el meu premi que m’acreditava com a campió de la XVI CCCR vaig tenir de fer totes aquestes marxes


Recollint el premi


Foto de grup amb els companys marxaires