Marató Costa Daurada Tarragona 2017

Abans de començar la crònica faré una mica d’història de com he acabat fen una marató quan jo fins ara nomes he fet muntanya

Feia temps que em rodava pel cap fer una marató, per proximitat estava pensant fer la Barcelona, però, les dades no son gaire bones, normalment coincideix amb el mateix cap de setmana o el cap de setmana següent de la marxa que fem al club Arítjol, fins que fa uns mesos al Wasap d’Obrint Traça comenten que s’obrien les inscripcions per una marató a Tarragona i el primer dia la inscripció sortia per 20€ i sense pensar-ho m’apunto, això era el 17 de novembre i tenia 3 mesos per endavant per preparar-me la marató. Tinc 12 setmanes per preparar-la, però abans m’he de comprar un calçat adequat, i entre això i un refredat inoportú no començo a entrenar fins principis de Desembre. els primers 15 dies son forces durs, no estic acostumat a córrer tanta estona i els isquios em passen factura i he de baixar una mica el ritme, però, poc a poc i gràcies als consells del Wasap d’Obrint Traça cada cop em sento més a gust i vaig més ràpid.

Tot va força be, fins 10 dies abans de la marató, que em torno a refredar una mica, ala feina hi ha una passa de grip i de panxa, i el sistema de ventilació de la feina va repartim els virus per les oficines i passo uns dies força dolents, la última setmana nomes puc entrenar sortir a córrer un dia, i em passa pel cap no fer-la però, finalment decideixo anar i córrer fins que el cos digui prou.

El cap de setmana de la MCD passa pel damunt de Catalunya una borrasca impressionant, dissabte tot el dia plovent i el dia de la MCD donen rafegues de vent de 40-60km/h. El dia abans de la MCD vaig a buscar la bossa del corredor amb el dorsal,el xip i una samarreta de color rosa que ens donen…Allí em trobo força companys d’OT i em donen consells molts bons per la marató.

2013-01-19 20.25.55
Camiseta de la MCD

Desprès de tot aquest rotllo arriba el dia de la MCD, m’aixeco a les 6:30 i per esmorzar prenc un plat de pasta, unes torradetes amb Nutella i un suc de préssec i cap a Tarragona, on arribo pels voltants de les 7:45, aparco al port i faig una última visita al senyor Roca i a esperar que siguin els 9, amb el fred que fa em fa mandra escalfar abans, el dia de la Sant Silvestre vaig escalfar i per culpa de una accident vam sortir 15 min. tard i l’escalfament no va servir per res, sortiré més lent i els primers km. ja aniré escalfant.
Quan falten 10 min. per l’inici de la proba vaig cap a l’arc, em quedat amb tots els OT per fer-nos la foto de grup i tots coincidint que amb el dia que fa avui l’únic objectiu es acabar-la amb dignitat.

DSC_9340
A la sortida amb companys d’OT

A les 9 en punt donem la sortida, estic quasi al davant de tot i els primers metres hi ha molts corredors, has d’anar amb cura de no ensopegar amb ningú i evitar menjar-te els conos que han ficat al circuit per fer 2 carrils. Quan arribem a l’espigo les ones bateguen en força contra el moll de costa i sentir el so del mar, inclús algunes gotes amb l’ajuda del vent ens acaricien la cara…De sobte em trobo de cara el Leyva, va pel km. 5 i només porta 15 min, i els perseguidors ja els te a més de un min.

DSC_9491
als primers 6km

Els primers 20 km anem resseguin tota la façana marítima de Tarragona, passem per la platja del Miracle i agafem la N340 fins la platja Llarga on girem cua i tornem a el Serrallo. El tros de la N340 es una mica trencacames, hi ha continues pujades i baixades molt suaus. Un cop al Serrallo fem el tros més dur de la MCD, pugem fins el Parc Central i desprès direcció la Rambla Nova. Ja he fet la meitat de la cursa, porto 1h 58 min, vaig molt bé de temps, estic entre l’autobús de les 3h 45 i el de els 4H. A la rambla hi ha més ambient, fins ara la cursa ha sigut molt gèlida, i no precisament pel fred i pel vent, sinó pel poc públic que em trobat, i això es un acte per promocionar els jocs del mediterrani del 2017????. Aquí em trobo una animadora molt efusiva, pe un moment pateixo per la meva integritat, gairebé se’m tira a sobre, fins i tot m’arriba a tocar…ara ser el que sento els ciclistes quan pugen un port de muntanya i la gent lis tira aigua per sobre i els esperona….

DSC_9584
Primer pas per meta

Sortim de Tarragona i enfilem direcció Camp Clar, ja portem 28 km. i la gent comença a patir les conseqüències de la Marató, veig força gent amb rampes, estirant e inclús gent que comença a caminar, aquí poc a poc vaig avançant corredors, jo de moment en noto bé i vaig a bon ritme. Quan arribem a CampClar hi ha molta gent animant, es el punt en diferencia on hi ha més gent de tot el recorregut veient la proba, noto que els ànims de la gent t’esperonen, però, t’has de controlar, encara queden forces km. i si ara forço el ritme al final em passara factura…

Un cop sortim de CampClar anem direcció a Tarragona, però, abans ens desviem pel polígon Francolí, uff aquí torna a bufar fort el vent i avanço molts corredors, trobo l’últim avituallament i em prenc un gel de cafeïna que em dona les forces suficients per encara els últims 5 km. Mentre prenc el gel i bec una mica d’aigua com quasi em paro, els corredors guia de els 4h m’avancen, quan els atrapo els segueixo una estona, però, molt poc temps, ells van a 6 i jo vaig més ràpid.

Finalment estic ja al Serrallo, em queden menys de 3 km, abans d’acabar la MCD fem un pas per meta, aquí si que hi ha gent que no para d’animar, però, cony quan passes per l’arc et fan anar un altre cop cap l’espigo amb el vent de cara, i les últims metres es fan eterns!!!!!! Encara em queden forces i entro a l’arribada esprintant, finalment 3h 57min i 48s. Molt content per aquest temps, era l’objectiu que m’havia fixat, amb la meva primera marató intentar baixar de les 4h, però, amb el dia tant dolent que ha fet avui no esperava aconseguir aquesta fita. La clau a sigut sortir dosificant, en tot el recorregut he estat molt costant, la primera part de la marxa l’he fet en 1h i 58 min, i la segona part en 2h 1 min.

DSC_9636
Per fi l’arribada

A l’arribada em donen una medalla commemorativa i trobo plàtans, xocolata i dònuts, begudes isotòniques per recuperar les forces. Un cop he menjat una mica vaig cap el cotxe i quan intento sortir no puc…com he aparcat al parking que hi ha al port no em deixen sortir fins que acabi la cursa!!! això ja m’ho podrien haver dit el dia abans quan vaig preguntar, sinó hauria aparcat a al parking de la Tabacalera!!!, l’urbano em diu, es una mala passada que us han fet, esteu atrapats en una ratonera…finalment desprès d’esperar mitja hora puc marxar cap a casa a per la meva merescuda dutxa!!!!

2013-01-20 14.20.24
A casa amb la medalla

diploma
El diploma!!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *