La Pica 2014 Pedalada Hivernal

Des de la cursa de btt de l’Argentera del Juliol del 2012 no participava a cap cursa de BTT, y la de la Pica tot i ser la VII edició i caure molt aprop (14km) de la Selva del Camp mai l’havia fet.

La Pedalada te 2 recorreguts.
El recorregut blau, amb un nivell de dificultat tècnica és baix, tot i que requereix una condició física mitja.
El recorregut vermell és un circuit exigent i el nivell de dificultat és elevat, tant a nivell físic com tècnic.

Com no em vaig apuntar al vermell,que son uns 39km, vers els 33 dels blau.

Picamoixons queda molt aprop de la Selva, i el dia abans de la Pedalada vaig passar a recollir el dorsal i els obsequis, així el dia de la pedalada podria anar amb la BTT i arribar ja amb els músculs calents per la sortida.Tot el dia abans de la cursa se’l va passar plovent, però el diumenge ja no, el fred era suportable i vam tenir un bon dia, encara que cap el final van caure 4 gotes.

Obsequis de la Pica

Vaig sortir de la Selva per allà les 8:15 i pels voltants de les 9 ja estava a Picamoixons preparat pel control de Xip.

Esperant pel control de xip

Abans de la sortida el Pep Cabestany, un dels organitzadors va fer un parlament per acte seguit fer un pilar de 5 i donar la sortida amb un petard. Uff jo estava davant de tot i la gent va sortir escopetejada, fins a Valls que era tot carretera i en baixada el ritme va ser trepidant, 4 km en 14 min.!!!

Primers metres de la pedalada

Un cop a Valls vam deixar la carretera i ens vam trobar amb el la terra humida i amb força tolls, tot i ser una cursa de BTT la gent s’apartava del tolls!!!!

Al pas per Masmolets

Anem avançant i trobem el primer avituallament, jo passo de llarg guanyant unes posicions i de sobte tovem el primer sender de pujada, uff una gentada parada esperant el seu torn, tant de córrer a la sortida per parar-se al primer sender una mica tècnic!!!! Pel que comenta la gent cada any passa lo mateix, crec que aquest seria el lloc ideal per ficar el primer avituallament, mentre la gent espera per menjar el tap es va diluint.

La Fassina

Des d’aquest punt el circuit es un continu puja i baixa per senders molt macos, llàstima que amb la pluja del dia anterior estiguin una mica relliscosos, per destacar una pujada infernal del 32% que la vaig poder fer tota damunt la btt, el as per Miramar on hi ha un avituallament solid, desprès de Miramar tovem el pitjor sender de la pedalada, totalment inciclable, ja no pel fang acumulat de la pluja del dia anterior, sino per nivell tècnic, dubto molt que inclús els primers poguessin fer-lo damunt la btt, d’aquí hi ha baixada vertiginosa que ens porta a Fontscaldes passant abans per un altre sender. En mig del sender tinc de parar uns 5 min. m’agafa un tiron al recte interior i desprès d’estirar continuo xino xano fins el pas del bou on hi ha l’últim avituallament, aquí faig una paradeta per recuperar forces i poder encara la última pujada que queda amb garanties.

Pas del Bou

Desprès d’aquesta pujada be una baixada enfangada que sembla una pista de patinatge i desprès d’un parell d’ensurts decideixo prendre-m’ho en calma no sigui que prenguem mal i vaig baixant Xino Xano.
A la meta em trobo l’Eduard i desprès de menjar una bona llonganissa i de refrescar-me amb una cervesa torno cap ala Selva en btt, avui en total entre la cursa i anar i tornar de Picamoixons he get uns 70km. de BTT.

A l’arribada