A l’octubre vaig fer la última marxa de resistència i tornem-hi, que no ha estat res!!!!
La marxa dels castells de Segarra com cada any es l’encarregada d’obrir el calendari de la CCCR, es una marxa per dir-ho finament poc agraïda, però, molt ben organitzada, enguany entre la marxa i la marxa plus 3.00 participants i coordinar tanta gent no es feina fàcil, però, el recorregut no acompanya, es molt plana amb molt camí ample i asfaltat i transcorre entremig dels camps de cereals de les terres de Lleida, enguany amb les pluges tan genererosses que em tingut el camp feia goig, però, l’any passat feia pena de veure’l… L’any passat vaig fer els 54 km de la marxa en 6h 59 min i 7segons i l’objectiu d’aquest any era rebaixar temps i a a ser possible fer-la per sota les 6h.

El que porto pitjor de les marxes es les matinades que t’has de fotre, avui ha tocat diana a les 4:30 i això d’anar a dormir el dia abans a les 21:30 no va amb mi i em costa molt conciliar el son, mira que prenc una “dormidina” i una infusió relaxant, però, ni aixi, tinc el cos acostumant a anar a dormir a les 23:30-24 i tant aviat no dormo. Enguany potser torno a fer la CCCR, intnetare fer les marxes que no vaig poder fer l’any passat i alguna que em va agradar, com el Cap de Rec i la travessa del Montseny i d’altres que ja son una tradició i no me les perdo mai, com la marxa de la Selva, el Reus Prades Reus i Riudoms la Mola. però, enguany el meu company de marxes l’Arnau per tema de canvi d’aires no em podrà acompanyar, però, amb el Ramon i el Paco farem més d’una marxa plegats, que el camí es fa menys costós si vas acompanyat.

Recollint el dorsal

Aquest matí a la Cervera m’he trobat el Paco i el Ramon, en aquesta ocasió no em compartit cotxe, jo volia fer la marxa corrent tota l’estona i així arribar aviat a casa. Em estat xerrant una estona i fent alguna foto. Desprès jo he anat a menjar al cotxe, a les 4:30 no m’entra res i a esperar a que fos l’hora de la sortida. Avui m’he col·locat malament a la sortida i els primers 2 km quasi que no podia avançar de la gent que tenia davant i quan arribo al primer avituallament allí em trobo al Paco i el Ramon, els havien estat més espavilats i han pogut sortir sense embussos de gent. Menjo una mica de coca amb xocolata i prenc un suc de taronja i aprofito la parada per treure’m una mica de roba.

Avituallament d’Aranyó

Van passant els km. i em noto amb forces, porto un ritme bastant semblant al de la MCD, inclús porto les bambes d’asfalt, tot i els pluges dels últims dies el terreny es molt dur, patia per si havia molt de fang, però, quasi no n’hi ha i en aquesta marxa els camins son amples i molt asfaltats i he pensat que es la millor opció. l’Any passat portava Gel Trabuco 14 i o vaig passar molt malament, des del km 20 amb molèsties al fascia lata del genoll esquerre, molèsties que em van acompanyar durant la primera part de la CCCR, fins el parón de l’estiu i un canvi de bambes a Mizuno Wave no em van marxar les molèsties…i el trauma deia que era perquè no estava acostumat a l’impacte!!! con fa anys que faig marxes de resistència i mai m’havia passat i al final va resultar que era culpa de les Asics, que les havien fet tant lleugeres que et lesionaves…res, almenys amb muntanya Asics ha perdut un bon client.

Quan porto 37km arribo a Guissona, on hi ha el dinar, arribo una mica justet de forces, ja he fet 2/3 de la cursa i nomes queden 17 km i sembla que l’objectiu de fer-la en menys de 6h esta a l’abast de la mà. Aquí menjo un entrepà de beicon amb formatge, un parell de plàtans i per veure un Aquarius i desprès de uns 15min parat i de una visita a punt mèdic pequè em fiquin una mica de reflex al bessó dret emprenc la marxa. A Guissona es on la marxa i la marxa plus es divideixen i prenent camins diferents, fins ara compartien recorregut, l’home que estava al punt de tall no estava per la feina, a mi ni m’ha preguntat quina marxa feia, quan l’any passat recordo que havia un retol i et preguntaven el recorregut que feis, jo he pensat, aquí més d’un de la ultra s’equivocarà, com així ha estat, al següent avituallament ens diuen queden només 11km, es veu que més d’un de la plus s’havia equivocat i els tenien de tornar a Guissona en cotxe i altres seguien emprenyats fins Cervera (2 punts de la Ultra Trail du Montblanc a prendre pel sac…)

Desprès de 43 km les cames ja em comencen a fer figa i no puc mantenir el ritme que portava fins ara, els últims 11km es fan una mica eterns i tiro de la barreta i del gel que porto a veure si m’ajuden a recuperar una mica les forces, a sobre des de Guissona tenim un emprenyador vent de cara, que tot i no ser molt fort a vegades et fa anar malament, sobretot a l’entrada de Cervera, que em tinc d’aguantar la gorra amb la ma per evita que surti volant…

Finalment travesso la meta amb 6h 11min i 27s, per venc poc no he pogut baixar de les 6h, un altre any serà, i acabo el 131 de 2700 participants, no esta gens malament, però, la gent cada cop va aquestes marxes no competitives més preparada…A l’arribada ens donen un pot de mel i una noia que li ha agradat la meva samarreta independent m’ha fet una foto i m’ha preguntat d’on era, m’ha dit que era per penjar-la a no se on, però, en aquell moment estava tan exhaust que no se d’on ha dit que era…

Foto a l’arribada

En aquesta marxa l’Arnau i jo ens podem proclamar matemàticament campions de la CCCR 2012.
Com Mataró esta força lluny de la Selva, unes 2h i mitja en cotxe, decidim anar a Mataró el dia abans i passar la nit a la Zafira, ja que a les 5:30 tenim d’estar l’Ermita Sant Simó per agafar l’autobús que ens porta a Sant Martí del Montseny i ens tindríem de llevar abans de les 3 de la matinada!!!!
Sortim de la Selva del camp al voltant de les 19h, a mig camí fem una parada a l’àrea de Bellaterra per sopar, a la travessa del Montseny que també vam passar nit la cotxe, vam sopar just en arribar a lloc i desprès amb l’estomac ple no hi ha qui dormi!!!Un cop a Mataró aparquem al passeig marítim just a uns 200-300m de la sortida i ens preparem per passar la nit amb el soroll de les onades de fons.

La Zafira es converteix amb un cotxe-llit

A l’endemà ens lleven a les 5 de la matinada, es el primer cop que dormo a la Zafira, de fet la tinc des de l’estiu, i per aquesta ocasió havia fet una mica de bricolatge i havia fabricat un llit per passar la nit lo més còmode possible. L’autobús surt amb uns min. De retard, però, arriben a la sortida amb temps de sobres.
La sortida de la marxa es una mica caòtica, de sobte veiem que els participants que van davant nostre comencen a caminar, sense cap parlament de la organització com estem acostumats a altres marxes. A sobre la sortida es al començament de un sender en baixada i els primers km. No son gens fluïts, algun participant va estar gairebé 20 min. parats en aquest punt.

Els primers km. no son gaires macos, es de nit, trepitgem força asfalt i anem seguint la gent que tenim pel davant per pura inèrcia, perquè la senyalització per part de l’organització es nul·la. A sobre els avituallaments son fluixos i estan molt mal repartits, els primers 35 km només hi ha tres avituallaments en canvi als últims 5 km, trobem 3 avituallaments!!!!Per postre quan portem una hora de marxa comencen a ploure, per sort es una pluja fluixa que ens acompanya un parell d’hores, això que les prediccions deien que plouria a última hora, però, al resta del dia el temps aguanta.

Als 9km trobem el primer avituallament estem al centre d’informacio Fontmartina , ens fan passar per ordre per unes cintes, primer ens donen un donut, desprès llet i sucs i una mica de xocolata, jo em quedo una mica decebut per aquest avituallament i més quan al següent avituallament tenim 17km, per sort porto un plàtan i barretes que m’ajuden a omplir una mica la panxa…

A sant Celoni quedo molt al·lucinat, ens fan creuar la C-35 sense ningú de la organització controlant el pas ni cap senyal de perill, trobo molt temerari per part de la organització aquesta circumstancia, una falta total de respecte envers els participants…Per sort gràcies al seny dels marxaires no va caldre lamentar cap desgracia.

Creuant la C-35 per Sant Celoni, mare meva quin perill!!!!

Quan porto uns 30km. noto que les cames em fan figa, l’escassetat dels avituallaments m’estan passant factura i encara em queden uns 15km fins al dinar de Vallgorguina. Sembla que el vermut del control de Sant Martí del Montnegre quan portem 35km. em fa revifar una mica, perquè l’Arnau amb el seu ritme m’estava fent treure un pam de llengua…

Fent un vermut a Sant Martí del Montnegre

Km 44, arribem a Vallgorguina, on hi ha el dinar i podem omplir les nostres reserves que ja estan molt escasses. Aquí menjo un plat d’amanida i un entrepà de botifarra tot acompanyat per una cervesa ben fresca i per postres un iogurt i un cafeto per entrar en calor.

Dinant a Vallgorguina

Un cop recuperades les forces els últims 20km son de pur tramit. al Santuari del Corredor ens donen una llimonada natural molt bona i Sant Martí de Mata tenim carquinyolis i vi, pero, els avituallaments, encara que més seguits deixen molt a desitjar, no estan pensats per una marxa tant dura com aquesta.

Un cop a Mataró anem a dutxar-nos a les instal·lacions del Club Natació Mataró, unes molt bones instal·lacions al costat de la platja i un cop nets i polits fem una visita a la botiga de robo de la marca Hoko i aprofitem per comprar 4 cosetes. El tracte es molt amable i professional llàstima que la botiga qeudi tant lluny de la Selva, però, sempre et qeuda el recurs de comprar per Internet

Amb l’Arnau a l’arribada

Aquesta marxa no m’ha agradat gens, tenia molta anomenada, però, no crec que la torni a fer més, enguany perquè feia la CCCR i necessitava els punts, però, en el futur m’ho pensaré 2 cops abans de tornar-hi. La travessa del Montseny en va agradar molt i volia tornar a trepitjar aquesta aprt de Catalunya, però, la Organització m’ha decebut molt.

Resum del recorregut de la marxa

Pipipiiií, pii, piiiii…, son 3/4 de 4 de la matinada, ufff llevar-me tan d’hora per les marxes es lo que porto pitjor!!!! però, fins a Begues tenim uns 80 min. en cotxe i toca llevar-se aviat…
L’Aranu em passa a buscar a les 4:30, aquest cop li toca conduir a ell i arribem a Begues pels voltants de 3/4 de 6 de la matinada, amb el temps just d’acreditar-nos i ficar-nos a la sortida, que per sort sortim amb 10 min. de retard, encara que en aquesta marxa et donen de 6-7 per fer la sortida i et comptabilitzen el temps des de que has sortit.

L’Arnau i jo a la sortida

Quan sortim es negre nit i sortim amb els llums frontals, fa una mica de fresqueta, però, com anem al trote ràpidament entrem amb calor. Tot i ser de nit fa molta xafogor, es nota que estem aprop del mar i hi ha molta humitat. els primers km. fins a Torrelles de Llobregat transcorren per terra i roques d’un característic intens color vermell, que em recorden les muntanyes de Prades. Només em trepitjat asfalt a la sortida i de moment el circuit m’està sorprenent gratament, hi ha senders força tècnics i estem gaudint de vistes espectaculars de Barcelona i el Baix Llobregat amb el Mediterrani com a convidat especial.

Can Amat

A Torrelles de Llobregat trobem l’avituallament sòlid complert, fins ara les avituallaments eren lleugers, però, molt encerts, en tots em trobat coca cola, aquarius i aigua, així com fruits secs, plàtans, melo, síndria, codony, galletes. A Torrelles a part del que em trobat a la resta de controls trobem entrepans i truita de patates. Fins ara una 10 als avituallaments, ben situats i amb menjar i veure suficient.

De Torrelles de Llobregat fins a Begues, el camí te més desnivell i passem per nombroses ermites. Mirant el perfil de la marxa veiem que es un veritable trencacames i tota l’estona estas pujant i baixant. En aquesta segona part del recorregut he acusat una mica l’esforç de la marxa d’Oliana de fa 15 dies, la setmana següent vaig estar de vacances i no vaig descansar lo suficient i ara m’està passant factura.

De pujada a Sant Antoni trobem la pujada més forta i tècnica de la marxa en algun punt em de grimpar i desprès la baixada es espectacular.

Pujant a Sant Antoni

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=IQRWAuODgys&feature=share&list=UUBUq6tm_L-eXE6NQlkkkA_g[/youtube]

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=cCe2Is58Khw&feature=share&list=UUBUq6tm_L-eXE6NQlkkkA_g[/youtube]
Videos de la baixada de Sant Antoni

Els avituallament de Mare de deu del Remei i el de Sta. Maria de Cervelló estan d’alt de un turó i des de el segon viem el primer i tot el desnivell que em tingut de salvar!!!

Arribem a Begues pels voltants de 3/4 de 4, arribem pletòrics de forces i esprintant!!!Els últims metres es fan una mica llargs, però, els ànims de l’speaker ens esperona, l’Arnau em comenta, crec que em fet el km. més ràpid de tots i al pujar el track a l’endomondo així es!!! “Nuevo récord personal 1 km en 4m:43s – 0m:18s mejor que el anterior. ”

A l’arribada mengem un plat de pasta i una cervesa per recuperar forces i deixem els nostres dorsalsper participar al sorteig de lots de regals dels patrocinadors, entre els quals es trobaven des de xecs regal de 50 € per gastar en material esportiu, fins a ulleres, llums frontals valorades en 200 € o lots de mapes i material de muntanya.

Mentres esperem l’hora del sorteig anem al pavelló a dutxar-nos i a fer cua pel massatge. A veure si més marxes prenen nota del massatge, que desprès de l’esforç es d’agrair!!!

L’Arnau i jo a l’arribada

El sorteig comença pels voltants de les 18:15 i dura gairebé una hora, durant el sorteig hi ha un degoteig de participants que arriben fora de temps, 12h per una marxa de 5.000m de desnivell es massa poc, marxes de km. similars i menys desnivell donen 14h, com la Reus-Prades-Reus o la castells de Segarra. Crec que es un aspecte que l’organització ha de tenir en compte per properes edicions.

Tornem a casa amb els mans buides, no tenim sort i no ens toca res al sorteig. Un cop completada aquesta marxa només ens queda una sola marxa per proclamar-nos campions de la CCCR. Això succeirà el pròxim 20 d’octubre a la Marxassa, amb l’Arnau ja em dit que tindrem preparada al cotxe la botella de cava per celebrar-ho!!!

Aquesta marxa m’ha sorprès gratament, per la bellesa del recorregut, no esperava trobar al costat de BCN uns paisatges tan feréstecs, i perquè quasi no em trepitjat asfalt, altres marxes en territoris menys poblats trepitges molt més asfalt, com la D’Esterri d’Aneu. Es pot dir que només em trepitjat asfalt a la sortida i a Torrelles. Segurament el pròxim any repetiré aquesta marxa es una de les que més m’ha agradat d’aquesta CCCR 2012.

Resum del recorregut

Temperatura durant la marxa