Les marxes nocturnes mai m’han agradat, bueno, dubto molt que algú li agradin…a sobre les 2 que vaig fer amb l’Arnau a la CCCR 2012 ens va ploure, però, en aquesta ocasió els pronòstics meteorològics eren favorables!!!!

La putada d’aquesta marxa lineal es que la organització no ficava mitjans per tornar a l’arribada i amb el Paco vam tenir de deixar el cotxe a Montserrat i baixar a Sants pels nostres mitjans, tot plegat va ser una petita odissea…

Amb el Paco vam quedar a les 11 a la Selva, i vam agafar l’A7 direcció Montserrat, on vam arribar pels voltants de les 12:30. El Monestir estava a rebentar de cotxes i ens va costar una mica trobar aparcament. Un cop aparcats ràpidament vam anar a buscar el cremallera per baixar a Monistrol i poder agafar el tren cap a Plaça Espanya. Vam estar de sort i vam arribar 5 mi. abans que sortís el cremallera. Es pot dir que ens va anar tot rodat i vam arribar a Plaça Espanya pels voltants de els 14:45, amb molt de temps de sobres per anar caminant fins a Sants. De camí a Sants el Paco va entrar a dinar a un Kebab, jo com amb el tema del menjar sóc força especial i si no menjo quan toca em fico de mala llet vaig menjar un plat de pasta d’alt del tren.

Montserrat vista des de el cremallera

Un cop el Paco acaba de dinar enfilem camí cap a Plaça Sants on arribem just quan els de la UEC Sants obren la paradeta i ens acreditem ràpidament i com encara queda una hora anem a un forn de pa a prendre un cafè i jo un croissant de xocolata, (que al Pere Rodríguez tants bons resultats li dona ;)) Mentres esperem la sortida els castellers de Sants fan un pilar i a les 17:00 es dona la sortida puntualment amb 5 petards impressionants!!!

Castellers de Sants

La sortida de Barcelona no esta senyalitzada i anem seguint els primers participants, en aquest punt ens trobem el Josep Mª, que vam conèixer l’any passat a la Romànica i que ja em anat coincidim en varies marxes i que mira quina casualitat em fet totes les nocturnes amb la seva companyia.

El paisatge no acompanya gaire, no parem de passar per polígons i fem força trams per asfaltats i molta pista. A sobre algun incívic a arrencat les cintes i algun tram em tingut problemes per trobar el camí, quan era de dia no em tingut molts problemes a trobar el camí bo, però, a Castellbisbal aproximadament al km 32 ja era de nit i ens agrupat uns 15-20 marxaires. Jo porto el GPS, però ,porto el track de l’any passat i en aquest tram han canviat el recorregut…finalment entre tots trobem el camí bo i seguim la marxa.

Cinta arrencada a Castellbisbal

A mig recorregut arribem al control de Can Olivaró, aquí trobem radio Sants i em fan una petita entrevista, jejeje es el primer cop que en una marxa m’entrevisten per la radio, anar amb la samarreta dels Indis Folls i l’estelada penjada a la motxilla els i ha cridat l’atenció. En aquest control ens ofereixen caldo “fet amb tot el carinyo del món”, entrepans, xocolata, iogurts, fruita, begudes 🙂

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=B0Kd4LE9NUk[/youtube]
Entrevista que em van fer a Radio Sants

Reportatge sobre la marxa a el3.cat

Un cop recuperades les forces ens dirigim a Ullastrell i ens reben amb petards, jejeje, no es per nosaltres, es perquè l’Espanyol i el Madrid han acabat 1-1 i això significa que el Barça matemàticament ja es campió de la lliga 2013!!!! FORÇA BARÇA!!!!!

Ja falta poc

Seguim caminant ara si tota l’estona per pistes ,ja em abandonats els polígons industrials, travàssem algun corriol i pesem per algun petit sender que ens anima una mica, fins ara la marxa era una mica monòtona. El Josep Mª fa estona que diu que vol prendre una cervesa i quan passem per Olesa de Montserrat trobem un bar obert i fem una paradeta.

Prenen unes birres a Olesa

Collbató, fa falten nomes 7,2km per Montserrat, aquí em separo del Paco i del Josep Mª, jo em trobo amb forces i tinc ganes de tirar una mica i de pas mentre espero que arribi el Paco fer una petita migdiada al cotxe. La pujada a Montserrat per aquest costat no es tan dura com a la marxa de Molins-Montserrat i tot que porto des de les 5 de la tarde caminant pujo amb ganes i força. El terreny es força pedregós i entre el cansament i la nit pateixo alguna ensopegada sense conseqüències. A mig camí em trobo una estelada pintada a la pared, llàstima que vaig sol i no porto trípode per fer-me una foto.

Estelada a la pared

Finalment arribo a Montserrat a les 5:26 desprès de 12H i 26 min. caminant i uns 64 km. Un altre marxa al sac i ja en van 5. Mentres arriba el Paco menjo una mica i vaig a descansar una estona al cotxe que em toca conduir i abans del viatge fins la Selva del Camp m’he de recuperar una mica

A l’arribada

El Paco arriba a Montserrat a les 6:15, en els últims 7,2km li he tret 45 min. Quan sortim del parking ens trobem amb la barrera apujada, mira ens estalviem 5€ i aquest cop tornem per l’A2 passant per Tàrrega i estalviar-nos els 7,25€ d’A7. Arribem a la Selva del Camp a les 8 del matí i desprès de una bona dutxa a dormir fins les 14:00.

Panoràmica des de Montserrat

En resum una marxa poc agraïda molts polígons i zones asfaltada sobretot a la primera meitat del recorregut i l’horari tampoc acompanya, aquesta marxa sortint a les 7 del matí crec que guanyaria molt i els últims arribarien a Montserrat quan es fa de nit que potser molt maco. També hi ha el handicap que a contrari d’altres marxes l’organització no fica mitjans per tornar a l’arribada i cadascú s’ha de buscar la vida, amb el nostre cas vam optar per deixar el cotxe a Montserrat i anar a Sants amb el cremallera i el tren, però, molta gent un cop a Montserrat baixava caminant a Olesa per agafar el tren i tornar a casa, el primer cremallera no sortia fins les 8:15. Per altra banda els voluntaris un 10 i la sortida amb les colles dels Gegants de Sants i els Castellers de Sants molt maca. Els avituallaments encertats i ben situats, jo vaig trobar a faltar fruits secs, però, cap queixa almenys nosaltres que vam arribar entre els 70 primers, però, en la majoria havia caldo,entrepans, xocolata, iogurts de la fageda, fruita, begudes e isotònics i almenys en 2 o 3 avituallaments cafè, cosa molt important quan camines de nit i que altres marxes nocturnes pequen una mica en aquest aspecte, com la Romànica i la circular d’Oliana que l’any passat nomes tenien cafè en un avituallament.

Records de la marxa

Resum del recorregut

L’any passat amb l’Arnau no vam poder apuntar-nos a aquesta marxa, perquè ens 2 hores es van exhaurir les inscripcions i enguany amb un polèmic sorteig vaig tenir la “sort” de que em toques la rifa. Dic sorteig polèmic perquè van haver-hi forces irregularitats, entre tots els inscrits es treia un nº i partir d’aquell nº s’adjudicaven 500 places, donant primer prioritat als 100 primers socis del CET, desprès als federats i en darrer terme si sobraven places pels no federats, però, va haver-hi forces “enxufats” i gent que no li tocava va entrar. Això va generar moltes queixes fins el punt que la FEEC va optar per treure aquesta marxa del comput general, qui la fes li contaria per la CCCR, però, qui no pogués fer-la no, per això en un principi per proclamar-se campió de la CCCR s’havien de sumar 259 punts i finalment seran 246 punts.

Torelló esta a unes 2h en cotxe de la Selva del camp i la sortida de la marxa era la es 6:30, fent nº’s vaig decidir pujar el dia abans i dormir a la zafira, perquè sino la matinada hauria estat històrica!!! i de pas al pujar el dia abans podia recollir el dorsal i anar a les xerrades que feien, una de nutrició i una altre que feia el Iker Karrera. L’entrega de dorsals era una mica caòtica, enmig de la Plaça Nova van muntar una paradeta i tothom fen cua, sense massa ordre i quan et tocava a tu et demanaven el nº de dorsal, i tu????si hi ha un llistat aquí al costat….que la majoria de gent no havia vist, com les xerrades, son al casal que esta aquí al costat, entraves al casal, no havia ningú, tímidament anaves pujant escales fins que et trobaves la xerrada….

Un cop acredit vaig anar cap la zona habilitada per passar la nit, el camp de futbol al costat de la sortida la plaça de la Sardana, però, em trobo els carrers tallats per la Guàrdia Urbana, estaven fent una cursa de bicicletes i vinga a esperar una hora que acabessin la cursa i l’entrega de premis, estona que vaig aprofitar per sopar i estirar una mica les cames tot esperant poder entrar a la zona de parking. Un cop aparcat preparo les coses pel dia següent i reviso la informació de la marxa, per què segons quin recorregut facis tens més o menys punts per la CCCR, i m’adono que m’he deixat aquesta informació, però, penso, demà l’organització ja estarà al cas…

La Zafira preparada per passar la nit

Quan son les 5:30 de la matinada em llevo, collons quin fred que he passat aquesta nit, he dormit amb 2 mantes i amb el forro polar!!! miro el termòmetre del cotxe i 3º!!!! menjo un entrepà, un plàtan i bec beguda isotònica i començo a vestir-me amb una mica de mandra i com tinc temps de sobres em quedo al cotxe fins poca estona abans de la sortida, moment que m’agafa un apreton i tinc de fer una visita la sr. roca, trobo una mica de cua i això fa que comenci la marxa sol perquè tothom ha sortit, però, ràpidament atrapo els primers marxaires.

L’herba esta gebrada i passem pel costat d’algun petit llac que l’aigua treu fum pel contrast tèrmic, fins el control de les Valls al km 6,3 vaig a pas lleuger avançant força gent, en aquest control trobem, aigua, sucs i xocolata i definitivament el sol ja ha sortit i aprofito la parada per ficar-me la gorra i les ulleres de sol per més endavant no perdre temps.

fa fred!!!!

Aquí comença l’ascensió a Bellmunt per senders i corriols, passem pel mig d’un bosc que crec que es de fageda i abans d’arribar a Bellmunt contemplem el Pirineu tot nevat, enguany amb tantes nevades fa molt de goig. A Bellmunt trobem el primer avituallament fort, amb pa amb tomàquet, embotits, formatge, patates de xip, begudes isotòniques, aquí una noia em ve amb la camiseta l’estel·lada dels indis folls i l’estel·lada penjada a la motxilla i em demana si puc em pot fer una foto. Per aquesta zona es nota que el sentiment independentista està més arrelat, durant la marxa molta gent m’anima quan em veu passar i em fa fotos 😉

Pirineu nevat

Un cop amb l’estomac ple i una mica fred per la parada començo una bonica baixada pel mig de senders plens de fulles i amb un terra força tot per la pluja del dia anterior, fins arribar a un bonic salt d’aigua, el Salt del Molí http://www.paisatgesdelter.com/articles-mostra-1779-cat-salt_del_moli.htm on trobem la primera balisa que em de marcar al dorsal.

Seguim baixant, però, no tant pronunciadament i de sobte passem pel mig d’uns bosc d’avellaners, per un moment em recorda la meva terra el camp de Tarragona, amb les seves parades d’avellaners…

Pel mig d’un bosc d’avellaners

Ja portem 18,2 km i arribem l’avituallament de Salgueda, on trobem codony, fuita, aigua i beguda isotònica i tornem a pujar cap la collada de Sant Bartomeu, uff això es un trencacames i seguim pel mig de una fageda, molts cops el paisatge em recorda el de la Travessa del Montseny.

De Salgueda enfilem camí cap la Collada de Sant Bartomeu on hi ha un dels primers bucles de la marxa, on pots escollir si pujar al Puigsacalm, un 100 cims, o seguir cap la collada de Bracons. Com per la CCCR no cal fer tot el recorregut sencer, pregunto quin es el recorregut que dona 23 punts, però, ningú del control o sap…. i finalment decideixo pujar el Puigsacalm, aixi em serveix pel repte dels 100 cims.

Bucle Sant Bartomeu

La pujada al Puigsacalm (1514m)es força dura, duran la pujada als arbres anem trobant rètols en to humorístic, Que si “perill capellans sueltos” “curba” Marc Marquez, que si no passar de 110 km/h, etc que et van animant la pujada i fan arrencar un somriure de tant en tant. A Mesura que anem pujant anem veiem tot el Pirineu nevat, les vistes son molt maques i et recompensen per l’enorme esforç que significa pujar al Puigsacalm

A d’alt de tot del Puigsacalm

Un cop d’alt del Puigsacalm toca baixada forta fins el Coll de Bracons i collons quines baixades arribem a la baixada del Tossell. On tenim de baixar amb cordes, es una baixada molt perillosa i tècnica que realment dins una proba de resistència sobra, serà que no hi ha camins per fer-nos arribar a Bracons..

baixada del Tossell.

A Bracons en trobo a la Maria Carme Tuenu, que em coincidit en alguna marxa i que vam coincidir també a l’entrega de premis de la CCCR del 2012, res, que el món es un mocador, mira que en un recorregut tant llarg es difícil coincidir amb algú que coneixes. A Bracons veig un rètol que indica que la opció de Puigsacalm es la opció llarga, al que dona 23 punts per la CCCR, si hagués fet un altre opció tocaria refer el calendari de marxes…

De Bracons baixem al Prat de la Vola, on hi ha el dinar i el bucle de Cabrera, portem uns 30 km i arribo ja una mica cansat, dormir al cotxe la nit anterior i un recorregut tant trencacames m’està passant factura. Aquí torno a preguntar pel tema dels punts de la CCCR, tinc temps de sobres per fer el bucle de Cabrera i no vull cagar-la, però, ningú em sap dir res cert, inclús em diuen que que s’ha de fer tota per puntuar!!!! jo que no, que si no no compliu el reglament, i aleshores diuen, tens raó, que o han canviat pel temps….inclús un noi truca a algú de la organització per pregunta, desorganització total!!!!
Finalment decideixo no fer el bucle de Cabrera, un cop a Torelló tinc unes 2h en cotxe fins a casa i arribaria a la Selva del Camp a les 11 de la nit i a l’endemà tinc de treballar…

Recuperant forces al pla de la Vola

Passat el Pla de la Vola el paisatge canvia força, passem per pistes amples, algunes encimentades, inclús fem una tirada llarga per carretera i la pujada a Collsaplana(1241m) se’m fa eterna els km. comencen a pesar i les cames ja no responen a sobre tinc l’interior dels 2 dits petits de cada peu llagats i alenteixo una mica la marxa, les mizuno Ascend 6 de la part del davant potser son una mica estretes i amb la calor que fa avui he suat més del compte i això ha provocat la sortida de les maleïdes llagues…

Ara toca fer pista…