Aquesta marxa es nova a la CCCR, si avui l’acabo ja em proclamo campió de la CCCR2013!!!!

La sortida es a les 7 del matí i com la tinc al costat de casa, a uns 28km no cal llevar-se molt d’hora. Faig el ritual de sempre, el dia anterior preparo la motxilla amb tot lo necessari i em llevo a les 5 de la matinada, prenc un suc de taronja i un cafè per despertar-me, faig la visita de rigor al Sr. Roca i surto de casa a les 5:30 i pels voltants de les 6 arribo al Pla de Santa Maria, m’acredito i un cop acreditat amb calma em menjo un bon entrepà de pernil salat, un plàtan acompanyat de una beguda isotònica.

A la sortida em trobo el Paco que si avui l’acaba a igual que jo es proclama campió, el Ricard, el Javi Borras, l’Emili i la Cris acompanyada del Xavi. Se surt puntualment a les 7 del matí, i encara que esta una mica fosc deixo el frontal al cotxe, en poca estona ja tindrem llum de sobres. El recorregut a priori no es molt exigent, 55,8km i 4300m de desnivell acumulat, però, mirant el perfil es un trenca cames, es un constant sube/baja!!!! i després de la Matagalls-Montserrat de fa 6 dies no se com em trobaré.

A la sortida

Surto acompanyat de la Cris, el Xavi no esta apuntat a la marxa i va amb el cotxe fins a Cabra i farà amb nosaltres uns 40km. Només sortir toca puja no es molt forta, però, ja noto que les cames avui no estan per moltes floritures, tocarà patir més del compte. De sobte arribem a una esplanada amb una estel·lada, em faig la foto, però, no es cap 100 cim, i veig que aprop hi ha un lloc que es diu la cova del moro.

Foto amb l’estel·lada

Quan portem 6,3 km arribem al primer control, a diferencia des controls de la Mm, aquí trobem de tot!!! mare meva, si hi ha més menjar i beguda aquí que a la Matagalls!!!. Tenim croissants amb xocolata, plàtans, galetes de xocolata, fruits secs, beguda isotònica, aigua embotellada!!!!Si tots els controls son així ara entenc perquè nomes hi ha 2 avituallaments, no en calen més!!!!

Control de Cabra del camp

Ara ja amb el Xavi seguim ruta cap a Selmella ç, on hi ha el primer avituallament. Ens creuem amb un pagès “catxondo” amb el seu tractor, que ens fa arrencar uns somriures i ens alegre el dia 😉 quin sentit de l’humor que te l’home. Quan arribem a l’avituallament de Selmella s’ens cau la baba, trobem 2 taules amb la primera 2 voluntaris fen els bocates al moment i l’altre taula fruita, fruits secs, caramels, entrepans, refrescos i un porronet amb cervesa. Els 22€ o 23€ que em pagat per la marxa, ara no recordo l’import exacte, els estan invertint tos amb nosaltres, no com a la Mm que els van fer servir per ves a saber que!!!!

Avituallament de Selmella

Quan sortim de Selmella entrem amb un sender molt maco, però, poc senyalitzat en fites, quan portem una estona veiem que fa estona que no veiem cap cinta i ens entra el dubte de si anem pel bon camí, jo consulto el GPS, porto el track de la marxa, i veig que anem pel bon camí. Es l’única pega que trobem a la marxa, els punts conflictius estan ben senyalitzats, però, quan fas camí snes creuaments falten cintes i això provoca que a vegades dubtis si vas per bon camí.

Abans d’arribar a tercer control passem pel poble de Vallespinosa, un poblet encisador, llàstima de no fer cap foto, era molt maco, sortim de Vallespinosa fem un dels pocs trams de carretera de la marxa per tot seguir pujar al Montclar un 100 cims, des d’allí la vista es espectacular i al fons tenim una panoràmica de Montserrat. Un cap d’alt de Montclar baixem per una carena molt maca que ens porta al control 3 Puig de Gaigs

Panoràmica des de Montclar i al fons Montserrat

Mare meva, quina vista!!!!

Al control de Puig de Gaigs trobem un altre bon avituallament, amb beguda isotònica i patates de xip que ens van ajudar a recuperar les sals perdudes, fa molta calor i el sol apreta, sort d’aquestos controls tant generosos, sino avui o passaríem tots molt malament. Ara tenim pista de baixada fins el control del Cogulló, jo començo a quedar-me enrere i no puc seguir el ritme del Xavi i la Cris, l’esforç de la Mm i la pajara que vaig tenir del km. 55-60 per la deficiència dels avituallaments m’està passant factura.

Control del Cogulló

Quan arribo al control del Cogulló atrapo la Cris i al Xavi, però, ells ja marxen. Ja em arribat a l’equador de la marxa i ara fins a Barbera es tot baixada i només queda la pujada a Miramar, però, uff quina pujadeta!!! i més tal com tinc les cames i amb la calor d’avui.
Encaro la baixada a Barberà de la Conca amb filosofia, una mica tocat de cames cosa que fa que algun marxador m’avanci, cosa, que no em preocupa massa, l’objectiu d’avui no es fer temps sino, acabar la marxa i aconseguir la copa!!!!

Arribant a Barberà de la Conca trobem uns voluntaris regulant el pas, es d’agrair que l’organització vetlli per la nostre seguretat, i ens una de les poques marxes que o veig, enguany crec que nomes a la Molins-Montserrat he vist gent de l’organització controlant el pas per carreteres i en algunes marxes arribes a creuar carreteres molt transitades.

Voluntari regulant pas de carretera

A Barberà de la Conca hi ha el dinar, amb una bona llonganissa i cervesa a dojo, just quan arribo la Cris marxa, ja no la veure amb lo que queda de marxa. No m’apalanco massa en aquest avituallament, sino desprès costa molt arrencar i desprès de menjar una bon entrepà de llonganissa i una mica de cervesa enfilo camí cap a Miramar, la última pujada de la marxa

Quin tiberi!!!

Barberà de la Conca

Fins a Miramar queden 9,4km, els primers 3 km vas planejant fins la font d’en Guardies, aprop de Prenafeta que ja comença la pujada forta. Avui no he perdut el gel que porto guardat per aquesta última pujada, a la Mm el vaig perdre…., i quan comencem les primeres rampes me’l prenc, avanço un parell de marxadors fins atrapar el Gerard, membre del meu club l’Aritjol i fem la pujada plegats. Jo per un error de calcul amb el camelbak faig els últims 3km sense aigua, sort que anem pel mig del bosc i anem una mica protegits del sol…

De camí a Miramar

La pujada a Miramar es una mica torracollons, abans d’arribar a Miramar tens 3 punxes i sembla que no arribis mai!!!!però, poc a poc ens i acostem i ja es veuen les antenes que hi ha just abans de Miramar, en aquest punt deixo el Gerard enrere i arribo a Miramar sol. Quan arribo a Miramar sóc el 29, molt bé, jo em pensava que anava més enrere, omplo el camelbak i menjo una mica, torna a ver-hi croissants de xocolata com els del primer control, fruita, fruits secs, coca cola, a l’altura de la resta de controls.

Arribant a Miramar

La baixada de Miramar per mi es coneguda, algun cop des de la Selva del Camp i he anat en btt i el primer tram de la baixada es per on baixo amb la btt, primer una mica de sender i finalment per acabar en pista, vaig avançant marxadors i finalment arribo a el Pla de Santa Maria el 24!!!!El temps final son 8h 57 min., més o menys el temps que jo havia calculat i amb aquesta marxa al sac em proclamo campió per segon any consecutiu de la CCCR.

Arribant el Pla de Santa Maria

En aquest marxa a l’arribada tenim el pavelló a la nostre disposició i desprès de una bona dutxa faig cua per el massatge, si també hi ha servei de massatge 🙂 i es un bon massatge, no com altres marxes que son 5 min. aquí el noi es va passar com a mitja hora i em fa veure les estrelles, jejeje, tinc els quàdriceps i els bessons força carregats. Quan acabo veig que tenen un pot per propines i deixo 5€ pel massatge, i cap a casa mg adolorit pel massatge, però, amb la satisfacció de tornar amb la CCCR 2013 a la butxaca.

En resum una marxa molt ben organitzada i un 10 per la Xiruca Foradada, primer any a la CCCR i han entrat en bon peu, l’únic però, que he trobat ha sigut el tema del marcatge a les zones que no hi ha creuaments i que vas molta estona pel mateix camí, ja lis vaig dir a l’arribada i o vaig escriure a l’enquesta de satisfacció. Han fet un gran esforç i aquesta marxa tenia la peculiaritat que no es pot fer a més de 7km/h, no tenen prou voluntaris i un cop tancaven un control anaven a un control del final de la marxa, per això, si aanaves a més de 7km/h trobaves els controls tancats. si puc el pròxim any sens dubte repetiré.

Resum marxa

La Matagalls-Montserrat (Mm) es una de les marxes més antigues de la CCCR i la que concentra més marxadors, enguany 3.500 participants!!!!!
Saltant-se el reglament de la FEEC les inscripcions s’obren el 13 d’abril, 6 mesos abans de la marxa, quan el reglament indica que les inscripcions s’han d’obrir 9 setmanes abans de la marxa, però, com els organitzadors de la MM forment part del comitè de marxes de la FEEC, no passa res!!!! això es com l’ONU que 4 gats tenen dret de veto i moltes resolucions no prosperen.
Almenys per sort a diferencia dels Matxos que també va per sorteig els federats tenim prioritat en la inscripció i tenia la participació assegurada.

Calendari inscripcions Mm

Arribar a Collformic el lloc de sortida va ser una veritable odissea. Tenia d’estar a la plaça de Joanic entre les 13-14 per agafar l’autobús fins a Collformic. Pues em vaig tenir d’aixecar a les 7:30 del matí i anar en cotxe fins l’estació de cremallera de Monistrol vila, allí hi ha un parking gratuït de 1.000 places, un cop a Monistrol Vila agafar el cremallera fins a Monistrol de Montserrat, de Monistrol de Montserrat agafar el ferrocarril de la Generalitat fins Plaça Espanya, a Plaça Espanya tenia d’agafar la L1 del metro fins a Urquinaona per allí fer transbordo a L4 fins a Joanic!!!uff quin estres!!!! Per sort tot em va anr rodat i vaig arribar a Joanic a les 12:30 just per agafar el primer autobús cap a Collformic (mmm, els autobusos no sortien a partir de les 13h????)
Amb lo fàcil que seria ficar autobusos des de Monistrol Vila fins a Collformic. Al metro amb vaig trobar un membre de l’organització de la Mm i li vaig comentar lo de l’autobús des de Monistrol Vila i em va donar la raó, inclús em va dir que sortien 20 autobusos des de Joanic i tenien la plaça col·lapsada d’autobusos per això la sortida era escalonada entre les 13-14h.

Collformic esta a rebentar

Finalment arribo a Collformic pels voltants de les 14, desprès de 6h de viatge, uff abans de començar ja estic cansat….m’acredito, em donen la samarreta de la marxa que tindre d’arrastrar tota la caminada i un val per una beguda. Dino un plat de pasta que porto a la motxilla en un “embas de usar y tirar” i vaig a fer un cafeto a un bar que hi ha al costat de la sortida i que avui estan fent l’agost. Per fi em relaxo, estava força nerviós pel viatge i per les moltes combinacions que tenia de fer per arribar a la sortida i com falten unes 2h per sortir aprofito per estirar una mica les cames i saludar a coneguts d’altres marxes. Poc a poc Collformic es va omplint de marxadors, semblem bestiar que va l’escorxador….Entre els marxadors coneguts trobo la Cristina, la vaig conèixer als Dips i com jo fa la CCCR, parlant amb ella resulta que surt 2 min. abans que jo, a veure si a la sortida la puc atrapar i anem plegats.

Minuts abans de la sortida

16:55 em toca sortir, com som tanta gent cada minut sortim 30 marxadors per evitar una mica el col·lapse de fer sortir tanta gent de cop, i els majors de 60 anys tenen el privilegi de poder sortir ell primers i fan la sortida abans de les 16:00, surto corrents a veure si atrapo la Cristina i al cap de 20 min. aconsegueixo atrapar-la. Amb una marxa tant llarga va bé tenir algú conegut al costat i més quan has de caminar tota la nit. Un cop amb la Cristina seguim corrents fins el primer avituallament al km 17,5 fa baixada i tenim pista ample, fem els primers 17,5km en unes 2h.

Collons el primer avituallament decebedor, la marxa més cara de la CCCR amb diferencia i la que te els pitjors avituallaments, ni tan sols tenen beguda isotònica i l’aigua es de cisterna, res d’aigua embotellada…

Avituallament de Sant Martí de Centelles

Desprès de l’avituallament trobem una de les primeres pujades de la marxa d’avui i comencem a suar força, no fa molta calor, però, hi ha molta humitat, la xafogor es horrible!!!. Seguim a un bon ritme i arribem a l’avituallament del Coll de poses al km 32,8 pel voltant de les 21:30, fem cua per omplir el camelbak d’aigua, jo amb tanta xafogor fa estona que m’he quedat sense aigua i veiem que l’avituallament es tant lamentable com l’anterior, no tenen beguda isotonica ni res salat per recuperar les sals perdudes.

Avituallament del Coll de Poses

Un cop em recuperat forces re-emprenem la marxa, fins ara el recorregut es força ensopit, pistes amples i pocs senders, l’únic que ara ja es de nit i anem amb el frontal i això poc importa, i de nit com menys terreny tècnic millor, que les ensopegades estan a l’ordre del dia…Sense moltes novetats arribem a Sant Llorenç Savall, al km 46,5, portem ja 6h i 45min. de marxa i ja només queden uns 39km, em passat l’equador de la proba, però, de moment les forces ens acompanyen. Aquí hi ha l’avituallament fort de la marxa, però, com la resta molt fluixet, primer fem cua per omplir amb aigua de cisterna el camelbak, aquí tampoc hi ha beguda isotònica, però, almenys hi ha coca cola, menjo una mica de fruita i un parell de bikinis de formatge i bacó. en aquest avituallament s’ens afegeix el Xavi, la parella de la Cris, ja fa uns 20 km, que ens espera als avituallaments o als punts de control, en principi tenia d’acompanyar la Cris quan es fes fosc, perquè no anés sola, però, al anar amb mi a endarrerit una mica la reincorporació, perquè ell encara que també camina, en teoria no esta tant fort com nosaltres…

Avituallament de Sant Llorenç Savall

Déu n’hi do amb el Xavi, deia que no correria, però, ens fot molta canya, jejeje, i això que diu que no vol força, perquè te problemes amb el genoll…De sobte al voltant del km 55 noto que començo a perdre les forces i no puc seguir el ritme del Xavi i la Cris, lis dic que segueixin, que a l’avituallament els atraparé… sens dubte son símptomes de una bona pajara, em comença a avançar força gent i arribo a l’avituallament de Camí Moliner força tocat. A sobre quan arribo en aquest avituallament trobo un parell de marxadors embolicats amb mantes tèrmiques amb rampes a les cames a causa de que als avituallaments no hi ha beguda isotònica i força gent vomitant per culpa de l’aigua de cisterna… Necessito recuperar les sals perdudes com sigui i l’únic que em pot ajudar es el brou que tenen en aquest avituallament, a part tampoc mentre quasi res, tinc l’estomac encongit, suposo que per culpa de l’aigua de cisterna…Finalment li dic a la Cris i al Xavi, que vagin tirant, que jo vaig força tocat i no els vull endarrerir més.

Avituallament de Camí Moliner

Desprès de descansar uns minuts a l’avituallament del Camí Moliner re-emprenc la marxa, em noto més recuperat, sembla que les 2 tasses de caldo han fet efecte i començo a trotar i ràpidament atrapo la Cris i al Xavi, m’he recuperat miraculosament!!!! en aquesta marxa hi ha forces avituallaments privats, ara o entenc el perquè d’aquestos avituallaments, els oficials son tant pobres que molts clubs de la zona amb molt participants organitzen els seus propis avituallaments, alguns mol professionals com els del CET de Tarradell

Avituallament del CET de Tarradell

Arribem a Vacarisses, l´últim avituallament abans de Montserrat, aquí tenim pa bimbo amb nocilla, hi ha cafè, però, jo tinc l’estomac encongit i no em veig amb cor de prendre un cafè, encara que el necessito perquè son les 5 de la matinada i tinc força son, podria ser perjudicial pel meu estomac i passar-me factura i nomes ens queden 11,3km per Montserrat. Aquí la marxa ja va molt estirada i ja no hi ha les aglomeracions dels primers avituallaments, i en aquest crec que es l’únic avituallament que l’aigua no es de cisterna hi ha una font per omplir el camelbak

ja o tenim a tocar

Al sortir de Vacarisses ens perdem, com la marxa no esta senyalitzada i has d’anar seguint les marques del GR en un creuament de 180º ens el passem de llarg i anem a petar a una carretera, fins ara teníem força gent davant i els anàvem seguint, però, ara la marxa ja va força estirada i a estones anem sols. Per sort nomes fem uns 300-400m de més i ràpidament tornem al camí correcte i enfilem camí cap a Monistrol, on ens espera la última pujada de la marxa, però, quina pujada…En un turonet abans de Monistrol veig que la Cris i el Xavi es paren, jo que vaig més just de forces que ells segueixo, ja m’atraparan. A Monistrol un altre cop perdo les senyals de GR de la marxa, però, com tinc marxadors davant els vaig seguint fins que encarem la pista de l’aigua, on trobem l’últim control abans de Montserrat, nomes queden 3,3 km, però, uff tot pujada i després de més de 80km i 14h caminant qualsevol pujada es fa eterna….

Comença la pujada a Montserrat, en aquest punt vaig avançant marxadors que van més tocats que jo i a mitja pujada la Cris i el Xavi m’atrapem i fem el recorregut fins Montserrat plegats. Arribem a les escales encimentades que hi ha ha Montserrat, uff com pesen les cames, i els graons es fan eterns, sembla com si tingues algú aferrat a la motxilla i em costa molt avançar, però, finalment desprès de 14h i 45 min arribem a Montserrat i al passar per la catifa el xip pita. Lo del xip un altre historia, vam tenir de pagar 3€ pel lloguer del xip i part de la sortida i arriba i un parell de controls del principi el xip no s’ha fet servir i en tots els controls es feia marcatge amb el lector de codi de barres.

Objectiu acomplert

A l’arribada ens donen l’obsequi de la marxa, una figuereta amb un cantí i una llauna de Vichy Català, hi ha una mica de menjar, però, a mi no m’entra res i nomis bec una mica de coca cola i desprès d’acomiadar-me de la Cris i del Xavi marxo ràpidament per agafar el primer cremallera que porta a l’estació de Monistrol Vila.

Realment no se per que aquesta marxa te tanta anomenada, tothom que anava parlant durant la marxa deia que els avituallaments cada any son més fluixos i es la marxa més cara de totes, vaig pagar 43€ a part del bitllet de tren i el de metro per poder arribar agafar l’autobús de l’organització, la majoria de marxes pagues entre 20-25€ i les que fiquen autobús perquè son lineals com aquesta 30-35€, em sento estafat i penso que el club te forats per tapar o algú s’ha embutxacat els diners que em pagat per la inscripció, una marxa que mai més tornaré a fer, no m’agrada que em prenguin el pel i juguin amb la meva salud, es que ni tant sols han tingut la decència de donar-nos aigua embotellada i molta gent ha tingut de plegar per vòmits per culpa d’això.

Espai terra Mm 2013
Video de la marxa a l’Espai terra de TV3

Resum de la marxa

Arribem al refugi de Gresolet pels voltants de les 14:00, per finalitzar la travessa ja nomes ens queda pujar al Refugi de Lluis Estasen, però, uff ens queden uns 570m de desnivell positiu en poc més de 3 km.!!!!! tot una senyora pujada….

Jo quan son les 14:00 m’entra gana i necessito menjar abans de la última pujada i em demano un entrepà de truita a la francesa i mentre me’l menjo com jo vaig més lleuger la Gemma comença a tirar i finalment arranco del refugi pels voltants de els 14:40

Calavera sortint dl refugi

Primer es tot baixada, uff, la pujada encara estarà més concentrada….., fins que creuem un rierol i comença la pujada forta. Anem per camí estret entre faigs i pins i força quantitat d’aigua. Al costat esquerre tenim precipici i al dret un mur de roca que fa que el GPS perdi senyal i es torni boig (He tingut de corregir manualment el track)

Rierol pujant cap Estassen

A mitja pujada atrapo la Gemma i anem pujant plegats el que falta de tram, la pujada es imponent i les vistes extraordinàries. Finalment arribem a una pista, la mateixa on fa 4 dies vam aparcar el cotxe i fem la última pujada, ja veiem el refugi, però, perdem les marques taronges i acabem pujant al refugi camp a traves…

La Gemma en plena pujada

Finalment arribem al refugi pel voltant de les 16:00, em pujat més ràpid dels que ens pensàvem. Ens abracem i fem la foto de rigor davant el refugi de Lluis Estassen. Han sigut 4 dies molts intensos i realment se m’han fet curts, han passat volant!!! Quan fas lo que t’agrada el temps passa volant…ara toca pensar quina travessa fem el pròxim any, l’any passat vam fer Carros de foc i li estic agafant el “gustillo” a això de les travesses i dormir en refugis.

Al refugi Estasen

Ara nomes ens queda travessar mig Catalunya en cotxe, sortim direcció Manresa buscant l’eix transversal fins Tàrrega i d’allí Montblanc i la Selva, una mica més de 200km, arribem a la Selva als voltants de les 20:00 una hora prou bon per desfer la bossa una bona dutxa un bon sopar i desprès de 3 nits fora tornar a dormir al meu llit, que jo sóc dels que lis costa dormir fora del seu llit.

Resum estapa