3a Marxa dels Dips

En principi era molt reticent en fer aquesta marxa. Tenia molt mal record de la primera edició on ens van enganyar com a xinos, en quan el desnivell, que nomes van publicitar el positiu i els km. que van declarar 10 menys dels reals…Però, al no fer la marxa de Riudoms- La Mola, per l’esgotament provocat per la marxa dels Matxos (que tampoc no declaren el desnivell real…) em vaig decidir a fer-la i em vaig apuntar a última hora.

Com sempre vaig anar a la marxa amb el Paco, el meu company de fatigues de la CCCR 2013, (algun voluntari per la del 2014 ;)) Tot i tenir-la al costat de casa tocava matinar, la sortida era a les 6 de la matinada i a les 4 sonava el despertador. El dia abans a les 21:15 ja esta intentant dormir, que tan aviat no tinc son…

DSC00732
Amb el Paco a la sortida

Aquesta marxa es una mica peculiar, te forma de pètals de margarida i dones 3 tombs a Pratdip, el primer tomb te uns 8 km. i puges al cabrafiga, aquest tomb es força tècnic, en algun moment em va recordar les curses de muntanya del circuit de les terres de l’Ebre, molt de sender i molta pedra solta, els meus turmells en van patir les conseqüències, van acabar plens de ferides per les pedres…Per evitar embotellaments vam sortir una mica al trote i vam completar el primer tomb en unes 2 horetes. Com anècdota jo vaig pujar 2 cops al Cabrafiga, quan començo a baixar m´adono que a la parada que he fet abans del cim m’he descuidat els guants, per sort un marxaire els va recollir i no va caler dona molt de tomb….

DSC00770
Primer pas per Pratdip

Comencem el segon tomb d’uns 16 km i com el primer força tècnic, passem per diversos graus alguns equipats amb corda. Quan ens acostem al cim del Mont-Redon, a 863 metres, el vent bufa fort i la sensació de fred es acusada, tinc de ficar-me el paravent per entrar una mica en calor. En aquest punt anem un grupet de 7-8 marxadors, entre ells la Carme Sas amb la qual l’any passat vaig fer els carros de foc i deunido lo forta que esta!!!

DSC00784
Grau equipat

Les vistes des de Mont-Redon son impressionants i amb les pluges d’aquest any el paisatge esta ple de colors vius, molt diferent de la primera edició que semblava un desert!!!!

DSC00804
Vistes des de Mont-Redon

Un cop a Llaberia trobem un bon avituallament amb entrepans de formatge, pernil salat, xoriç, cervessa ;), aquarius, coca cola, platan, una mica de tot per recuperar els forces i seguir amb ganes la marxa, aquí el grupet amb que anava es trenca, el Paco comença a tirar una mica abans que jo i la resta es queden uan estona més. Atrapo el Paco ràpidament i com em sento amb forces apreto una mica i el deixo enrere i no el veig fins l’arribada.

De camí a Pratdip passem per un parell de passos equipats ara anem de cara al mar i protegits del vent, fa sol i un altre cop les vistes son impressionants, verd per tot arreu que contrasta amb el blau del mar.

DSC00847
Pratdip amb el mar de fons

Comença la tercera volta, la mes llarga de totes, uns 35 km no tant tècnica com les dues primeres, sortim direcció al Coll del Marquès, aquest cop acompanyat de la Carme que a l’avituallament de Pratdip m’ha atrapat, pugem a la Serra de Güena i abans de baixar al riu Llastres ens desviem, enguany unes àguiles han criat en aquella zona i no es pot passar. Amb aquest canvi de recorregut la pujada a Santa Marina es fa amb un tres i no res, el tros pel riu LLastres i la pujada a Santa Marina es feia molt feixugues, espero, que les àguiles criïn cada any 😉

DSC00866
Avituallament de Santa Marina

De Santa Marina anem direcció Vandellòs, ja he deixat la Carme enrere i ara vaig acompanyat de la Cris na noia de Vilafranca que també fa la CCCR. Fa la marxa sense haver dormit!!!! porta un bar de Vilafranca i lo més fort que quan acabi la marxa ha de tornar anar a treballar!!!! si ja o dic jo, estem tots una mica bojos!!!!!

DSC00868
Quines vistes

Arribem a Vandellòs pels voltants de les 13:30, aquest any l’avituallament esta tot just a l’entrada del poble i el cel esta força tapadot, segons las predicció meteorològica a partir dels 14:00 tenia de ploure i tot just quan sortim de Vandellòs camí del Barranc del Remer comencen a caure 4 gotes, per sort es un petit ram que no dura ni 5 min. però, com es força intens fa que ens tinguem de ficar l’impermeable.

DSC00880
Al barranc del Ramer

Desprès de Vandellòs pugem una mica cap el control 6, Mas Castellnou, per desprès baixar al control 7, La Fou per encara una de les ultimes pujades que ens queda, Llaberia. Entre el control 6 i 7 torna a ploure una mica, res un altre cop 4 gotes, que l’únic que fan son emprenyar i mullar el terra i provocar alguna caiguda tonta, per sort sense cap conseqüència a part d’embrutar-me de fang…

DSC00902
Pujant a Llaberia

Arribo a LLaberia sol, fa estona que he deixat la Cris, tot i passar la nit en blanc es admirable la força i voluntat que te. A Llaberia hi ha servei de massatge, gentilesa de ecofisis, però, jo tinc pressa, menjo una mica, recupero forces i cap el Portell de Llaberia la última pujada!!!!

DSC00914
La famosa estació meteorològica de la Serra de Llaberia

Un cop al Portell fins Pratdip tot es baixada, primer baixem per un camí que va sigues-zagues pel mig del bosc, per tot seguit arribar a una pista que ens portal al Coll del Guix, avui del fang, se m’omplen les sabatilles de fang i déu ni do el que costa córrer, passem pel control de la Font del Bullidor la Font de la Carbassa i arribo a Pratdip en 12h i 9 min, he rebaixat 1h i 36 min. el temps de la meva anterior participació.

Mentre espero que arribi el Paco i ara si que em dono un massatge i uff tinc el quàdriceps dret i el bessó esquerre super carregat!!!! demà segur que tindre agulletes….

936254_10151652295991223_1009180250_n
Un bon massatge a l’arribada no te preu

Aquest any amb tanta pluja el paisatge estava molt canviat, el primer any va fer una calor espantosa i el terreny estava molt sec, al segon pas per Pratdip ja havia abandonat la meitat de la gent!!!! Surto d’aquesta marxa força content, desprès de l’emprenyament del primer any vaig dir que no i tornaria, però, aquest cop que ja sàvia on anava si no passa res el pròxim any repetiré, els voluntaris molts atents en tot moment i els avituallaments generosos i no faltava de res, un circuit senyalitzat a consciencia, perdre era quasi impossible i amb el canvi de recorregut obligat per les àguiles la pujada a Santa Marina es fa molt be, el primer any passar pel riu Llastres i la següent pujada a Santa Marina va ser un infern!!!!

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=opqSTFdCvQQ[/youtube]
Video amb totes les fotos que vaig fer


Resum de la marxa