L’any passat amb l’Arnau ja vam fer la marxa que organitzava el CEM, Però, en aquest cas la Molins-Vilafranca i ens va agradar tant que vam decidir que el pròxim any repetiríem. En aquesta ocasió l’Arnau no m’ha pogut acompanyar, esta aprenent l’ofici de pastor i de moment ha deixat el tema de les marxes aparcat.

Aquest any faré la CCCR amb companyia del Paco, un xavalin de 56 anys amb ganes de donar guerra. Com sempre lo pitjor de les marxes es llevar-se tant d’hora, en aquesta ocasió les 4:30, però, la majoria de cops la matinada val al pena i tornes a casa cansat, però, molt content.

Com l’any passat la sortida es el Poliesportiu “La Sínia”, com arribem força aviat no tenim problemes per trobar aparcament i ràpidament ens acreditem i anem a fer un cafè per despertar-nos una mica. L’ambient es força fred, la temperatura deu rondar els 5-7ª positius, a primera hora toca tapar-se una mica

A la sortida amb el Paco

Els primers 20-25 km son una mica “lletjos” passem per forces polígons industrials i el paisatge no acompanya massa, però, aquest aspecte es suplit per la meravellosa organització, abocada per facilitar el màxim les coses als caminadors. Em sorprèn gratament que a cada creuament de carretera hi ha 2 membres de l’organització controlant el pas i pensar que a la Marxassa de Mataró ens van fer creuar una comarcal de 3 o 4 carrils super transitada sense ningú de l’organització controlant el transit…

Amb to això arribem a Can Campanyà on hi ha l’esmorzar, realment impressionant, trobem de tot, caldo, batuts de xocolata, sucs, begudes isotòniques, coca cola, una entrepà de llonganissa ben calent, porrons amb vi, cafè, etc….avui crec que enlloc d’aprimar-me agafaré pes, jajajaja

Esmorzant a Can Campanyà

Un cop ben esmorzats comencen les primeres pujades fortes del dia, es una marxa que no arriba als 50km, però, deunido el desnivell que te, no te pujades fortes, (menys la pujada final a Montserrat) però, tota l’estona estas pujant i baixant, no es que sigui molt trencacames, inclús les baixades et van bé per deixar-te anar de cames i relaxar-te i el Paco i jo les aprofitem per anar una estona al trote.

Poc a poc veiem com Montserrat s’acosta i l’objectiu cada cop esta més aprop. Mira que l’any passat amb l’Arnau vam veure Montserrat amb 3 o 4 marxes, però, mai havíem arribat a Montserrat i en el meu cas es el primer cop que vaig a Montserrat. Fa molts anys vaig fer la Montserrat-Reus, però, la sortida era des de Collbató.

Amb el Paco i de fons Montserrat

Com ha canviat el dia, em passat del fred de la sortida a patir una mica de calor i el sol ens acompanya durant tot el dia, sort que l’organització ha estat previsora i en alguns avituallaments trobem potes de crema solar, com es cuiden aquesta gent del CEM 😉 realment han pensat amb tot i això es d’agrair.

Sense quasi be adonar-nos arribo a l’avituallament del Camí de la Creu, des del Pla del Fideuer vaig sol, El Paco ha baixat una mica el ritme i jo el pujat una mica i ens em separat. Aquest avituallament es espectacular, trobem bikinis, entrepans de xocolata, iogurts, donuts, fruits secs, batuts, etc…inclús hi ha una llitera per fer-te massatge, uff i desprès de tot aquest tiberi toca pujar a Montserrat, 600m de desnivell en 6 km, ja podrien ficar aquest avituallament a l’arribada per poder-lo gaudir millor!!!! Em tinc de controlar, si no desprès no podré pujar a Montserrat!!!!!

avituallament del Camí de la Creu

Desprès de una baixada ràpida des de el camí de la Creu arribo a Monistrol, aquí trobo a faltar alguna cinta, i tinc de tirar de GPS, segur que com a la marxa de la Selva que ens van treure els cintes de l’entrada del poble i vaig tenir d’anar 2 cops a ficar-les algú s’ha dedicat a treure cintes. A la marxa d’Oliana de l’any passat els 2 primers es van perdre per aquest fet, la gent es molt inconscient i no sap els conseqüències que això pot portar…

A mig camí de Montserrat tenim un altre avituallament, el de la Pista de les Aigües, ja nomes queden 3 km, aquí avanço molta gent, entre excursionistes i gent que fa la marxa curta de 29 km, això sempre t’estimula i et dona més forces , ja tinc Montserrat a tocar, ja veigels porxos des de lluny i tot seguit veig el funicular i amb un tres i no res amb planto a l’arribada desprès de 8h i 25 min.

Ja sóc a Montserrat

En resum una de les marxes ben organitzades de la CCCR, els primers km. el paisatge no acompanya, però, estem al costat de Barcelona i això no ajuda, però a meitat de la cursa tot canvia, passes per algun senders, algun rierol i la zona del pla del Fideuer es molt maca. I lo millor de la marxa els avituallaments, jo vaig guanyar 1kgr, no faltava de res i t’havies de controlar una mica. Potser falta polir una mica el tema de la senyalització, en alguna cruïlla he tingut de tirar de GPS i quan he arribat a Montserrat no sabia per on tirar.