A l’octubre vaig fer la última marxa de resistència i tornem-hi, que no ha estat res!!!!
La marxa dels castells de Segarra com cada any es l’encarregada d’obrir el calendari de la CCCR, es una marxa per dir-ho finament poc agraïda, però, molt ben organitzada, enguany entre la marxa i la marxa plus 3.00 participants i coordinar tanta gent no es feina fàcil, però, el recorregut no acompanya, es molt plana amb molt camí ample i asfaltat i transcorre entremig dels camps de cereals de les terres de Lleida, enguany amb les pluges tan genererosses que em tingut el camp feia goig, però, l’any passat feia pena de veure’l… L’any passat vaig fer els 54 km de la marxa en 6h 59 min i 7segons i l’objectiu d’aquest any era rebaixar temps i a a ser possible fer-la per sota les 6h.

El que porto pitjor de les marxes es les matinades que t’has de fotre, avui ha tocat diana a les 4:30 i això d’anar a dormir el dia abans a les 21:30 no va amb mi i em costa molt conciliar el son, mira que prenc una “dormidina” i una infusió relaxant, però, ni aixi, tinc el cos acostumant a anar a dormir a les 23:30-24 i tant aviat no dormo. Enguany potser torno a fer la CCCR, intnetare fer les marxes que no vaig poder fer l’any passat i alguna que em va agradar, com el Cap de Rec i la travessa del Montseny i d’altres que ja son una tradició i no me les perdo mai, com la marxa de la Selva, el Reus Prades Reus i Riudoms la Mola. però, enguany el meu company de marxes l’Arnau per tema de canvi d’aires no em podrà acompanyar, però, amb el Ramon i el Paco farem més d’una marxa plegats, que el camí es fa menys costós si vas acompanyat.

Recollint el dorsal

Aquest matí a la Cervera m’he trobat el Paco i el Ramon, en aquesta ocasió no em compartit cotxe, jo volia fer la marxa corrent tota l’estona i així arribar aviat a casa. Em estat xerrant una estona i fent alguna foto. Desprès jo he anat a menjar al cotxe, a les 4:30 no m’entra res i a esperar a que fos l’hora de la sortida. Avui m’he col·locat malament a la sortida i els primers 2 km quasi que no podia avançar de la gent que tenia davant i quan arribo al primer avituallament allí em trobo al Paco i el Ramon, els havien estat més espavilats i han pogut sortir sense embussos de gent. Menjo una mica de coca amb xocolata i prenc un suc de taronja i aprofito la parada per treure’m una mica de roba.

Avituallament d’Aranyó

Van passant els km. i em noto amb forces, porto un ritme bastant semblant al de la MCD, inclús porto les bambes d’asfalt, tot i els pluges dels últims dies el terreny es molt dur, patia per si havia molt de fang, però, quasi no n’hi ha i en aquesta marxa els camins son amples i molt asfaltats i he pensat que es la millor opció. l’Any passat portava Gel Trabuco 14 i o vaig passar molt malament, des del km 20 amb molèsties al fascia lata del genoll esquerre, molèsties que em van acompanyar durant la primera part de la CCCR, fins el parón de l’estiu i un canvi de bambes a Mizuno Wave no em van marxar les molèsties…i el trauma deia que era perquè no estava acostumat a l’impacte!!! con fa anys que faig marxes de resistència i mai m’havia passat i al final va resultar que era culpa de les Asics, que les havien fet tant lleugeres que et lesionaves…res, almenys amb muntanya Asics ha perdut un bon client.

Quan porto 37km arribo a Guissona, on hi ha el dinar, arribo una mica justet de forces, ja he fet 2/3 de la cursa i nomes queden 17 km i sembla que l’objectiu de fer-la en menys de 6h esta a l’abast de la mà. Aquí menjo un entrepà de beicon amb formatge, un parell de plàtans i per veure un Aquarius i desprès de uns 15min parat i de una visita a punt mèdic pequè em fiquin una mica de reflex al bessó dret emprenc la marxa. A Guissona es on la marxa i la marxa plus es divideixen i prenent camins diferents, fins ara compartien recorregut, l’home que estava al punt de tall no estava per la feina, a mi ni m’ha preguntat quina marxa feia, quan l’any passat recordo que havia un retol i et preguntaven el recorregut que feis, jo he pensat, aquí més d’un de la ultra s’equivocarà, com així ha estat, al següent avituallament ens diuen queden només 11km, es veu que més d’un de la plus s’havia equivocat i els tenien de tornar a Guissona en cotxe i altres seguien emprenyats fins Cervera (2 punts de la Ultra Trail du Montblanc a prendre pel sac…)

Desprès de 43 km les cames ja em comencen a fer figa i no puc mantenir el ritme que portava fins ara, els últims 11km es fan una mica eterns i tiro de la barreta i del gel que porto a veure si m’ajuden a recuperar una mica les forces, a sobre des de Guissona tenim un emprenyador vent de cara, que tot i no ser molt fort a vegades et fa anar malament, sobretot a l’entrada de Cervera, que em tinc d’aguantar la gorra amb la ma per evita que surti volant…

Finalment travesso la meta amb 6h 11min i 27s, per venc poc no he pogut baixar de les 6h, un altre any serà, i acabo el 131 de 2700 participants, no esta gens malament, però, la gent cada cop va aquestes marxes no competitives més preparada…A l’arribada ens donen un pot de mel i una noia que li ha agradat la meva samarreta independent m’ha fet una foto i m’ha preguntat d’on era, m’ha dit que era per penjar-la a no se on, però, en aquell moment estava tan exhaust que no se d’on ha dit que era…

Foto a l’arribada