La marxa de Molins de Rei es la tercera prova al calendari de la Copa Catalana.
Encara que la prova a priori no es molt dura 45,6km i 2700m de desnivell, es presenta complicada per una setmana força difícil.. Es tot just una setmana desprès de la marxa de la Selva on per primer cop vaig participar a l’equip escombra, caminant 17h, que encara que no hagin estat a tope caminar tantes hores et deix força cansat. També coincideix amb la setmana del canvi d’horari i els primers dies vas una mica desorientat i per les nits et costa dormir, descansant poc e impedint que el cos es recuperi. I per postres una inoportuna grip lleu que m’ha tingut 3 dies prenent frenadols…

Aquest cop només anem a la marxa l’Arnau i jo. Sortim de la Selva a les 5 de la matinada i arribem a Molins de Rei tot just a les 6:05. Tenim la gran sort de trobar un forat pel cotxe just davant el Poliesportiu la Sinia i com son dels primers en arribar ràpidament ens acreditem i anem a fer un cafeto i la primera visita al Sr. Roca…

La sortida es fa puntualment a les 7 del matí, l’ambient es fred uns 7º, però, les previsions meteorològiques son de força calor. Tindrem una cursa amb força contrast tèrmic.

Sortida a Molins de Rei

Les primeres sensacions no son gaires bones, el paisatge no acompanya gaire, estem en mig de l’àrea metropolitana de Barcelona i els primers metres el paisatge no acompanya, (ben aviat la cosa canvia). El frenadol m’ha passat factura i tinc l’estomac una mica regirat, tinc de fer una segona visita d’emergència al Sr. Roca, aquest cop al mig de la muntanya….A partir d’aquest moment la cosa canvia, el paisatge es molt bonic, més frondós del que m’esperava i em començo a trobar molt millor i les sensacions son més positives.

Quan portem uns 18km. arribem a Sant Ponç de Corbera, on ens esperava el primer avituallament sòlid. Tot esta ven organitzat, una taula per fitxar on et donen el tiquet per l’entrepà de llonganissa, un altre taula amb l’esmorzar i una altre taula per la beguda i el cafè. En aquesta marxa als avituallaments no reparteixen gots i nosaltres no em porten. Jo al facebook, del CEM, havia vist les fotos de uns gots i em pensava que els donaven a la sortida com en alguna altre marxa i als controls només vam poder omplir al camelbak d’aigua, però, en la majoria de controls havia porrons, tetra briks petis de sucs, o inclús aquarius, no va suposar cap problema i desprès de cada control no et trobaves amb l’escampall de gots d’altres amrxes. La gent es molt marrana en aquest aspecte.

Esmorzar a Sant Ponç de Corbera

Un cop recuperades les forces continuem el camí direcció el pont dels Lledoner Ubicat dins el terme de Cervelló però molt allunyat del poble. És obra de la segona meitat del segle XVIII, acabada el 1802. Va ser dissenyat per enginyers militars i la seva construcció, realitzada en diverses fases, va resultar força accidentada. És format per dos pisos d’arcades, nou l’inferior i tretze el superior, tots dos transitables, La part superior va ser reconstruïda després de la guerra civil. La construcció d’aquest pont, juntament amb la del pont vell de Molins, va transformar la carretera de l’Ordal en la via bàsica de comunicació amb l’altra banda del Llobregat i amb Barcelona.

L’Arnau creuant el Pont del Lledoner

Un cop superat el pont del Lledoner arribem a un dels punts més alts de la marxa el Coll d’esteles des de on podem contemplar Montserrat. Llàstima que hi ha força calitja i la muntanya màgica de Montserrat queda difuminada.

Panoràmica de Montserrat

Aquí comencem la fatídica baixada, l’Arnau està força cascat del genoll i jo que estic més fresc començo un ràpid descens fins que noto que les primeres punxades al genoll esquerre i em tinc d’aturar a ficar-me la genollera. A la marxa dels Castells de Segarra vam anar massa ràpid i ara ens esta passant factura…
Amb l’Arnau en reagrupo a Les Gunyoles on hi ha l’esmorzar curt….Que de curt no en te res, hi ha pa amb llonganissa, bikinis, fruits secs,iogurts de la fageda!!!! tot un festival m’he de controlar una mica tot es tant bo que no pares de picar!!!!

Ja es nota que estem aprop de Vilafranca el paisatge a canviat totalment i passem pel costat de camps de vinya, que em recorden les recents etapes que em fet amb el C.E.Aritjol al Sender del Priorat. tot resseguint el GR. 174.

L’Arnau i de fons camps de vinyes aprop de Vilafranca

Finalment arribem a l’estació de tren de Vilafranca a les 15:34, aquí ens donen una copa de capa commemorativa de la marxa amb la qual vindrem amb cava i trobem més menja, coca amb sucre i xocolata i més bikinis. No ens encantem gaire el tren surt a les 15:45 i ràpidament anem a agafar el bitllets per pujar el tren, des de les 4:30 que anem pel mon i estem força cansats.

M’ha agradat molt aquesta marxa, un 10 per l’organització, pel recorregut, pels avituallaments, inclús a Gunyoles havia servei de massatgistes i especialment a tots els voluntaris, sense ells les marxes de resistència no serien possibles. I com a voluntari a la marxa de la Selva i participant en altres marxes se de que em parlo 😉
El pròxim any sens dubte la tornaré a fer, aquest cop entre Molins i Montserrat.

Aquí teniu el resum de la marxa d’avui

Gràfic de l’evolució de la temperatura durant la marxa